El Museu de Granollers exposarà els objectes recuperats els primers dies de la Guerra Civil emmagatzemats fins ara

Aquesta setmana s’ha presentat al Museu de Granollers un projecte que esperem pugui fer-se realitat, segons preveuen, d’aquí a més de mig any, al maig de l’any que ve, en forma d’exposició. Forma part a la vegada d’un altre projecte que porta el nom d’Obres els dipòsits, obra de Transversa Xarxa d’Activitats Culturals, a cura del crític d’art Frederic Montornès, el qual presenta deu projectes artístics, a partir d’obres d’art i documents que es troben emmagatzemats a museus d’altres tantes ciutats catalanes, Girona, Figueres, Manresa, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Reus, Olot, Tortosa i Granollers. Concretament, a la nostra ciutat el Museu i Roca Umbert, fàbrica de les arts, presentaran la proposta d’Ignasi Prat Altimira, vallesà de Sant Esteve de Palautordera, 1981), consistent en un treball d’arqueologia que ha titulat Arqueologia d’un inventari. Vida i política dels objectes de la Salvaguarda a Granollers 1936-2020, identificant una a una les peces dipositades al Museu de Granollers desprès que fossin «salvades» per les autoritats municipals i diversos granollerins, seguint les instruccions fetes per la Junta de Salvaguarda del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, de la salvatge crema i saquejos que es van produir els primers dies de la Guerra Civil de 1936. Gran part d’aquestes peces es podran veure a l’exposició de l’any que ve i que també quedaran documentades en una publicació que s’editarà al mateix temps.

Davant d’un públic reduït per les restriccions sanitàries que estem vivint i que obligaren a ocupar només un terç de la capacitat de la sala, la presentació del projecte va anar a càrrec dels citats Frederic Montornès i Ignasi Prat i que va tancar la historiadora local Cinta Cantarell. En la seva dissertació va explicar els fets que van succeir a Granollers des del dia 20 de juliol quan es van començar a cremar edificis religiosos i es va perdre gran part del que hi havia dins seu. Entre les pèrdues de més valor hi havia el retaule del Roser d’estil renaixement-barroc, que estava a la seva capella dels segles XVII-XVIII. També van ser cremades les escoles religioses i el Centre Catòlic. També es van incendiar els edificis de Can Puntes, Can Riera, al carrer de Corró, Can Pedrals i Can Blanxart, malgrat que d’aquests fets no és té coneixement que existeixin imatges. El monument als morts a la guerra d’Àfrica que des de l’any 1929 hi havia a la plaça d’Àngel Guimerà, actual plaça de la Corona, va ser desmuntat i guardat al Museu. Part de la figura principal es pot veure ara a l’entrada del Cementiri Municipal.

Granollers, talment com gran part de la geografia nacional, va patir molt especialment des dels fets de la Setmana Tràgica del 1909 i després durant els primers dies de la Guerra Civil, el juliol del 1936, la intensificació dels actes vandàlics iconoclastes, afectant principalment els edificis religiosos i les cases de les famílies benestants. Arran d’això les autoritats municipals van decidir salvaguardar i rescatar de la crema aquells objectes artístics que va ser possible. L’1 d’agost de 1936 es va crear la Junta d’Incautació del patrimoni que estigués amenaçat. Com explicava Ignasi Prat, «també ella anarquistes es van adonar que resultava més rendible requisar que destruir». Per tenir constància de quina era la procedència de cada objecte, es va fer un inventari escrit a mà amb el nom dels propietaris i la descripció d’aquests. Tres anys després, amb la guerra acabada es va realitzar un segon inventari, aquest ja escrit a màquina, que a la vegada incorporava el registre de la devolució dels que havien tornat als seus amos.
A Granollers es van salvaguardar un total de 7.872 objectes diversos. Un cop acabada la guerra, 4.186 d’aquests objectes van ser reclamats pels seus propietaris segons consta en el registre de sortida i van quedar no retornades i en dipòsit 3.686 peces, 3.001 rajoles, 139 armes, 100 monedes, 83 pintures, a més de plats, escultures i ventalls, que encara avui estan en els magatzems de Museu, per bé que molts no han estat encara identificats del cert, ja que no s’ha pogut confrontar els objectes emmagatzemats amb alguna fitxa que es descrigui o que hi hagi la seva fotografia com ha passat en alguns d’altres, com els 1.884 objectes que apareixen en les 650 fotografies existents. «Les primeres setmanes de treball van ser força dures» deia Prat. «No trobàvem o identificàvem res. Vàrem començar investigant les armes que hi havia i res de res. El primer que es va poder datar certament va ser un pot de farmàcia» que apareix a la foto, procedent de Can Pagès Vell, de l’Ametlla. Els altres objectes d’aquesta foto que apareix en aquest reportatge són una safata de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor i un morter del Castell d’en Mateu, de Campins Campins. «Lamentablement no s’han trobat lots complets, només peces concretes”.

Comissió de «salvament» i emmagatzematge

Josep Ma. Ruera, músic, va ser nomenat el dia 25 de juliol segons està documentat a l’arxiu com a membre de la Junta d’Incautació. Els altres membres que la formaven van ser els pintors Vicenç Albarranch, Hilari Brugarolas i Francesc Serra; el metge Alfred Canal, Miquel Montagud, professor de dibuix i conservador del Museu des de 1939 fins als anys 40; A. Vidal, dibuixant; Salvador Mas, militant de la CNT; així com Joan Xena, Domènec Señe, Ramon Mestre i J. Casals, de qui no es coneix l’ofici que tenien, això com d’altres persones que també hi van col·laborar.
Segons Cinta Cantarell ,un testimoni que els ha ajudat molt en trobar els camins per on investigar sobre les peces recuperades encara existents al Museu va ser l’Esteve Velilla,que quan van passar els fets tenia catorze anys i va recollir molts dels objectes. Lamentablement va morir fa poc temps.

Les peces salvaguardades no van anar a parar directament al Museu i el seu emmagatzematge majoritàriament es va centralitzar a l’Ajuntament, però l’edifici era menys d’una quarta part que l’actual, a la plaça de la Porxada i no hi cabia gaire cosa. Per això es va haver de buscar d’altres llocs com La Valenciana, una tenda de mobles dl carrer Joan Prim 14; Can Torrabadella, on també es va fer servir com a magatzem de metalls, entre els quals hi havia les campanes de la parròquia de Sant esteve i va ser seu del Comitè Antifeixista. Molta orfebreria religiosa també va desapareixer, ja que se la van emportar per fondre-la. Un altre lloc fou l’Orfeó Granollerí, de la plaça de la Corona, on actualment hi ha la botiga Mercal; la seu de la Creu Roja, llavors a la plaça de l’església, on més tard va haver-hi la comissaria de la Policia Nacional i al Museu acabat de crear a l’edifici de l’antiga presó, al carrer de Santa Apol·lònia on ara hi ha la plaça Folch i Torres.

Josep MAS