El Dr. Rafael Lledó, representant els sanitaris i la seva feina, en un moment del pregó. Josep Mas

Ho deia l’alcalde abans de presentar el pregoner d’aquesta edició inusual de la Festa Major. «És un dia estrany. Ens ha faltat l’element més important, la Porxada plena. En aquest escenari tenim quatre columnes; ens en falten onze. No és la Festa Major que hauríem volgut fer, és la Festa Major que hem pogut fer». Abans del seu breu parlament per això, l’escenari instal·lat a l’aparcament de Roca Umbert servia com a substitutori de la plaça més nostra que, en una ocasió de normalitat hauria estat aquesta tarda de dijous plena a vessar, va servir per al lluïment dels principals elements festius de la ciutat. En primera fila, les autoritats, l’alcalde Josep Mayoral, els tinents d’alcalde Alba Barnusell i Jordi Terrades, el regidor Àlex Sastre i les regidores Núria Maynou i Mònica Ribell, acompanyats del director gerent de l’Hospital General de Granollers Dr. Rafael Lledó.
L’acte de lluïment començava amb la música de la Big Band de Granollers, dirigida pel mestre Martí Ventura i les dotze salves disparades des del pati del veí institut Carles Vallbona. Seguidament apareixia el Colom, ballant al so de la música creada per a ell per Felip Andreu. A continuació els vuit capgrossos i les duies parelles de gegants, els Vells, en Cosme i la Damiana i els Gegants de la ciutat o gegants grans, l’Esteve i la Plàcida, ballant al so de la música composta per Adrià Abellán, amb arranjament de Roger Cucurella. Es trobava a faltar les gegantes amb els seus rams especialment confeccionats per l’ocasió a la floristeria les Flors, el ball de Giravoltes i la imposició dels mocadors, en un dels moments més esperats de l’actuació a la Porxada.
Tocava l’actuació dels Xics de Granollers. Aquests tampoc podien entrar en escena amb el seu tradicional pilar caminant fins a arribar sota el balcó de l’Ajuntament on, des de dalt, l’alcalde alça i puja l’enxaneta i moltes vegades dos o tres membres. Els Xics van aixecat el seu primer pilar de quatre sense desplaçament aquesta vegada.
El Drac gros traient foc pels múltiples queixals, ballant al so dels seus grallers el seu ball propi amb música de Lluís Solé. Després, la colla jove de Diables ha fet la seva actuació acompanyada del seu grup de timbalers. La Big Band, a la que s’incorporava Ricart Vallina, compositor del famós Gabito valiente ha interpretat aquesta peça, amb les ornamentacions fetes pel ell mateix com a intèrpret.

L’esperat pregó sorpresa, per primera vegada a càrrec de les dues colles

Des de l’any 1983 quan es va celebrar per primera vegada el nou model de Festa Major amb les colles de Blancs i Blaus, mai s’havia donat aquesta circumstància. Cada any és la colla guanyadora de l’edició de l’any anterior l’encarregada de fer el pregó. L’any passat li hauria tocat a la colla blava, però en no celebrar-se i aquest any també haver de fer una festa excepcional les dues colles van decidir fer un pregó conjunt. Des de sempre, exceptuant algunes filtracions el nom del pregoner, pregonera o pregoners no se sap fins al mateix moment que aquests apareixen al balcó de l’Ajuntament o a l’escenari de la plaça. Les dues colles no podien haver escollit millors pregoners: tot el personal sanitari del nostre Hospital que porta lluitant més d’un any y mig contra un virus que ha causat tants estralls també a la nostra comarca.

L’alcalde presentaria a qui faria el pregó, en nom de tot el personal sanitari de la ciutat i de tota la feina feta, entre ells els més de 1.750 professionals de l’Hospital General, a càrrec seu. Abans, però, tal com hem començat aquest reportatge, Mayoral es dirigia als assistents, que potser també excepcionalment escoltaven les seves paraules com les del Dr. Lledó després, amb emoció i amb un gairebé total silenci. Deia Mayoral, «és la festa que hem pogut fer i és un pont cap al 2022. Volíem sentir música, retornar al soroll dels petards, a l’olor de la pólvora, els gegants, ho necessitàvem. La ciutat necessitava sentir-se de nou viva i amb un projecte col·lectiu. L’any que ve volem una festa Major sense mascaretes, tanques ni tiquets d’entrada» «Hem de guanyar el virus, que també està a la festa, també ha vingut i per això es necessita una dosi important de prudència i responsabilitat. El volem guanyar i el guanyarem, és el repte de veritat» Mayoral agraïa a tothom que ha fet possible la Festa Major, els membres de les colles, les entitats de cultura popular i el del servei de Cultura de l’Ajuntament, «per això vull acabar com sempre, Visca els Blancs, visca els Blaus, Visca la Festa Major de Granollers».

Rafael Lledó començava el seu pregó amb un agraïment: «Avui més que mai represento l’Hospital General de Granollers on treballen més de 1.750 persones i en nom de totes elles vull donar les gràcies a les colles per l’honor que representa ser els pregoners de la Festa Major, una festa tan sentida, reconeguda i singular» «Podríem ser a la Porxada, cridant, ben apretats, compartint la il·lusió col·lectiva de la Festa Major que ens uneix, ens estimula i fomenta l’orgull de pertànyer a Granollers. Trobar-nos avui aquí és una bona cosa. Celebrem, en la mida que podem, però celebrem».
Una petita representació dels treballadors de l’Hospital que citava, l’acompanyaven en un vídeo que es va passar en la pantalla gegant de l’escenari, en el que oferien la seva visió de la pandèmia amb les pròpies experiències viscudes, Eli Deig, cap del servei de medicina interna; Lluís Campoy, tècnic de laboratori; Dolores Astorga, personal de neteja e higiene; Toni Rubio, TCAI d’urgències; Joan Carles Larrea, cap de gestió de clients i Mireia Hernández, infermera de l’UCI.
I iniciava el que seria el contingut del seu pregó. «Els darrers dinou mesos han estat assenyalats per la pandèmia de la Covid 19, que han comportat entre moltes altres coses l’expressió de tres mantres que ens serviran de guió per aquest pregó”. Segons Lledó, aquestes tres mandres es refereixen, primer a que «les organitzacions s’uneixen quan l’enemic ve de fora», que «la crisi va després de la crisi» i que «en els límits apareix la capacitat real». Després aniria desenvolupant cada un d’ells. Primer expressava les dificultats que s’havien trobat els professionals de la sanitat en aquest període i l’esforç de tots, «fent pinya per resoldre moltes vegades sobre la marxa el que anava sortint» i destacava dues emocions que cal expressar, «primer el condol per les persones que hem perdut, amb la Covid amb l’acompanyament en el dolor dels que ho han passat malament i la segona l’agraïment per la vostra complicitat, solidaritat i suport. No hi ha res més important que les vides humanes. Diuen que una mor és una tragèdia i cent mil, una estadística. Nosaltres hem de recordar, una a una, les persones que ens han deixat en aquesta crisi sanitària i també econòmica i social i aquest pregó pretén ser un homenatge i una abraçada per les persones que han patit els estralls més dolorosos de la malaltia». Tenia paraules d’agraïment per als conciutadans «Ens ha emocionat les vostres mostres d’afecte i d’empatia i la revalorització d’una professió com la sanitària. Poques coses estimulen més al professional que la correspondència i el reconeixement d’aquells a qui servim». Recordava també que l’any que ve es compliran cent anys del nou Hospital, a la ubicació on és ara. «Fa 98 anys la gent es va unir perquè Granollers tingués un hospital nou. I en aquests temps de pandèmia s’ha vist que aquest vincle és, ara, tan fort com sempre. Tan fort és aquest lligam, que ningú no ens guanya». Per explicar el segon mantra citava les moltes dificultats que s’han trobat en aquest període de temps i les moltes decisions ràpides que han hagut de prendre, comptant amb poca informació sòlida i que no sempre han encertat. S’han hagut de suprimir vacances, s’ha treballat amb molt cansament, disposant també de persones jubilades i voluntaris, adaptant espais i arribant a la conclusió que «teniu i tenim professionals molt compromesos en la seva feina, coneixedors i orientats al servei».
El tercer apartat del pregó feia més referència al futur, els projectes, no en paper sinó ja efectuant-se, referits al mateix Hospital, el nou edifici del carrer Girona –referint-se al de la Policlínica-, la nova zona per hospitalització de malalts crítics i el tan necessari nou servei d’Urgències. «Ara comença el futur, que ha de ser millor».
El Dr. Lledó acabava el seu pregó tot dient que «una de les coses que ens ha ensenyat la pandèmia és que hem de viure el present i ara toca viure la Festa Major de Granollers. Volem preservar la salut de les persones que estimem i per això hem de fer-ho bé. Fer bondat pot fer la vida més avorrida, però de ben segur que la fa més llarga».

Com és de precepte el pregó va donar pas a l’encesa de la traca, aquesta vegada prement el botó d’inici a la vegada l’alcalde i el pregoner i al cant de la Guimbada per part dels assistents que omplien el recinte.

Josep MAS