Aquest dimecres s’ha procedit, a la Sala de Govern de l’Ajuntament, a la donació per part del granollerí Albert Canet Calderó, en nom de la família, del fons fotogràfic del seu avi, Albert Canet Botey, a l’Arxiu Municipal, consistent en gairebé 240 fotografies fetes entre les dècades dels anys 20 i 30 del segle passat. Concretament es tracta de 237 fotografies en paper i 31 clixés de vidre.
Albert Canet Botey era lampista de professió i també un gran aficionat a la fotografia. La seva col·lecció té avui un gran valor històric i patrimonial per a la ciutat i en ella podem veure i estudiar com era la vida cultural i recreativa dels granollerins de l’època, ja que predominen les imatges de grups, en diverses festes, entre elles la Festa Major, sants de barri, ball de donzelles, aplecs, actes dins d’envelats i fins i tot molts esdeveniments esportius, com alguna de ben curiosa, feta a la primera piscina de Granollers, la de Can Gou al carrer de Navarra, durant un partit de waterpolo.
Moltes de les fotografies les havia fet per encàrrec del setmanari La Gralla, publicat entre 1921 i 1937, algunes de les quals ja n’hi havia còpies a l’Arxiu, procedents d’altres donacions. Moltes d’altres fotografies van ser per encàrrec de les autoritats municipals de l’època. Canet Calderó ens explicava que “el pitjor d’aquests encàrrecs, el més macabre, va ser fotografiar algunes de les víctimes del bombardeig del maig de 1938 per tal de poder identificar algunes de les víctimes. D’altres encàrrecs havien estat fotografies d’altres fets lamentables com la destrucció de l’església, o d’altres, que odiava, ja que no estava d’acord amb els abusos que es feien. Alguna vegada inclús deia que se li havien velat”. Tot plegat, un cop acabada la guerra li va causar seriosos problemes, a part de l’emocional en veure destruïda la seva feina, va ser empresonat, ja que creien que amagava més material gràfic. Va patir un gran desengany i a partir de llavors la seva afecció es va anar reduint. Moltes de les fotografies li van ser confiscades i destruïdes per la Falange l’any 1939, “per esborrar les proves”. La recuperació d’algunes d’aquelles imatges ha estat una feina ben complicada i “ha estat possible gràcies a la feina feta per un grup al Facebook, creat expressament per trobar aquestes fotografies, algunes d’elles publicades a la premsa estrangera i que ara ja formen part de l’Arxiu. Tota la col·lecció formarà part d’un fons personal, amb nom propi, com ja n’hi ha molts d’altres a l’Arxiu, i que pugui consultar qualsevol ciutadà que ho desitgi
L’alcalde, Josep Mayoral, que durant la signatura de la cessió ha estat acompanyat per diversos membres del consistori, ha valorat el creixement del patrimoni que implica aquesta donació “que retrata moments de festa i també de dolor”, i ha destacat que es recupera també un personatge, Albert Canet Botey, que amb les seves fotografies dibuixa el mapa vital d’una època. Ha fet també un agraïment al seu nét per la seva persistència, que ha permès reunir un material que ens explica i ens fa créixer com a col·lectiu.
Nascut casualment a Granollers
Segons escrivia Ferran Salamero a la seva secció “Episodis” a la desapareguda publicació Publijordi, “Devia ser allà per l’any 1909 quan la mare de l’Albert, resident a Barcelona, vingué a Granollers a veure el seu germà, establert de lampista a la cantonada del ‘carrer del Pont’ (pels qui encara no ho sapiguen, carrer de Josep Umbert). Aquesta circumstància tan casual va fer que en Canet nasqués a Granollers”. Poc després la mare va enviudar i l’Albert va quedar orfe de pare i, el seu oncle va afillar-se’l. Aquell oncle era el pare de la Maria Botey, que més tard va ser mestressa de la llibreria de Can Carbó. L’Albert la tenia com una germana, malgrat que en veritat eren cosins.
També segons el mateix periodista Salamero, l’Albert Canet va anar creixent entre embuts i regadores i el seu oncle el va anar ensenyant les feines de llauner i d’electricista, fins que el va convertir en un bon oficial. El negoci va anar prosperant, adaptant-se sempre a les noves innovacions, tocant tota mena d’electrodomèstics a la seva botiga de la plaça de Lluís Perpinyà, sense deixar mai aquelles especialitats que havia après de petit. Com a anècdota el seu net ens explicava que el primer aparell de ràdio que hi va haver a Granollers el va portar el seu avi l’any 1929, un Telefunken, una “joia” que encara guarda. No podia triar entre gaire varietat d’emissores, ja que nomes n’hi havia dues.
A una entrevista que va publicar Vallès, a l’extraordinari de Nadal, el mateix Albert Canet que va ser el també històric fotògraf Joan Guàrdia Recasens qui el va refermar en la seva afecció per la fotografia. Generalment fotografiava grups de persones, equips de futbol,, sardanistes. Com deia el seu nét, li agradava fotografiar gent i les pedres (els edificis) les deixava per en Guàrdia. En aquesta afecció coincidia amb altres granollerins que han deixat constància del seu temps, Joan Font, Joan Canal, Sebastià Masjuan, Viñeta… Albert Canet Botey moria l’any 1988.
Josep MAS
