L’Arxiu Municipal de Granollers reprèn una de les seves activitats més populars, la Tertúlia, interrompuda per causa de les mesures de prevenció pel Covid 19. La darrera es va celebrar el dia 9 de març del 2020, pocs dies abans del confinament i que va portar per títol L’antifranquisme amb ulls de dona.
Aquest dijous, la reunió va ser a les antigues escoles de Palou, en lloc de Can Jonch, on habitualment es celebren, ja que el motiu era parlar i fer conèixer l’activitat pedagògica de la parella formada pels mestres Celestí Bellera Morera i la seva esposa Rita Gibernau Riera, mestres de Palou ell de 1922 fins a 1940 i ella de 1928 a 1953. A la tertúlia hi van participar dos néts, Ricard i Nico Bellera i deu alumnes dels mestres, nou “nenes” de la classe de la Rita i un sol noi, Faustí Fatjó Oliveras, de 89 anys, alumne de Celestí Bellera. La tertúlia s’engloba dins les Jornades Europees del Patrimoni 2021 i estar també organitzada pel Consell del Poble de Palou. Com és habitual va ser moderada per la responsable de l’Arxiu Municipal Laura Casanovas.
Resumint la biografia dels dos mestres, Celestí Bellera va néixer el 9 d’abril de 1889 a Surp, a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, fill d’una família de pagesos dedicada a la ramaderia i de l’agricultura, i va morir a Palou el 12 de març de 1940. Des de petit va voler estudiar magisteri i així ho va fer, però amb molts esforços econòmics, treballant en diferents oficis per pagar-se els estudis. Per poder-se llicenciar, va haver d’estudiar de manera discontínua entre 1915 i 1922 a l’Escola Normal Superior de Mestres de Lleida i també a la de Barcelona. El 1922 va ser nomenat mestre a l’escola de nens de Palou.
Rita Gibernau va néixer el 26 d’agost de 1898 a Teià i va morir a Barcelona el 6 de març de 1958. Filla i néta de mestres, que exerciren el magisteri des de mitjans del segle xix. La seva mare, Gertrudis Riera (1861-1944), va ser mestra de Palou durant nou anys, de 1919 a 1928, i el seu pare es dedicava al comerç. Quan només tenia quinze anys, la Rita va començar magisteri a l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona i es va llicenciar quatre anys després. Des del novembre de 1919, ja vivia a Palou amb la seva mare, que havia obtingut la plaça de mestra de l’escola de nenes. El 6 d’agost de 1923, Rita Gibernau va presentar a les oposicions per a una plaça de mestra, que va obtenir fins al 12 de setembre de 1927. Va ser destinada a l’escola nacional de Sant Carles de Peralta, al municipi de Santa Eulària des Riu, a Eivissa. El 1928 la Rita i la seva mare van sol·licitar la permuta de les seves places, la qual cosa els va ser aprovada, i el 15 de març de 1928 la Rita es va incorporar com a mestra de nenes a Palou. Allà es van conèixer amb en Celestí i es van casar el 2 de gener de 1929; l’any següent, el dia 30 d’abril de 1930 va néixer el seu fill Manel.
Sense un guió preestablert, els exalumnes dels mestres van marcar el ritme de la tertúlia comentant les seves vivències. Algunes també havien estat alumnes de la Gertrudia, mare de la Rita. Com era costum en aquella època i fins als anys 1970 a les escoles públiques i moltes privades, nens i nenes anaven a classes diferents, pero la qual cosa l’escola tenia mestre i mestra (senyoreta, com majorment era coneguda aquesta figura). “A cada classe podia haver-hi una cinquantena d’alumnes”, segons recordaven algunes de les alumnes assistents a la xerrada. Alguns exalumnes, al migdia i a la tarda, anaven a l’escola a estudiar comerç i comptabilitat. “Quan algun alumne valia es cuidaven que pugués tenir una beca i s’anaven a examinar a Barcelona. Les classes es feien en català, malgrat que la lectura i l’escriptura es feia en castellà.
També recordaven que quan veien que s’aturava un taxi davant l’escola -volien dir que hi anava l’inspector- “la mestra ens deia: niñas ahora vamos a hablar en castellano. La lletra es cuidava molt més que no pas ara i “s’escrivia amb ploma, sucant al tinter, amb la tinta que preparàvem al rec que passava prop de l’escola”.
Pel que es veu, tampoc eren uns angelets. “Un dijous que la Rita va arribar tard a l’escola unes quantes noies vàrem marxar i vàrem anar a mercat a Granollers. Unes altres van anar a Can Perdiu on en Jaume els explicava acudits. Allò va comportar que després estiguéssim un mes sense sortir al pati”.
Durant els tres anys de la guerra civil nens i nenes es van ajuntar a la classe i com que hi continuava havent els dos mestres, en Celestí es va fer càrrec dels més grans i la Rita dels petits.
El contacte amb la naturalesa es nodria d’excursions escolars a llocs
de l’entorn, com ara la font del Ràdium o el riu Congost; les nenes, per la seva banda, de tant en tant feien excursions d’un dia sencer. “Alguna vegada havíem anat fins a Vallromanes i ens semblava que anàvam a… lluny” Eren activitats que formaven part de la nova pedagogia aplicada pels mestres dins del marc de l’escola nova i de la renovació pedagògica. “També ens ensenyaven a tenir hàbits d’ordre, ajudàvem a endreçar i netejar l’escola”. La Rita i en Celestí eren persones curioses en diferents àmbits i són recordats pels alumnes dibuixant, amb un llibre a les mans o fent una fotografia. Gràcies a les fotografies fetes pel mestre es coneix una mica més com era l’escola i Palou a la seva època. Les trobades del mestre amb els pares eren escasses i no sistemàtiques, però els mestres gaudien de l’autoritat que els confiaven les famílies. “Quan arribàvem a casa i dèiem que la mestra ens havia renyat, els pares ens deien ¡fort, massa poc!”.
La tertúlia continuava la conferència que el dissabte anterior va oferir un dels néts dels mestres, Ricard Bellera, periodista i gestor intercultural i es complementa amb l’exposició de fotografies que es pot veure al Centre Cívic de Palou fins al 31 de gener de l’any que ve, que li dedicarem un altre reportatge. Celestí Bellera dóna el seu nom a l’Institut del barri de Can Bassa. Primer va ser, des d’octubre de 1974 el de l’escola de Primària i des del curs 1992-93 el l’institut. El passat 7 de juny, van ésser inaugurats el parc infantil i els jardins de Rita Gibernau Riera, situats al costat de d’institut Bellera, entre els carrers Esteve Terrades i del Pallars i el camí de Can Bassa. Aquest espai verd i parc es el cinquè projecte del programa “Fem un jardí” que promou l’Ajuntament i que implica l’alumnat en la definició d’espais públics propers als seus centres educatius.
Josep MAS
