Aquest dilluns 9 de novembre, per un instant es va apagar la llum que ens havia guiat des de que vam néixer. El meu pare amb 69 anys va patir un infart, amb aturada cardíaca dins del Servei d’Atenció Primària Vallès Oriental de Granollers. Però gràcies a l’actuació ràpida i eficaç de tot l’equip sanitari, el pare està estable i viu. Van ser uns minuts molt intensos en què l’equip va actuar immediatament, tots a una, perquè el seu cor tornés a bategar i tornar a la vida a l’home més important de la família.
Deixant de banda la gran professionalitat que van demostrar, també ens van donar una lliçó d’humanitat. Van deixar que la meva germana estigués als seus peus, a prop seu, i al mateix temps ajudaven a la meva mare psicològicament, davant aquelles imatges doloroses i l’estat de xoc en el que es trobava.
Gràcies a vosaltres, gràcies a la vostra feina el meu pare és viu! Gràcies a no donar-vos per vençuts i seguir lluitant per a ell durant una bona estona. Gràcies a tots i cada un de vosaltres que formeu part del CAP de Granollers.
Us mereixeu tot el nostre reconeixement, avui heu salvat una vida, i vull que tothom sàpiga les grans persones que treballen al CAP de la nostra ciutat.
Eva Barragán Mombiela
