Era dijous 9 de març de 1922, ara fa cent anys, suposadament dia de mercat quan la Vila de Granollers rebia la notícia que el rei Alfons XIII, besavi de l’actual Felip VI li concedia el títol de ciutat.
Granollers tenia des del segle XV el privilegi de ser considerada “Braç i carrer de Barcelona”, que li comportava certs avantatges fiscals i jurídiques. Durant l’època medieval, Granollers havia passat a mans de diversos senyors feudals. En un principi, la vila va dependre del feu comtal de les Franqueses del Vallès, després va passar a mans del bisbe de Barcelona i més tard, del senyor del castell de la Roca. Només en temps de Jaume I el Conqueridor i del seu fill Pere Il el Gran, Granollers va ser lliure encara que per poc temps. Finalment, Granollers es reincorpora a la Corona en acceptar el rei Alfons IV els deu mil florins que significaven l’alliberament de la vila del senyor feudal, Martí Benet de Torrelles. Des d’aquest moment, l’any 1418, Alfons IV declarava la vila de Granollers “membre i carrer de la ciutat de Barcelona”, amb retenció per a la vila de tots els seus privilegis, llibertats, usos… de la ciutat de Barcelona.
De Vila a Ciutat
El Reial Decret pel qual Granollers “ascendia” a la categoria de ciutat, es publicava el citat dia 9 de març de 1922 a La Gaceta de Madrid, el que més tard s’anomenaria el Boletín Oficial del Estado. El Ple Municipal registrava el nomenament en la sessiò celebrada el dia 16 d’aquell mateix mes. Tota la documentació que fa esment a aquell esdeveniment es pot consultar ara a l’Arxiu Municipal.
El Reial decret estava signat pel ministre de Governació, Rafael Coello Oliván i deia així: «Queriendo dar una prueba de mi real aprecio a la villa de Granollers (Barcelona) por el creciente desarrollo de su agricultura, industria y
comercio y su constante adhesión a la Monarquía, vengo en concederle el título de Ciudad. Dado en Palacio a siete de marzo de mil novecientos veintidós. Alfonso».
Com a curiositat sobre el fet hi ha la carta que el diputat a Corts per Granollers Francisco Torras Villà va enviar el dia 20 de març al seu germà Paulino, que era en aquella data l’alcalde de la nova ciutat. L’encapçalava amb un “Mi querido hermano” i li escrivia “Tengo el gusto de incluirte el R.D. que me ha mandado el Conde de Coiello de Portugal, Ministro de la Gobernación, concediendo a nuestra vila natal el titulo de ciudad. Celebrando mucho la distinción de que hemos sido objeto, y encargándote felicites por ello a la Corporación Municipal, te abraza tu hermano. Signat Francisco”.
El Granollers d’aquell any
Aquell mateix dia naixien a Granollers els seus dos primers “ciutadans”, Antoni Tintó Baró i Antònia Baró (segons el Registre Civil van véixer a la mateixa hora), malgrat que el primer no ho creia així en una entrevista que li van fer l’any 2012.
Segons el cens de 1920 la Vila de Granollers tenia 8.397 habitats, molts dels quals treballaven en alguna de les 20 fàbriques tèxtils que hi havia. Era l’alcalde, des de feia dos anys Paulino Torras Villà i s’inaugurava l’Escola d’Arts i Oficis, també coneguda com l’Escola de Treball i el cinema Principal, al carrer d’en Sans.
El dia 8 d’agost d’aquell any Granollers engrandia el seu terme municipal, amb l’annexió del barri del Lledoner, segons publicava La Gaceta de Madrid. Granollers passava a tenir 32 hectàrees de terreny més. Palou encara seria sis anys més poble independent fins que el dia 1 de gener del 1928 també s’annexionaria a Granollers. L’1 d’abril del 1922 s’anomenava nou alcalde a Ramon Novellas Lladó.
El ressò a la premsa
El setmanari La Gralla del dia 12 d’aquell mes publicava una nota molt breu sobre la notícia: “Sobtadament, el divendres al matí ens enterem, pels diaris, que Granollers ha sigut elevada a ciutat. Tenint ja aquest nombre bastant avençat, donem avui tan sols la nova amb la natural satisfacció, puix no deixa d’ésser una preeminència de caràcter social, àdhuc que un esdeveniment, del qual no deixarem de parlar-ne en nostra propera edició, amb la importància que es mereix, bo i senyalant els avantatges que en la nostra vida municipal pot reportar”.
Set dies després el mateix setmanari publicava una nota més extensa, en la que deia “… Avui, ja amb més temps, podem dir quelcom més de què representa i significa el nou títol de ciutat concedit a la nostra antiquíssima Vila. En efecte, el títol de ciutat representa, per ell mateix, una major preeminència social en la categoria de les nostres grans poblacions catalanes, i sense tenir per a res en compte ço que manifesta en la indicada disposició reial, de la ‘constante adhesión a la Monarquia’, la creixent intensificació de la indústria i comerç locals, be s’ho merexia i està en el coneixement de tothom la seva puixança d’uns quants anys ençà. Representa àdhuc un major avantatge en el desenrotllament de les nostres institucions mercantils i industrials i fins en la nostra col·lectivitat municipal, en el sentit de la possibilitat d’una més ampla i eficaç autonomia administrativa. I encara que per molts és creença que les càrregues, individuals i col·lectives, en resultaran gravades, hem de fer constar, per al coneixement de tothom, que aital creença està mancada de fonament…” Més tard, el 16 d’abril es publicaven algunes disconformitats pel que feia al nomenament, amb un to inclús irònic “S’ha continuat comentant, com és natural, aquest títol honorífic que ens ha-sigut concedit, ara de poc, pel govern de Madrid. I, per més que en el R. D. es fan constar prou els mèrits contrets per haver merescut aital distinció, són molts els qui no hi estan conformes, particularment en què es refereix al desenrotllament de l’agricultura, en un terme municipal que, per la seva poca extensió, gairebé no hi ha més que quatre hortets. Corroborant aitals dubtes, podem assegurar que si Granollers ha merescut aital títol de ciutat es deu únicament a què l’establiment Las Novedades (Clavé, 8) ha aconseguit l’exclusiva per a ta venda a Granollers de les cèlebres gorres marca Colúmbia“.
El títol de ciutat es concedia antigament, al nostre país, per motius històrics, i per nomenament reial (o, en els breus períodes republicans, del president de la República), a les viles que havien augmentat notablement de població, esdevenint una urbs de nivell considerable, o que havien passat a tenir una importància més gran en el territori que les envoltava, de vegades derivat del joc polític. Era una concessió de gràcia com a reconeixement del seu pes específic al llarg, o en un moment determinat, de la història.
Tanmateix, en la remodelació de la Llei municipal a Catalunya, l’any 2003 es va donar un tomb important al tema, despullant les intitulacions de vila i ciutat de tota mena de privilegis i concessions gracioses de l’autoritat vigent, i a partir de llavors els municipis poden anteposar al seu nom el títol de vila si tenen més de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen més de vint mil.
Josep MAS
