Coincidint amb l’inici de la campanya de Nadal, l’encesa de la il·luminació dels carrers i la presentació del pesebre que reprodueix l’històric edifici de l’Hospital-Asil, l’Arxiu municipal obria també aquesta setmana la darrera exposició d’aquest any, dedicada a recordar alguns edificis de la ciutat desapareguts durant el segle passat o que han patit una transformació considerable. Com és habitual, la mostra que consta de catorze plafons i una presentació a través de la pantalla, es pot visitar a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada, fins al pròxim dia 1 de març.
El primer plafó de l’exposició està destinat com sempre a explicar el contingut i l’objectiu de la mostra i a continuació les tretze imatges impreses en una acurada presentació i que detallem a continuació, amb algunes dades de l’explicació que hi consta sota de cadascuna.
La Porxada, en una foto d’autor desconegut, feta l’any 1895. El monument més emblemàtic de la ciutat va ser construïda pel mestre d’obres Bartomeu Brufalt, entre 1586 i 1587. Tot i que es manté amb la mateixa estructura que el primer dia, al llarg dels segles s’hi han fet alguns canvis. El 1872 es va tancar amb reixes, per protegir el mercat municipal que s’hi feia al seu aixopluc. Entre 1887 i 1899 s’hi van instal·lar uns quioscos a les cantonades i de 1907 a 1965, unes persianes que protegien les mercaderies i els paradistes del mercat.
Pont de ferro sobre el riu Congost, fotografia feta per Josep Boixadera, datada entre 1924 i 1930.Va ser construït entre 1916 i 1918 a la carretera de Caldes. El van volar al final de la Guerra Civil, el gener de 1939 i una de les dues arcades que no va quedar malmesa, es conserva a la carretera C-35 sobre la riera de Santa Coloma, en direcció a Maçanet de la Selva. A la fotografia també es veu l’església gòtica de Sant Esteve, també enderrocada al començament de la mateixa guerra.
L’Ermita de Sant Nicolau el 1927. Estava ubicada a la serra de Ponent, al costat de la masia de Sant Nicolau. La foto, feta per Joan Guàrdia Recasens, és una vista des del camí d’accés. Als anys 70 del segle XX va ser enderrocada en part i a sobre es va construir un habitatge.
El Museu-Arxiu, en una foto de Joan Canal de l’any 1935. El Museu-Arxiu de Granollers es va crear l’any 1932 i va ocupar l’edifici de l’antiga presó, que ho havia estat fins al setembre de 1931 i que ho tornaria a ser anys més tard. Estava situat a la plaça Josep Ma Folch i Torres, llavors carrer de Santa Apol·lònia, a tocar del carrer de Sant Bartomeu. L’equipament va estar situat en aquest indret fins al 1937, quan es va traslladar a la Casa Molina, al carrer Museu.
La Casa Molina, en una foto de Joan Guàrdia de l’any 1945. Una vista panoràmica de Granollers des del campanar de l’església de Sant Esteve, amb els carrers de Ricomà i de Sant Jaume, amb la fàbrica de Cal l’Isidro Comas. En primer terme la casa Molina, seu del Museu Municipal de 1938 a 1966. Actualment ocupa el solar l’ambulatori de la Seguretat Social, el CAP Vallès.
La Font del Ràdium, als anys vint. Situada al torrent del Ràdium, a la serra de Ponent. Era un lloc frondós, amb abundant vegetació i aigua, indret de fondades i berenars, als anys trenta, La industrialització va afavorir l’assecament i la Font va quedar enterrada. En l’actualitat aquest indret està recuperat i s’ha construït una font similar, connectada a la xarxa d’aigua municipal. La foto és obra de Josep Boixadera.
L’Antiga estació del tren MZA, 1862. Situada a l’actual avinguda del Parc i les instal·lacions ocupaven l’espai del magatzem de Telefònica, l’antic edifici dels Jutjats, el de l’AISS, antic sindicat vertical i part del Parc Torras Villà. Amb entrada per la perllongació del carrer Marià Maspons i el parc que ara ocupa la plaça Barangé, es va inaugurar el 23 de juliol de 1854 i va ser enderrocada el 1966, quan ja estaba en ple funcionament la nova estació de la plaça Josep Serrat i Bonastre. A la foto, d’autor desconegut ja no hi havia les vies.
El Cinema Astòria, als anys seixanta, en una foto de l’Enric Garcia Pey. Estava situat al carrer d’Agustí Vinyamata, damunt del saló de ball La Sila. Es va inaugurar el 17 d’abril de 1960 i l’última sessió va ser el 23 de maig de 1982.
Hospital Asil, anys seixanta. L’edifici es va inaugurar el 25 de juliol de 1923, obra de l’arquitecte Josep Ma Miró Gibernau. Inicialment tenia tres pavellons, el de Sant Jaume, destinat a hospital, el de Santa Faustina, a asil i el de Sant Enric, a capella, convent, cuina i altres dependències auxiliars. El 1957 es va inaugurar el pavelló del darrere, projectat per malalties infeccioses, que finalment es va dedicar a asil. La foto va estar feta pel periodista Ferran Salamero.
L’Escorxador municipal, 1960. Situat al carrer de Torras i Bages. Es va enderrocar i l’espai va ocupar-lo el Teatre Auditori, que es va inaugurar l’any 2002. La foto és d’autor desconegut.
La Policlínica del Vallès, 1970. La Policlínica es va inaugurar el 1935, a la casa coneguda com a Can Pibernat, al carrer de Sans. L’edifici es va ampliar pel darrere el 1960 i se’n va canviar l’accés principal pel carrer de Girona. Més tard es van fer altres reformes i el 2005 es va aturar l’activitat de l’equipament sanitari i l’edifici es va enderrocar el 2011.La fotografia va estar feta per Lluís Tintó, alma mater de l’hemeroteca municipal, ara jubilat.
Plaça de l’església, anys 20. L’església gòtica de Sant Esteve, del segle XV i el Centre Catòlic, bastit el 1881. Ambdós edificis van ser incendiats i enderrocats a l’inici de la Guerra Civil. L’església es va reconstruir acabada la guerra i de l’edifici antic tan sols es conserva el campanar.
La caserna de San Carlos, 1948. La caserna militar, que es veu a la foto feta per Guilera, s’havia construït el 1852, amb una capacitat de 330 soldats i 30 cavalls i allotjava tropes de guarnició permanent. El 1932, Granollers perdia la guarnició i es va demanar que l’edifici es destinés a ús cívic. El 1965 l’Ajuntament el va comprar per acabar enderrocant-lo i edificar-hi el mercat municipal que recentment ha celebrat el seu cinquantenari. La caserna va donar nom a la plaça i després al mercat municipal.
A més dels edificis citats, també s’ofereixen imatges que es visionen rotativament a la pantalla del vídeo i que fan referència a la capella de Sant Metges, al carrer de Corró, que originàriament estava ubicada per damunt del carrer, com les antigues capelles que tancaven el recinte emmurallat medieval i que després de la Guerra Civil es va reedificar a un costat del carrer. La capella dóna nom a un dels barris amb més tradició de la ciutat. Altres edificis desapareguts són el de la fàbrica del gas, un edifici que estava al final del carrer Bisbe Grivé, llavors a l’altre costat de la via i que quan va deixar de ser la fàbrica del gas que subministrava a la ciutat va passar a ser una instal·lació primer de l’Energia Elèctrica de Catalunya, més tard FECSA, per acabar essent enderrocat per edificar-hi edificis de pisos. També es pot veure com era l’edifici de la Unió Liberal, una imatge molt coneguda, on ara hi ha el Museu, al carrer Clavé; el del teatre Mundial Parc, del carrer de Ricomà, desaparegut i la primera pista del Balonmano Granollers, al carrer Tetuan, encara visible, però que s’utilitza com aparcament.
En aquesta ocasió com a l’anterior, a causa de les restriccions per motius de salut, no es va fer la inauguració corresponent, però qui visiti l’exposició por obtenir la postal facsímil que s’edita cada vegada i que aquesta reprodueix la imatge de Joan Guàrdia des del campanar, en la que es veu la casa Molina y un fons pràcticament desconegut, sense edificis més enllà de la fàbrica de Can Comas. A la pàgina web de l’Arxiu es pot obtenir també el full de sala de seguiment de l’exposició i veure algunes de les imatges.
Josep MAS
