Tal com ja vàrem avançar el mes d’octubre de l’any passat, quan es va anunciar el projecte, aquest dijous de l’Ascensió s’obria al públic l’exposició que es podrà visitar fins al pròxim dia 26 de setembre a l’espai obert, al soterrani del Museu de Granollers del carrer Anselm Clave i que porta per títol Arqueologia d’un inventari, vida i política dels objectes de la salvaguarda a Granollers, 1936-2021. La mostra, basada en el projecte d’Ignasi Prat Altimira, és una recerca artística basada en una activitat d’arqueologia als dipòsits del Museu de Granollers, basada en la identificació de les obres d’art custodiades durant la Guerra Civil i que actualment encara romanen al museu. Prat, nascut a Sant Esteve de Palautordera, el 1981, és graduat superior en fotografia, llicenciat en Belles Arts i màster en producció i investigació artística. Actualment està fent el doctorat en Arts i Estudis Culturals.
L’exposició i el treball de Prat forma part a la vegada d’un altre projecte que porta el nom d’Obres els dipòsits, obra de Transversal Xarxa d’Activitats Culturals, a cura del crític d’art Frederic Montornès, el qual presenta deu projectes artístics, a partir d’obres d’art i documents que es troben emmagatzemats a museus d’altres tantes ciutats catalanes, Girona, Figueres, Manresa, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Reus, Olot, Tortosa i Granollers. Prat remarcava a la presentació de la mostra la important ajuda que ha tingut en tot moment per a la seva realització per part del conservador i arqueòleg del Museu, Marc Guàrdia, la directora del mateix Museu, Glòria Fusté i la historiadora local Cinta Cantarell, per familiaritzar-se amb tota la gran quantitat del material i documentació guardats al magatzem.
Com és prou sabut per durant la Guerra Civil de 1936-1939 i molt especialment els primers dies de la revolta a mitjans de juny es van produir fets destructius consistents en l’enderrocament d’edificis religiosos i el saqueig de finques de persones benestants. Tota aquella barbàrie va comportar la desaparició de moltes obres d’art molt importants i d’un valor artístic incalculable, a la vegada que sentimental per molt d’altres conciutadans, posant per exemple l’església romànica i gòtica de Sant Esteve de Granollers, enderrocada pràcticament en la seva totalitat, exceptuant el campanar. Igualment van ser cremades les escoles religioses i el Centre Catòlic, així com els edificis de Can Puntes, Can Riera, al carrer de Corró, Can Pedrals i Can Blanxart. Molts peces també van ser foses per l’economia de guerra i la manca de matèria primera, sobretot metall per fabricar armament.

Objectes rescatats i guardats en magatzems
Arran d’això les autoritats municipals van decidir salvaguardar i rescatar de la crema aquells objectes artístics que va ser possible. L’1 d’agost de 1936 es va crear la Junta d’Incautació del patrimoni que estigués amenaçat. El músic Josep Ma. Ruera va ser nomenat el dia 25 de juliol ,segons està documentat a l’arxiu, com a membre de la Junta d’Incautació. Els altres membres que la formaven van ser els pintors Vicenç Albarranch, Hilari Brugarolas i Francesc Serra; el metge Alfred Canal, Miquel Montagud, professor de dibuix i conservador del Museu des de 1939 fins als anys 40; A. Vidal, dibuixant; Salvador Mas, militant de la CNT; així com Joan Xena, Domènec Señé, Ramon Mestre i J. Casals, de qui no es coneix l’ofici que tenien, això com d’altres persones que també hi van col·laborar.
Com explicava Ignasi Prat l’any passat quan exposava el seu projecte, “també alguns anarquistes es van adonar que resultava més rendible requisar que destruir”. Per tenir constància de quina era la procedència de cada objecte, es va fer un inventari escrit a mà amb el nom dels propietaris i la descripció d’aquests. Les peces salvaguardades no van anar a parar directament al Museu i el seu emmagatzematge majoritàriament es va centralitzar a l’Ajuntament, però l’edifici era menys d’una quarta part que l’actual, a la plaça de la Porxada i no hi cabia gaire cosa. Per això es va haver de buscar d’altres llocs com La Valenciana, una tenda de mobles dl carrer Joan Prim 14; Can Torrabadella, on també es va fer servir com a magatzem de metalls, entre els quals hi havia les campanes de la parròquia de Sant Esteve i va ser seu del Comitè Antifeixista. Molta orfebreria religiosa també va desaparèixer, ja que se la van emportar per fondre-la. Un altre lloc fou l’Orfeó Granollerí, de la plaça de la Corona, on actualment hi ha la botiga Mercal; la seu de la Creu Roja, llavors a la plaça de l’església, on més tard va haver-hi la comissaria de la Policia Nacional i al Museu acabat de crear a l’edifici de l’antiga presó, al carrer de Santa Apol·lònia on ara hi ha la plaça Folch i Torres. Tres anys després, amb la guerra acabada es va realitzar un segon inventari, aquest ja escrit a màquina, que a la vegada incorporava el registre de la devolució dels que havien tornat als seus amos i actualment es desconeix la seva localització.
Un treball molt costós d’identificació A Granollers es van salvaguardar un total de 7.872 objectes diversos. Un cop acabada la guerra, 4.186 d’aquests objectes van ser reclamats pels seus propietaris segons consta en el registre de sortida i van quedar no retornades i en dipòsit òbviament les de menys valor, 3.686 peces, de les quals 3.001 són rajoles, 139 armes, 100 monedes, 83 pintures, a més de plats, escultures i ventalls, que encara avui estan en els magatzems de Museu, per bé que molts no han estat encara identificats del cert, ja que no s’ha pogut confrontar els objectes emmagatzemats amb alguna fitxa que es descrigui o que hi hagi la seva fotografia com ha passat en alguns d’altres, com els 1.884 objectes que apareixen en les 650 fotografies existents. “Les primeres setmanes de treball van ser força dures” deia Prat. “No trobàvem o identificàvem res. Vàrem començar investigant les armes que hi havia i res de res. El primer que es va poder datar certament va ser un pot de farmàcia procedent de Can Pagès Vell, de l’Ametlla. Lamentablement no s’han trobat lots complets, només peces concretes”.

Les fotografies de molts objectes salvaguardats fetes l’any 1936. Josep Mas
El treball fet per Ignasi Prat ha portat a la localització de 56 de les peces que ara s’esposen al públic. La mostra ha estat presentada de forma que simula la manera en què les peces s’emmagatzemen en el Museu, en reserva o dipòsit. També es pot veure l’entrevista gravada en vídeo amb Esteve Velilla, que quan van passar els fets tenia catorze anys i va recollir molts dels objectes i a la vegada va estar un testimoni que va ajudar molt en trobar els camins per on investigar sobre les peces recuperades. Lamentablement va morir fa poc temps.
Exposades en una vitrina hi ha part de les 1884 fotografies dels objectes salvaguardats, classificades per les diferents tipologies de les obres, així com manuscrits de 1936 i copia mecanografiada el 1939 de diversa documentació i finalment una cartel·la explica la procedència dels objectes que han estat identificats en el treball que es presenta.
La visita a la mostra es completa amb l’edició d’un catàleg de 58 pàgines on s’explica el projecte d’Ignasi Prat, amb textos del mateix investigador i de Frederic Montornès i Cinta Cantarell historiadora local.
Josep MAS