El grup dels Farretes, seguidors d’en Farras actuant a la mostra de grups infantils. Josep Mas

Els actes especialment dedicats a les famílies i grups dels quals hem après a dir-ne «bombolla» han comptat amb una especial acceptació per part dels seguidors de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Aquest dilluns gairebé un centenar de persones, entre nens i adults s’han trobat a la plaça dels Revanvis, de Roca Umbert, per exercitar la seva memòria, tot participant en el joc Memoarrr que organitzava el club de Rol Menrood i la colla dels blaus. El joc estava pensat per nens de cinc a deu anys, però s’hi va poder afegir tothom que va voler, fins a omplir totes les taules, per parelles o en grups de fins a quatre jugadors. Els participants havien d’anar descobrint cartes amagades i casar-les entre elles.
A l’endemà, dimarts a la tarda, amb un públic ja més gran, un altre centenar de persones, igualment junts per parelles, famílies i grups bombolla, es repartien en les 41 taules instal·lades en el carrer davant de la biblioteca de Roca Umbert,, per intentar fer en el menys temps possible puzles d’entre dues-centes, cinc-centes o mil peces, amb tot tipus de motius. Aquesta era la segona vegada que els del Club Menrood organitzaven el joc. La primera edició es va celebrar l’any 2019, essent una prova de competició entre blaus i blancs. Enguany es jugava sense el neguit de veure qui acabaria abans.
Per aquest dijous a matí, estava previst un circuit amb la denominació Brisa de jocs, amb diferents espais de joc, aigua, laberint, fang, espai tou, torets… per a nens d’un fins a dotze anys, en el parc Torras Villà i en sessions cada mitja hora, a càrrec del grup Aires Blaus de la colla del mateix color.

Lluïment de les colles infantils amb balls i foc

Quan el sol ja anava a la baixa sortia de nou el presentador oficial de la festa, Pep Callau, que a l’escenari de l’aparcament de Roca Umbert aniria presentant, gairebé membre per membre de cada grup, als integrants de cada grup infantil de les dues colles. Amb la Maica López fent d’intèrpret en el llenguatge de signes per a persones amb sordesa, van anar desfilant i actuant els diferents grups. Pep Callau va voler agrair abans de començar, el detall que a la darrera edició de la festa van tenir els organitzadors amb la seva persona, quan en el concurs de rajolers li van presentar al seu propi capgròs, dedicat pels seus vint-i-cinc anys com a presentador de la festa. De moment ha estat la única vegada que l’hem pogut veure en públic. Referent a aquest temps d’actuació entre nosaltres Callau deia que «ha estat un plaer i que seguirá… hasta que el cuerpo aguante o potser els qui manen em diguin que m’he engreixat massa…«
Els Xics més petits van obrir camí a la resta de grups, fent deu pilars a la vegada a dalt de l’escenari. A continuació van sortir els Draguets blaus, les Cuquetes blanques i els Farretes, ballant amb en Farras. Un acte fora de programa però que també va ser molt aplaudit va ser quan després de l’actuació d’aquests grups, la «brigada mòbil» de Farretes formada per pares i mares van sortir a escombrar la pista ballant acompanyats amb la música de Queen. Després van venir els Cucots, amb mainada de 4 a 7 anys ballant al so de la cançó que ells mateixos van enregistrar.
Els Torets, el Quemao, el Trasto, la vaca la FogosaBlaucèfal, el cavall van oferir dos balls, un amb foc i un altre sense.

Encara quedaven els del grup Tupicotot amb la seva música de percussió, la Guita Xica, les Dametes blanques i els Gegantons, els blaus Mar, Ramon, Trapella i Gal·la i els blancs Paula, Rita i Tirant. L’actuació va finalitzar amb els diables i la colla del Drac petit i la Granota de Can Bassa, que creada l’any 1995 per amenitzar la festa de Sant Joan al barri nord de Palou quinze anys més tard va caure en desús i el grup del Drac de Granollers la van recuperar i restaurar, dotant-la de set punt de foc i sortida daigua pel nas i la boca.

Uns cents afeccionats als puzles, a la segona edició d’aquest campionat, enguany sense guanyadors. Josep Mas



Exposició de les figures del seguici popular

A la sala Dents de serra del recinte de Roca Umbert s’han exposat des de dimecres els elements que formen art del seguici popular de la Festa Major. Organitzada la mostra pel grup l’Olla dels pobres, petits i gran han pogut veure de prop la granota de Can Bassa, el Drac de Granollers, els gegants de les dues colles, l’Amador Galí i en Joan Josep Biscarri; els onze capgrossos, el Colom, sempre al mig de tota la gresca, els quatre gegants de la ciutat, en Cosme i la Damiana ai els nous l’Esteve i la Plàcida i maniquins amb el vestuari propi dels Xics, la colla castellera de la ciutat, dels diables, junt amb fotografies que recorden el seguici que en temps normals es fa pel centre de la ciutat, cap a la Porxada el dia del pregó.
La petita mostra ha estat una substitució del que en quatre ocasions, en anys anteriors ha estat la Casa de la Festa Major, suspesa l’any passat i que s’havia de poder visitar just quan es va decretar el confinament per la pandèmia.

La tempesta obliga a plegar abans d’hora als balladors del Passaltpas

Una seixantena de persones s’havien aplegar dimecres a la tarda a la placeta dels recanvis de Roca Umbert per contemplar els balladors del grup Passalpas que oferien el seu programa de Danses mediterrànies. Molts dels espectadors van acabar deixant buida la seva cadira per ajuntar-se als dansaires i ballar amb ells. Tot estava previst i la directora del grup va demanar als que s’afegien a la rotllana que apuntessin nom i telèfon en una llista per si sorgís algun problema amb alguna persona integrant del grup relacionada amb el Covid.
Els balladors de Passaltpas formen part de l’entitat creada l’any 1994 i que té com a objectiu conèixer i difondre les danses populars d’arreu del món i com diuen ells, «ens ho volem passar bé ballant, perquè aquesta és l’essència de la dansa». En el seu repertori predominen danses de Grècia, Bulgària, Macedònia, els Balcans, Israel i del nostre país, com les que van oferir en la seva actuació fins que els va ser possible.
Curiosament el programa de la festa indicava que als assistents els calia portar aigua. I per si algú se l’havia descuidat, la mare natura ens en va oferir i ben a raig. Quan només feia una hora ballaven i estaven més o menys per la meitat, a les vuit i deu de la tarda va començar a caure un xàfec acompanyat de pedra que va donar el temps just d’aixoplugar-se balladors i públic als racons del voltant o al bar que, tot sigui dit de pas, en aquest cas van oblidar les mesures de seguretat.
Més o menys a aquella mateixa hora havia de començar a la plaça del Tiny del mateix recinte un altre acte organitzat per la colla blava,

l’apocalipsi zombie, carrera fantasma, un joc de rol per a majors de catorze anys i que va ser suspesa per la pluja.

Josep MAS