Granollers, amunt i avall, un nou llibre per conèixer la ciutat

La sala d’actes del Museu, amb un aforament molt minvat a causa de les necessàries precaucions com a prevenció per la pandèmia que estem patint de la Covid, va servir per presentar als mitjans de comunicació un nou llibre editat conjuntament per l’Ajuntament de Granollers i l’Editorial Alpina i que ha de servir per promocionar i fer conèixer la ciutat, tant als qui hi vivim, com als qui ens visiten o hi mantenen algun tipus de relació. A la presentació del llibre, que porta per títol Granollers, amunt i avall i quina redacció ha anat a càrrec del poeta i escriptor granollerí Santi Montagut, hi van assistir alguns dels fotògrafs que han realitzat les fotografies que junts amb els textos, emplenen les 157 pàgines que conformen el llibre, amb una acurada edició. Aquests fotògrafs han estat Pere Cornellas, Enric Bartel, Arian Botey, Griselda Escrigas, Jordi Ribó, Pep Botey, Roc Pont, Toni Torrillas i Xavier Solanas. També h van estar presents el director de l’Editorial Alpina, Martí Nadal, la dissenyadora gràfica Raquel Castro, que ha participat en l’edició juntament amb Sergio Ramírez. Per part del consistori hi van esser present la tinent d’alcalde Alba Barnusell, que va obrir l’acte de presentació, els regidors Alvaro Ferrer, de Promoció de la ciutat i Maria Villegas, de Cultura, cloent l’acte l’alcalde, Josep Mayoral.

Nadal reconeixia que l’edició d’aquest llibre ha estat difícil i no tan sols pels problemes d’aquesta època tan difícil que estem vivint. El llibre estava previst per sortir a la venda per Sant Jordi de l’any passat i no va poder ser. Han estat més de dos anys de feina, «però al final podem estar orgullosos de com ha quedat». També deia que “abans mai havia pensat que fer un llibre de ciutat fos més difícil que fer un mapa”.
Santi Montagud responia a la pregunta de Martí Nadal sobre el perquè d’aquest títol per al llibre, a la qual cosa li responia dient el que tots sabem, «Aquesta és una ciutat llarga i amunt i avall és el que fèiem molts de la nota època a la ciutat els diumenges, anar amunt i avall». Montagut reconeixia el que potser alguns li recriminaran sabent que de vegades és molt crític amb la ciutat, que moltes vegades no li agrada com és i amb el que hi fan i ara escriu un llibre per promocionar-la. Es responia ell mateix tot dient que «hem de criticar la ciutat, ser crítics, però no ordinaris». Tancava el seu breu parlament convidant a la lectura el llibre i que «si hi ha algú que per una foto o una frase fa seva aquesta ciutat, això és fantàstic», amb l’esperança que «algun dia els nostres descendents diran: És que sóc de Granollers, què passa?”

La dissenyadora Raquel Castro feia veure als assistents les principals peculiaritats del llibre. Per començar, la coberta, atemporal, sense fotografies que sovint deixen de ser d’actualitat com ha passat amb alguna que apareix a l’interior del llibre on hi ha botigues que per desgràcia ja han tancat. El cartró de les tapes ha estat folrat amb tela, de color vermellós-terròs, semblant al color de la façana de l’Ajuntament o fins i tot de la Pedra de l’Encant. I la roba en substitució del paper plastificat, en record també que Granollers ha estat una ciutat d’una gran importància en el món de la indústria tèxtil.
Els textos, que en català ocupen 18 de les pàgines del llibre, estan traduïts també al castellà (Granollers, arriba y abajo) i a l’anglès (Granollers up and down). Les dues cintes marca pàgines que porta són un referent, els dos colors que ja identifiquen la ciutat, el blanc i el blau, «una picada d’ullet a les colles de Blans i Blaus de la Festa Major de Granollers».

Un passeig per la ciutat i els afores

«Em demanen que em presenti perquè encara no em coneixes. D’acord: aquí em tens. Et proposo un passeig amb mi i per mi, una caminada perquè em coneguis i sàpigues qui sóc». Aquest és el primer paràgraf, amb el que comença el viatge i es Granollers qui es presenta. Desprès ens explica quins són els seus orígens i els noms que ha tingut abans de dir-se Granollers. El passeig pels carrers i pel seu territori es fa curt tot llegint i coneixent algun i recordant molts d’altres tots aquest gran patrimoni arquitectònic i humà del qual gaudim.
Montagud acaba la seva història poèticament, com ens l’ha anat narrant el seu recorregut per la ciutat. Ho diu així: «Sóc així i vull que els meus fills se sentin orgullosos de mi, de ser d’aquí i de tenir tot el que tenim en aquesta barreja llargueruda de cases, de places i de carrers. Entre turons i boscos, entre l’aigua i la pedra, entre polígons, rotondes, fums i ferides difícils de cicatritzar. Que sóc gris? Ja ens barrejarem amb altres colors. Que tinc pols? Ja vindrà la pluja. I si la nit sovint sembla un desert, sempre ens queda una societat civil que imagina i em dóna un impuls per tirar endavant i sortir del niu i obrir les ales i, si cal, volaaaar!. Sóc Granollers i els meus han de dir-ho amb orgull, mostrar-me així, tal com sóc, com jo m’he mostrat a tu en aquest passeig lleuger per damunt de la meva pell antiga i nua».

Dins la contracoberta, abans de tancar el llibre, hi trobem un mapa desplegable de la ciutat, crida l’atenció que està imprès en format vertical i no horitzontal, vist des de llevant o de ponent com estem acostumats. Aquí podríem incloure-hi aquella frase de Josep Pla quan definia Granollers com «un carrer llarg amb botigues a banda i banda». D’aquesta manera autor i editorial han volgut fer entendre el sentit de l’amunt i avall.

Josep MAS