L’arxiu de Granollers exposa les fotos de Palou fetes per Salvador LLobet

Des d’ara i fins al pròxim 26 de novembre es pot visitar a la planta baixa de l’Ajuntament la nova exposició de l’Arxiu Municipal ,que aquesta vegada dedica a Palou, gràcies a les fotografies fetes o recollides pel geògraf Salvador Llobet i que mostren aspectes, ara gairebé desconeguts de la vida i la fesomia de l’antic poble ara agregat a Granollers, d’entre els anys 30 i 50 del segle passat.

Enguany es commemora el trentè aniversari de la mort del geògraf i professor, una figura clau en la introducció del mètode de la geografia regional al segle passat, que va basar bona part de la seva recerca en el treball de camp.
Salvador Llobet Reverter va néixer a Granollers el 18 de novembre del 1908, com ell sempre deia, a Can Passasserres, fill d’una família de pagesos. Des de petit, a 11 anys, quan havia començat justament a anar a la classe dels grans amb els Germans de les Escoles Cristianes, de Granollers va haver de deixar l’escola per ajudar a casa amb les feines de pagès. Després va fer de guixaire. També deia que era fill de la biblioteca i no en va. Quan es va inaugurar la Biblioteca Francesc Tarafa, l’any 1926 va ser un “client” assidu, fins a concedir-li ja el primer any el premi al millor lector. Quan tenia 24 anys i aconsellat pel seu germà, va decidir tornar a estudiar i va començar el batxillerat al Col·legi Municipal de Segon Ensenyament de Granollers, llavor situat on ara hi ha l’Escola Pia. Va fer els sis cursos de batxillerat en només dos anys, per començar a continuació la carrera d’Història, mentre treballava com a secretaria a l’Institut del qual anys més tard arribaria a ser el director. La guerra civil va interrompre els seus estudis que va acabar més tard, doctorant-se l’any 1944 amb la seva tesi titulada “El medio y la vida en el Montseny”, essent-li concedit el premi extraordinari del Doctorat a la Universitat de Madrid i el Premi Menéndez Pelayo del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Entre d’altres va ser professor de la Universitat de Barcelona, investigador de l’Institut Juan Sebastián Elcano del CSIC i president de la Societat Catalana de Geografia
Va ser uns dels socis fundadors de l’Agrupació Excursionista de Granollers i també de l’Editorial Alpina, l’any 1946. L’any 1989 el consistori granollerí l’anomenà Fill Predilecte de la Ciutat. Moria el 23 de març de 1991, amb 83 anys.
El fons documental del geògraf Salvador Llobet es conserva a l’Arxiu Municipal, cedit pels seus quatre fills, Montserrat, Jaume, Núria i Joan. Aquest consta de documents escrits i gràfics des de començament del segle XX fins al 1992, especialment 260 plànols i 14.225 imatges, fotografies i postals, en diferents suports. També hi consta un pergamí datat l’any 1420.

L’exposició

La nova exposició consta com és habitual de catorze plafons, en els quals, a més de la introducció textual, es poden observar fotos fetes per Salvador Llobet i d’altres autors, que formen part del fons i de qui en citem l’autoria, en les que es pot veure com era el Palou de fa entre setanta i noranta anys. D’aquesta manera hi trobem, un Paisatge de Palou de 1948, amb terres de conreus, vinyes i ametllers, amb el massís del Montseny a l’esquerra i el nucli urbà de Granollers. La segona imatge recorda la Masia de Can Català, de 1947, amb els camps de conreu que l’envoltaven i el turó de Céllecs a la Serralada Litoral i que estava situada entre la carretera de Montmeló i la via del tren del Nord, terrenys actualment ocupats pel polígon industrial de Can Gordi-Can Català i el circuit de Montmeló. Can Muntanyola, en una fotografia de 1952 mostra la seva construcció de planta baixa i pis i teulada de doble vessant, portal d’entrada de pedra amb arc de mig punt i finestres amb arcs conopials. Actualment la masia és un equipament municipal de la Cambra de Comerç. La següent postal ens ensenya una Vista panoràmica del Palou de 1948, amb terres de conreu i el riu Congost des de la serra de Ponent. Al centre es veu el nucli de cases i al fon la serralada Litoral. Can Ninou, fotografiada el 1949 és una masia situada al camí del mateix nom, a l’altra banda del riu Congost i de la via del tren del Nord, actualment a tocar del polígon industrial Congost. Un Camp d’Ametllers, amb Tagamanet de fons és la sisena imatge feta per LLobet l’any 1947. El Barri de Sant Josep, al 1950 és la imatge que ha estat escollida per l’Arxiu per reproduir en una postal facsímil que s’obsequia els assistents s la mostra. S’hi veu el barri, entre la via del tren de França i la carretera del Masnou. És un indret que no ha patit gaires modificacions i es pot reconèixer fàcilment. El Junyent havia estat un hostal situat al peu del Cami Ral que al segle XVII era propietat de Francisca De Magariola. Abans ho havia estat, als segles XV i XVI de la família Junyent, aquí el seu nom. Al segle XX formava part de les finques del Dr. Fàbregas fins que el 1935 la va comprar Pere Galbany Cladellas.
La Torre de les Aigües és un altre edifici que en aquesta ocasió va fotografiar Joan Font Domènech l’any 1934. Els seus orígens es remunten cap als segles X-XI, fa més de mil anys, encara que la part que es conserva actualment és dels segles XV al XVII. La torre està formada per un conjunt d’edificis, en un barri tancat que donava protecció al casal dels Junyent. El nom li ve per l’advocació a la Mare de Déu de les Neus, popularment coneguda per Mare de Déu de les Aigües. La seva imatge es va destruir durant la guerra civil de 1936. La Masia de Can Bassa s’alça majestuosa en una imatge captada el 1947 en la que s’hi veuen la planta baixa, el pis i les golfes, amb portal amb arc de mig punt i finestres amb arcs conopials. La masia està adossada a una torre de planta quadrada i situada al camí de Can Bassa. Part de les terres de la finca ocupen ara el barri amb el mateix nom al nord de Palou.

L’església de Sant Julià va ser retratada en aquest cas per Vicenç Ramoneda l’any 1935. Construïda al segle XVI va ser reconstruïda a principis del segle XX i per sort no va ser derruïda el 1936. Al seu costat encara s’hi troba el cementiri de la parròquia. La penúltima imatge mostra com era el Camí del Migdia o de l’Arpa, l’any 1951. Era el límit entre els municipis de Granollers i de Palou. Actualment no és reconeixible, ja que les seves construccions han canviat totalment. Tanca la mostra la Masia de Can Xiulet, en una fotografia de 1942. Situada al camí Ral, ara propera a la Ronda Sud, amb el temps ha canviat d’usos i ara forma part del restaurant l’Arbeca. La foto és de Vicenç Ramoneda i forma part del fons de Salvador LLobet.

Josep MAS