D’aquí a dos anys podria veure la llum una nova publicació sobre el tema del fatídic bombardeig que va patir la ciutat de Granollers, aquell matí del 31 de maig de 1938, en el que van perdre la vida 224 persones, resultant-ne ferides moltes més, que algunes fonts han xifrat en 165 i un munt de famílies desfetes, a part de la destrucció de més d’un centenar d’edificis, privats i públics, entre ells la Porxada. El projecte ha estat presentat aquest dimecres al matí al pati de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau, al carrer del Rec. Hi han assistit el futur autor i l’alcalde i la primera tinent d’alcalde, Josep Mayoral i Alba Barnusell, qui ha presentat la campanya «Contra l’oblit. Crida a la memòria del bombardeig», ideada per Helena Pielias de Frau.
La iniciativa, que parteix de l’escriptor granollerí Albert Forns consisteix a fer un Diari col·lectiu del dia del bombardeig, a partir de les vivències personals de qui les va patir directament i dels records o relats secundaris explicats per qui els van sentir explicar a les seves famílies, així com la recuperació de cartes, diaris personals, fotografies que encara poden romandre guardades en algun calaix de les cases. Tal com explicava l’autor, és una feia que “o es fa ara o no es fa mai, ja que les persones que ho van viure ja són molt grans”. La intenció de Forns és escriure un llibre amb visió literària, que pugui esdevenir una obra que arribi a un públic ampli. Forns ha previst que la durada per recuperar totes aquestes aportacions serà aproximadament d’un any
En el projecte hi estan implicats directament l’Arxiu Municipal i el Centre de Cultura per la Pau de Can Jonch. Ambdues entitats han fet possible en els darrers anys la recuperació de una gran quantitat de material gràfic i documental, així com de testimonis orals sobre la guerra civil i la postguerra, especialment sobre els bombardejos que va patir Granollers el 31 de maig de 1938, a les 9 i cinc minuts del matí, quan cinc avions italians Savoia S79 van llançar 60 bombes i 750 quilos de metralla, justament quan els vilatans anaven a escola, a treballar o a comprar a les cues de racionament i els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939, justament dos dies abans d’acabar la contenda, amb l’entrada de les tropes Nacionals el dia 28. Tanmateix han estat molts els historiadors i escriptors que han editat publicacions referents al tema, unes més publicitades que d’altres, tot sigui dit. Una de les feines fetes en els darrers vint anys ha estat el recull d’una seixantena de testimonis en forma d’entrevista audiovisual sobre com van viure aquells fets.
La idea no és nova, com explicava el mateix escriptor i citava l’obra d’un autor alemany, Walter Kempowski, que als anys 1970 havia fet una crida al seu país cercant testimonis que van viure allò que va passar durant la Segona Guerra Mundial, per centrar-se en allò que va passar en un dia concret, explicat per diferents testimonis.
L’any 2006 Forns va promoure també el que es va anomenar “bombardeig poètic” en el que van participar vuit escoles de la ciutat amb poemes escrits pels seus alumnes i que el dia 31 de maig es van llançar damunt la ciutat des d’un helicòpter. En aquella ocasió es va basar en una idea del col·lectiu xilè Casagrande, que l’any 2001 va bombardejar amb poemes la casa de la Moneda de Xile i més tard es va repetir a ciutats com Dubrovnik, l’any 2002 destruïda durant la guerra dels Balcans o Gernika el 2004.
L’alcalde, Josep Mayoral, ha destacat la trajectòria de l’escriptor i ha afirmat que “aquest projecte ens donarà la sensibilitat del moment i necessitem tenir-ho explicat amb una vocació literària com l’Albert Forns”.
Commemoració de 83è aniversari del bombardeig
La presentació del projecte s’emmarca dintre els reduïts actes que enguany es poden fer en la commemoració del 83è aniversari del bombardeig. Entre aquests, l’Alba Barnusell anunciava les properes jornades de portes obertes al refugi de la plaça Maluquer i Salvador, des del dissabte dia 29 de maig, fins al dilluns 31. En aquesta ocasió no cal reservar la visita amb anticipació, malgrat que les visites es faran en grups reduïts.
Dilluns 31 de maig es farà com cada any al Cementiri, les 9 del matí l’acte de record en memòria de les víctimes. Talment es limitarà l’aforament tot i ser a l’aire lliure. L’acte comptarà amb la participació de l’Escola Municipal de Música Josep Ma Ruera i enguany hi assistiran convidats membre de la comissió executiva de la Xarxa d’Alcaldes i alcaldesses per la Pau de Catalunya. A més, es comptarà amb l’assistència d’un familiar de Joan Triadú Font, ja que el programa Granollers, vila oberta a la pau d’enguany se suma als actes de l’Any Joan Triadú, amb motiu del centenari del seu naixement. Es llegiran fragments escrits per aquest mestre, pedagog, crític literari, escriptor, traductor, defensor de la llengua catalana i activista cultural, que va tenir una relació molt estreta amb Granollers i amb el bombardeig, que el va viure en primera persona des de l’escola on feia de mestre.
Joan Triadú va arribar a Granollers el gener de 1938, només amb setze anys, destinat com a mestre a l’escola de la Generalitat, Ferrer i Guàrdia (al carrer Guayaquil, on ara hi ha la secundària de l’Escola Pia) i s’hi va estar fins a final de gener de 1939. Durant la seva estada a Granollers Triadú va escriure un diari personal, Dies de memòria (1938-1940). Diari d’un mestre adolescent, en el que explica el seu dia a dia l’escola i a la ciutat, inclosos els esdeveniments més tràgics, els bombardejos del 31 de maig de 1938 i els de gener de 1939. Granollers i la seva gent, tal com escriu ell mateix, van deixar una forta empremta en la vida del jove mestre.
Joan Triadú va continuar vinculat a Granollers durant tota la seva vida i va participar en activitats de la ciutat en diverses ocasions. L’any 2002 va presentar el seu llibre de memòries i l’any 2003 va pronunciar el pregó de la Fira i Festes de l’Ascensió. El 2008, amb motiu de la commemoració del 70è aniversari del bombardeig i de la inauguració de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau, Joan Triadú va ser un dels convidats i protagonistes dels actes. Precisament de quan va fer el pregó de l’Ascensió, curiosament el darrer pregoner masculí, ja que a partir de llavors Mayoral va decidir que mentre ell sigui alcalde el farà una dona, recollim unes frases en les quals explica com era el dia a dia a l’escola en aquells anys tan difícils. “A l’escola era bastant acceptat aleshores un procediment que consistia en la redacció d’un diari de classe, mitjançant una llibreta en la qual cada dia un dels alumnes o de les alumnes, naturalment, hi feia els seus treballs d’aquell dia i explicava els esdeveniments. Guardo, és clar, aquelles llibretes, fins a les darreres que són els dies 120,21 i 23 de gener de 1939. Un noi escriu: Quan entràvem a classe ha tocat la sirena d’alarma i no ha començat la classe fins que ha passat el perill. Tot seguit el senyor Triadú ha posat a la pissarra ‘Exercicis aritmètics?… Passa ratlla i anuncia que es la tarda per dir: No hem pogut treballar, ja que ha tocat repetidament la sirena d’alarma. Signa Salvador Tubau.” En un altre paràgraf diu: “Deixaré Granollers amb recança. Només en puc dir coses bones, positives i acollidores. El castic que li van infligir aquests facciosos és un crim dels més grossos. Qui sap si un dia tornaré, fet un nom de la cultura i de l’ensenyament o hi portaré un meu fill i l’acompanyaré a veure els llocs on va començar la veritable vida del seu pare”.
Les persones interessades en col·laborar en el projecte que ha de portar a l’edició del llibre poden fer arribar els seus testimonis i informar del material del qual es disposa, a traves de la web www.granollers.cat/memoriabombardeig, escrivint un correu electrònic a memoriabombardeig@granollers.cat o al número de WhatsApp 689.652.143
Josep MAS
