Més de 125 imatges repassen la història d’un club que ha portat el nom de Granollers arreu del món.

Aquest dijous 17 de desembre, a la tarda, es va inaugurar, a la sala oberta de la planta soterrània del Museu del carrer Clave, l’exposició BM Granollers 75 anys. Esport, Societat i Cultura. Abans d’obrir les portes al públic, es va fer la presentació als mitjans informatius, que va anar a càrrec del president del club, Josep Pujadas i en la que també hi van intervenir la regidora de cultura, Maria Villegas i l’alcalde Josep Mayoral. Entre els assistents tambe hi havia la tinent d’alcalde Alba Barnusell i el regidor d’esports, Álvaro Ferrer.
L’exposició, que consta de sis grans plafons, en els que s’hi poden visualitzar més de 125 fotografies, amb pràcticament els equips de cada temporada; tres vitrines amb diferents objectes, retalls de premsa i diversos documents del club, dues pantalles on es presenten igualment imatges fixes i en vídeo, i un taulell en el qual s’exposen diversos trofeus aconseguits pels diferents equips i que destaca la Recopa d’Europa, aconseguida l’any 1976, al costat de la pilota que es va fer servir per jugar el partit al pavelló d’esports de la zona esportiva i una fotografia del capità de l’equip Miquel Prat en el moment d’aixecar la copa. Està previst que l’exposició es pugui visitar fins al pròxim 11 d’abril del 2021.
En la presentació també hi va assistir Josep Anton Ferrer, conegut popularment com a Paton, qui ha estat un element important en la realització de la mostra amb una feina de mesos de recull d’imatges i històries provinents del mateix club, l’Hemeroteca, l’arxiu municipal i de col·leccions particulars, com la de Joan Barbany, que han preservat aquesta documentació tan important per la història de l’esport i la local en general.

Tal com s’explica en el plafó que dóna entrada a l’exposició, el Club Balonmano Granollers compleix anys en plena forma física. Són 75 anys d’esport, societat i cultura que han impregnat tots els racons de la ciutat i la comarca, encomanant a tothom la passió per l’handbol. Us proposem un viatge des d’aquella primera il·lusió de l’any 1944 per impulsar un nou esport, fins a convertir-se en un club on participen més de quatre-cents cinquanta jugadors i jugadores. Entremig, com la vida mateixa, fites assolides, decepcions, entrebancs i reptes que n’han esperonat el seu creixement. Però, per sobre de tot, el BMG és una part indissoluble del teixit vital de la ciutat, i l’handbol l’esport emblema de Granollers.

Equip de 1944: A dalt, Ramon Sobrevía, Pere Martínez, Antoni Bàguena, Josep A. Cabrera, Joaquim Raga i Pere Cusellas. Ajupits: Albert Murtra, Vicens Vacca, Joan Barbany, Jordi Canal i Francesc Canal.



La història del club d’handbol de Granollers començava l’estiu de l’any 1944, quan Ramon Sobrevia Coll, fill d’una família de comerciants de la ciutat, es reunia amb un grup d’amics en un sopar que van fer a Rubí i allà es va posar la primera pedra del que havia de ser el club que més glòria ha donat fins ara a la ciutat, el B.M. Granollers. Per començar, Sobrevia va manllevar 500 pessetes, el que ara serien 3 Euros al seu pare i, amb l’ajut del Frente de Juventudes de la Falange va crear el primer equip d’aquell esport inventat pels alemanys i que ja estava causant furor a mitja Europa. Es jugava amb onze jugadors, com el futbol. El nou esport es va presentar en societat el 23 de juliol d’aquell any, amb un partir entre els equips del C.D. Ilerda i el Frente de Juventudes de Barcelona. Un mes més tard el BM Granollers jugava el seu primer patit contra el Vallvidrera, perdent per un 8 a 0. A partir d’aquí, encoratjats i o desanimats l’equip va començar la seva ruta ascendent, aconseguint fites importants. Primer l’equip jugava al camp de futbol del carrer Girona, fins que el 26 d’agost del 1955, durant la Festa Major, es va inaugurar la pista del carrer de Tetuan, la primera de tot Espanya construïda per a jugar a handbol. Si d’aquest fet se’n va parlar a tota Espanya, encara més quan el 23 de maig de 1960 s’inaugurava el Pavelló Municipal d’Esports, el tercer cobert d’Espanya, després dels de Madrid i Barcelona. Més tard vindrien a ampliar les instal·lacions esportives, l’octubre de 1976 amb el Pavelló Municipal «el Tub», en uns terrenys cedits per Roca-Umbert a l’Ajuntament, i l’obra pagada per l’empresa de Sabons Camp, i el juliol del 1991 el nou Palau d’Esports, construït en ser nomenada com no podia ser menys, Granollers Subseu Olímpica, on es van disputar els encontres de l’handbol dels JJOO de Barcelona’92. A més d’aquestes pistes, diguem-ne oficials, també es juguen partits a la pista annexa del palau, a la plaça de la Porxada a vegades com la Granollers CUP i en altres llocs ocasionals.

Un dels plafons de l’exposició recorda també els presidents que ha tingut el club al llarg d’aquests ja 76 anys: Ramon Sobrevia (1946-48), Lluís Sitjes (1948-49), Josep Serratusell (1949), Lluís Sitjes (1950-55), Emili Botey (1955-69), Joan A. Piferrer (1969-72), Joan Antoni Cabrera (1972-74), Francesc Ventura (1974-80), Joaquim Raga (1980-82), Jaume Rodríguez (1982-92), Joan Mundet (1992-96), Ramon Font (1996-2000), Juan M. Pérez Ortiz (2000-09), José Luis Caña (2009-11) i Josep Pujadas (2011-)


Pilota amb la que es va jugar el partit en el que el BM Granollers va guanyar la Recopa d’Europa l’any 1976


Al llarg de la història del club s’han creat a la ciutat diverses penyes, moltes en centres de treball dels afeccionats, amb noms com Arsa, Bohemios, Satelite, Jovenassos, Tranquils o una de les més recents, la popular Pit i Collons. D’algunes de les penyes en sortiria un planter natural que nodriria els primers equips del club.
Uns deu anys desprès de la fundació del BM Granollers va fer algunes estades a Granollers el tècnic alemany Bernard Kempa, per ensenyat noves tècniques als jugadors i el club es va convertir en un dels millors de tot l’estat. A la dècada de 970 el club va començar a professionalitzar, amb fitxatxes com el porter Perramon o el lateral Santos Labaca.
L’alcalde Josep Mayoral destacava fa poc que el club forma part essencial de la vida esportiva i educativa de la ciutat i la rellevància dins el món de l’handbol del club granollerí ha estat la clau perquè Granollers hagi estat seu d’uns Jocs Olímpics l’any 1992; hagi acollit un Mundial masculí el 2013 i que segons età previst faci el mateix amb el Mundial femení l’any que ve 2021 i aquests trets no s’han repetit en cap altra ciutat de 60 mil habitants.

Si la situació anòmala que estem vivint ho permet, el pròxim dia 21 de gener, a dos quarts de vuit del vespre, tindrà lloc a la Sala d’Actes del mateix Museu la conferència El BM Granollers i l’esport femení, a càrrec de Gemma Barbany, Lambert Botey i Andrea de la Torre.

Josep MAS