
Després dels tres anteriors, dedicats a la plaça de la Corona, la Carretera (de l’Europa a Can Peret de la taverna) i a la Porxada i els seus voltants, en Pere Diumaró Pou, Peret, com li agrada que l’anomenin, ha publicat aquests voltants del Nadal del 2019 el seu quart volum, en el qual en aquesta ocasió ens parla de les places, els parcs i jardins de la ciutat, que darrerament i per espai d’uns dos anys s’ha dedicat a recórrer i fotografiar, així com triar i remenar les fotografies de l’Arxiu Municipal i aconseguir-ne d’altres de diferents particulars. El llibre va ser presentat a la sala d’actes del Museu, a la carretera, en una de les sessions de les aules d’extensió universitària per a la gent gran, Agevo i la presentació va anar a càrrec aquesta ocasió i per segona vegada, d’Enric Garcia-Pey, coneixedor com ningú de la ciutat, dels racons més desconeguts i de la seva gent, d’abans i d’ara.

Una de les fotografies més desconegudes, el convent dels Caputxins, l’any 1935.
El llibre, de 183 pàgines, descriu i documenta unes 340 places, parcs, jardins i arbres pintorescos de la ciutat. El llibre l’ha dedicat a la Julita Vila, la seva esposa i companya de tota la vida que ens va deixar fa poc. La presentació va estar plena d’anècdotes, començant l’Enric Garcia-Pey per recordar-nos que la presentació es feia al Clos d’en Piferrer, uns terrenys que va adquirir la Unió Liberal, on va bastir el seu local social, més tard requisat per la Falange i on actualment es troba el Museu de Granollers.
Els dos primers capítols estan dedicats a les places medievals, on hi havia les zones que als segles XII i XIII denominaven com el Mercadal, la Sagrera, els Ravals i les Hortes i les del centre històric de la ciutat,. En una d’aquestes zones medievals, la del Mercadal s’hi trobaven les places de les Olles, de l’Oli, dels Cabrits, del Blat o dels Esclops, de les Gallines (davant de Can Portet), de la Fruita (davant de Can Miralles) o de les Cols (ara carrer del Dr. Riera). Una altra placeta que fa ben poc ha passat a integrar la de la Porxada ha estat l’antiga placeta de Boada, que portava el nom dels antics propietaris, una nissaga de pagesos de Can Masferrer de Montornès i des de 1941 fins al 2011 va ser la plaça de l’alférez Manuel Montañá. Garcia-Pey recordava que la denominació de “plaça” fa referència a l’espai públic on es pogués fer el mercat. Per això també trobem el que coneixíem com “el Rengle” on es venia l’aviram al carrer de Santa Elisabet i al dels Col·legis Nous, oficialment dit d’Espí i Grau. També en le vell centre històric fa poc temps ha desaparegut una altra placeta, la del Sr. Guillamet, que de fet era tan sols un passadís prop dels Corredosos d’en Ginebreda i les escales que pujaven des del carrer de Barcelona fins a la plaça de l’Església. El doctor Guillamet no era metge com molts creuen. Era un notari que, pel que sembla, havia fet el doctorat. En aquesta plaça recordàvem l’antiga casa de la Quimeta de Cal Vi, una taverna. També en aquell lloc hi havia hagut el primitiu cementiri, al costat de la Parròquia com a la majoria dels pobles, i la Casa dels Morts, on més tard hi va haver el primer bar Piera i altres cases com “la Catedral” o Can Pey.
Altrament, modernament s’han fet noves places com la de Folch i Torras, també coneguda durant un temps com la plaça negra, pel color del seu terra, que de fet era un carreró molt estret, continuació del carrer de Santa Apol·lònia, fins al de Sant Francesc, o la placeta de la foneria de Can Trullàs, a la cantonada dels carrers de Sant Jaume i Sant Josep.

El llibre consta d’altres cinc capítols que recullen le places i jardins partint del nucli antic, el centre de la ciutat i les zones de llevant i de ponent. Els dos darrers capítols estan dedicats als arbres monumentals o simbòlics i les places que l’autor denomina “amb record” i on publica algunes de les fotografies més antigues de la ciutat.
El del centre de Granollers el comença amb la seva estimada plaça de la Corona, que ha tingut al llarg del temps altres noms com de la Llibertat, del Gra, Àngel Guimerà i de los Caídos. Després ens parla de les de la Caserna; Catalunya, potser la més petita de tot el Principat, amb set cases i un arbre, la de la Font Verda, a la que acompanyen dues fotografies inèdites en les quals es veu la font; Josep Barangé, la popular plaça del Cony, batejada modernament degut al nyap que en va sortir en fer l’aparcament soterrat del Sot; les de Josep Maluquer i Lluís Perpinyà, pràcticament juntes en una de sola; de Torras o Bages; de l’Onze de Setembre, de Pau Casals, on es va instal·lar el monument a Granollers Ciutat Pubilla de la Sardana de 1976, amb bancs i terra de ceràmica d’en Cumella i que com a danys col·laterals de la construcció de l’aparcament el Sot va acabar ajuntant-se amb la de Barangé, amb el monument traslladat al parc Torras Villà i que també va comportar la desaparició d’un tram del carrer de Marià Maspons; la del Peix i la mal anomenada de Sant Francesc, al començament del carrer de Corró quin nom no consta a la llista oficial de carrers. En aquest capítol s’inclouen els jardins de Salvador Casanova a l’antiga fàbrica de Can Sidro Comas; els del Balonmano Granollers, en mig del carrer de l’Enginyer, a l’antic solar i jardins de l’antiga fàbrica de Can Piñol; el parc Francesc Torras Villà i els del Ciclista, entre els carrers Conestable de Portugal, Palaudàries i Sant Josep de Calassanç, on durant molts anys hi va haver la caserna de la Guàrdia Civil. Els assistents a la presentació també coneixien de passada una anècdota simpàtica al voltant de la plaça coneguda popularment com la plaça dels Porcs. Fa uns anys una delegació de la ciutat francesa de Perpinyà va visitar Granollers en saber que a Granollers hi havia una plaça amb aquest nom va preguntar si era dedicada a la seva ciutat. Li devien dir que sí, ja que la cara de sorpresa va ser de les que fan època quan van aribar a aquest indret, on fa anys hi va haver la primera central telefònica van llegir el rètol amb el nom de Lluís Perpinyà…

La plaça Maluquer o de Can Sínia, fa més de cent anys, quan encara no era peatonal.
Les places i jardins que Diumaró classifica com les ubicades a Llevant són juntament amb les de Ponent les més nombroses. Vint-i-nou i vint-i-quatre, respectivament. Les primeres van des de la plaça de Can Mònic u de Jaume I el Conqueridor, al nord, fins a les de Can Bassa i Can Tinet, a Palou, moltes d’elles, juntament amb els jardins, de nova creació amb l’ampliació de la ciutat a partir del darrer terç del segle passat. Com a curiositat, a la presentació del llibre Garcia-Pey aclaria el perquè a la plaça de Jaume I se la coneix com la plaça del Lledoner. Fa anys era l’única del barri del Lledoner i el barri rebia al seu torn aquest nom per un lledoner molt gran que hi ha a la finca de Jaume Corbera Tiana. Les de la banda de Ponent encara són més modernes que les anteriors. Van des de la plaça de la Pau i la de la Llibertat, fins a la de Josep Oliveras, al costat de la parròquia de Sant Julià e Palou. Entre les més antigues hi trobem la d’España i la de Sant Miquel. El fet que s’hagi posat nom als jardins respon possiblement a què es va fer per poder facilitar la feina i la seva localització per part dels jardiners municipals que hi han d’anar a treballar. Algun però encara no té nom, com preguntava una assistenta a la presentació. De fet son dos, un a cada costat del carrer Girona a la cruïlla amb el carrer Francesc Ribas. Els jardinets ocupen terrenys que havien estat del traçat de la via del tren on hi havia el pas a nivell i la “casilla” dels guardes.
Tanquen el llibre els capítols dedicats a uns quants arbres significatius de la ciutat i el que anomena places amb Record, en què recopila tota una sèrie de fotografies antigues, com és normal pertanyents a racons del centre històric, la Porxada, l’església, la carretera, mercat a diferents places i alguna més de poc coneguda, com el convent dels Caputxins abans d’aterrar-lo, o el parc de Can Piñol, al costat del carrer Girona.
Josep MAS