Aquest dilluns, l’endemà de la diada de Sant Joaquim i Santa Anna, avis de Jesús, la llibreria de Santa Anna de Granollers començava els actes que serviran per celebrar els primers seus quaranta anys des que, essent rector de la parròquia Mossèn Blai Blanquer, s’ impulsés la rehabilitació de la capella de la plaça de la caserna i es decidís habilitar la planta baixa per obrir-hi una llibreria de temàtica religiosa. La celebració que durarà fins a l’any que ve, va tenir inici amb una Missa, la de 8 del vespre, per pregar per tots els voluntaris i col·laboradors difunts. Una hora més tard, a la terrassa de la rectoria es presentava el llibre Esperança després de la Covid-19, escrit col·lectivament per onze autors i quins beneficis que generi la seva venda seran destinats a Càritas Catalunya.
L’acte s’inicià quan el rector de Sant Esteve, Mossèn Josep Monfort donava la benvinguda i les gràcies als assistents i en especial al convidat i un dels autors del llibre, el popular meteoròleg de TV3 Tomàs Molina, qui en acabar la seva conferència signà exemplars als qui ho van desitjar.
Mossèn Monfort va resumir en breus paraules la història de la capella de Santa Anna i va presentar també els dos músics participants, el tenor David Casas Mendicoa i el pianista Ignasi Prunes de Riba i els lectors Esteve Banús i Mònica Pallàs, que van llegir fragments de cadascun dels autors del llibre.
Tomàs Molina que porta com a meteoròleg pronosticant i explicant el temps a TV3 res més que 35 anys, és també llicenciat en física, periodista, professor del màster de meteorologia a la Universitat de Barcelona, entre d’altres càrrecs relacionats amb la meteorologia i el clima, conegut popularment per la seva presentació i direcció de diversos reportatges sobre el canvi climàtic. Va explicar que va ser un amic de joventut, ara sacerdot, Màxim Muñoz qui el va convidar a col·laborar en el llibre. Com no podia ser d’altra manera, va explicar la necessitat de lluitar contra la Covid com ho estem fent, comparant-ho en molts sentits amb què passa amb el canvi climàtic que suposa molts canvis en la nostra actuació i vida diàries si volem aturar-lo. En acabar va respondre les preguntes d’alguns dels assistents, entre les quals la que li va fer l’alcalde Josep Mayoral, referents especialment sobre l’aparent disminució de la contaminació durant els passats tres mesos de confinament i el retorn d’alguns animals, tant terrestres com marins al seu hàbitat natural, generalment ocupat per nosaltres.
El llibre, de 153 pàgines, molt amè de llegir, ha estat editat per l’editorial Claret, amb el pròleg del cardenal arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, conté escrits de Sònia Fuentes Santmartín, psicòloga clínica; Juanjo Fernández Sola, consultor pedagògic; Jesús Ballaz Zabalza, escriptor de literatura infantil i juvenil; Míriam Díez Bosch, periodista especialitzada en religió; Tomàs Molina Bosch, meteoròleg i periodista; Enric Benavent Vallès, professor d’Educació Social; Peio Sánchez Rodríguez, rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona; Eduard Ibañez Pulido, director de Justícia i Pau de Barcelona; Margarita Bofarull Buñuel, metgessa; Josep Oton Catalan, escriptor sobre temes d’espiritualitat i Lluís Serra Llansana, professor de teologia.
La capella de Santa Anna, una de les que tancaven la muralla medieval
La història de la capella de Santa Anna va lligada amb la d’altres quatre de semblants que es trobaven en cadascun dels portals inicials que hi havia a la muralla medieval. La de Santa Anna tancava l’entrada pel camí de Caldes, mentres que la de Santa Esperança feia el mateix a l’altra banda, cap a Llevant pel camí de la Roca. La de Sant Antoni, que mes tard estaria dedicada a Santa Elisabeth, estava damunt el portal de Corró, al nord; la de Sant Roc al portal de Bell-lloc, al cami de Cardedeu i la de Sant Cristòfol al portal de Barcelona. Actialment nomes resten dempeus les de Santa Ana i de Santa Esperança i cap d’elels en el seu lloc originari. Les altres han desaparegut.
Centrant-nos en la de Santa Anna, segons explica l’historiador granollerí Enric Garcia-Pey al seu llibre Recull onomàstic de Granollers, la capella fou construïda l’any1563 i destruïda el 1862 en fer-se la caserna de Sant Carles, on actualment hi ha el mercat que porta el mateix nom. La capella va ser refeta al costat de la primitiva, on és ara i s’inaugurà el 1864, dos anys més tard. El petit edifici consta de planta baixa i pis de planta rectangular, amb tres façanes i coberta de teula àrab a dos vessants desiguals, acabada amb un ràfec. Sobre el carener s’aixeca un senzill campanar d’espadanya, que allotja la campana que va ser beneïda l’any 1940, un cop acabada la guerra civil. La capella està a la planta pis i el finestral amb arc de mig punt que dóna a la plaça de la Caserna permet seguir les cerimònies des del carrer.
A la dècada dels 70 del segle passat l’edifici va ser restaurat seguint un projecte dels arquitectes Andreu Bosch Planas, Josep Maria Botey Gómez i Lluis Cuspinera Font. Més endavant, l’any 1981, quan era rector de la parròquia de Sant Esteve Mossèn Blai Blanquer es va decidir crear a la planta baixa la llibreria, que el 2003, en l’època en què era rector Mossèn Francesc Pardo, actual bisbe de Girona, es va convertir en una societat anònima sense ànim de lucre.
Josep MAS
