Presentació dels actes del Centenari que començaran el dissabte vinent. Josep Mas

Divendres es va presentar als mitjans de comunicació el programa previst per l’Escola Pereanton per celebrar el Centenari de la seva creació que data del 19 d’octubre de 1919. La presentació es va fer al mateix centre per part de la seva directora actual, Anna Farrés Llobet, el director de Serveis Territorials d’Ensenyament al Vallès Oriental i Maresme, Pere Masó i l’alcalde, Josep Mayoral, a qui acompanyaven dos alumnes de 5è i 6è de Primària, els cursos superior de l’escola. Com a teló de fons es presentava també una fotografia gairebé inèdita del dia de la inauguració ara fa cent anys amb els assistents al carrer d’Antoni Espí i Grau i un altre mural amb la foto de l’alumnat i professorat actual formant el número cent, així com el logotip creat per l’ocasió per la dissenyadora Núria Farrés. A l’acte també hi eren presents el regidor d’ensenyament de l’Ajuntament, Francesc Arolas, tècnics del mateix departament i algunes antigues professores que van exercir la seva professió a l’escola.

Reproducció de la foto feta el dia que es va inaugurar l’escola l’any 1919.

La directora, Anna Farrés, que va anar detallant el programa dels diferents actes previstos per la celebració del centenari, explicava que mentre que “quan l’any 1994 van celebrar els 75 anys de vida del centre es va editar una revista explicant la història passada, ara volem donar una visió de futur, amb ganes d’obrir aquest centenari a la ciutat”. Alguns alumnes van iniciar els actes ja a final del curs passat amb la visita a l’exposició del Retorn del Retaule de Sant Esteve, per veure com era la vida i què passava a la llavors Vila de Granollers quan es va fundar l’escola. També van participar en la confecció del llibre gegant que cada any es fa per l’Ascensió i en un treball interdisciplinari relacionant els 100 anys de Brossa i del Pereanton.
Els actes del centenari acabaran a final de curs, el dia 19 de juny de l’any vinent, amb un concert al Teatre Auditori. Abans ha ha previst molts més actes, el primer pel dissabtre vinent, dua 19, coincidint amb el centenari de la inauguració, amb un acte obert a la ciutat en el que es presentarà el nou pati remodelat de l’escola, amb una “performance “i un pica-pica per a tothom. A l’abril i al maig ha ha previst tres “concerts a fresca” amb la participació de la Big Ban de Granollers, el cor infantil Veus i amb membres de l’Escola de Música Josep Ma. Ruera. Unes jornades pedagògiques destinades a Mestres i pares de la ciutat, en les que hi participarà com a conferenciant la professora de la Universitat de Barcelona Eulàlia Bosch, que versarà sobre “La importància de la música en el desenvolupament integral dels alumnes” i es complementaran amb tallers musicals per a les famílies.

Mural del Centenari, amb els alumnes i mestres actuals. Josep Mas

Continuant amb el tema musical, base principal de la celebració del Centenari, l’Associació de Mares i Pares (AMPA) que, segons la directora del centre, és molt activa, pensen encarregar una Cantata amb música del compositor Gil Puig , amb lletra de Rosa Serra, que parlarà de la història del Pereanton i serà interpretada pel cor de mares de l’escola.
Els dos alumnes del centre que eren presents a l’acte de presentació van explicar dues noves activitats, un joc de preguntes i un taller musical al qual es convidaran a alumnes de les altres escoles de Granollers.

Per la seva banda el director de Serveis Territorials d’Ensenyament, Pere Masó assenyalava que són molt poques les escoles públiques amb cent anys d’existència, mentre que de privades i concertades n’hi ha fins amb més de dos-cents anys. Destacava que des de la creació del Pereanton, l’ensenyament ha passat per diferents períodes però actualment es troba en una situació molt semblant al 1919, malgrat que en aquella època les escoles “nacionals” eren gratuïtes per aquelles famílies que no podien pagar a un centre privat. També hi havia un desgavell, en no deixar clar la llei de quin estament havia de finançar les escoles. D’aquí venia aquella frase lamentablement trista de “passa més gana que un mestre d’escola”, ja que com que molts col·legis depenien dels ajuntaments i aquests no tenien romanent la caixa, els Mestres es quedaven moltes vegades sense cobrar, fins que es va fer càrrec d’aquella situació l’Estat.

Façana principal de l’edifici modernista al carrer Antoni Espí i Grau. Josep Mas
 

“Els projectes importants han vingut de l’empenta de la gent”

Així ho afirmava l’alcalde Josep Mayoral que va tancar l’acte d’inici del centenari que es feia en una classe, trepitjant el mateix mosaic de quan es va inaugurar. Destacava la importància que va tenir per a la ciutat la creació dels “col·legis Nous, com li dèiem” “Quan la ciutat vol tirar endavant fa un centre educatiu… Després van venir l’Escola del Treball (1920), la Biblioteca (1926), l’Escola de música (1928)…” També feia un repàs de les vicissituds per les que ha passat el centre, que en temps de la República va passar a dir-se Lluís Castellà, tot recordant aquell fatídic matí del 31 de maig de 1838, amb el bombardeig de la ciutat en el que van morir també alguns nens. També parlà de les mancances educatives, sobretot quant a centres escolar que ha tingut la ciutat, fins a l’actualitat, que la citat compta amb setze escoles de primària, sis d’elles privades (Maria Anna Mogas, Cervetó, Educem, l’Estel, Jardi i l’Escola Pia), una d’educació especial (Montserrat Montero) i quatre instituts públics (Cumella, Vallbona, Bellera i l’Escola Municipal del Treball). Esperem que la celebració es pugui portar a terme segons la il·lusió que hi han posat mestres i alumnes. Cent anys no es fan cada dia.

Inscripció d’agraïment al donant, damunt la porta principal de l’edifici. Josep Mas

Ginés Pereantón, un mecenes granollerí gairebé desconegut

Ben poca cosa se sap del benefactor, Ginés Pereantón Forns, que va fer el seu donatiu a la llavor vila de Granollers per tal de construir la seva primera escola pública. Gràcies a aquest llegat de cent mil pessetes, una quantitat molt elevada en aquella època, es va poder construït l’escola, segons un projecte d’estil modernista de l’arquitecte Jeroni Martorell Tarrats, ajudant del prestigiós Josep Puig i Cadafalch. Pereantón feia la seva donació oficial mitjançant un escrit mecanografiat que es conserva a l’Arxiu Municipal, del que en copiem el principal fragment: “En Granollers del Vallés á dos de febrero de mil novecientos diez y ocho, yo el suscripto Ginés Pereantón, espontáneamente hago constar que deseando dar a la villa de Granollers una prueba de afecto patriótico y contribuir a su mayor desarrollo cultural, hago desde ahora formal donación de cien mil pesetas que deberán destinarse a la construcción de centros de enseñanza y en cuanto alcance el sobrante de la cantidad donada, después de construidos los locales y provistos de material docente servirán para contribuir al sostenimiento de las enseñanzas.
Hago entrega de la cantidad donada a mi sobrino Don Juan Montañá Riera para que con absoluta libertad pero asesorándose de los señores D. Francisco Torras Villá y D. José Coma y Clapés, aplique á los fines expresados la cantidad donada si que el referido Sr. Montaña deba rendir á nadie cuentas de la inversión de la misma…
…obligándose a la vez el Sr. Montañá a que el nuevo edificio quede terminado en Agosto del año 1919″.

A l’expedient de la construcció de l’escola que es conserva igualment a l’Arxiu Municipal es fa referència a la ubicació, el solar de l’antic convent de Sant Francesc, així com el desig del donant, Ginés Pereantòn, que es mantingui el nom d’Escuelas Nacionales de San José.

I després del Pereanton…

Ben aviat els Col·legis Nous es van quedar petits per una ciutat que anava creixent i es van crear nous centres, llavor anomenats Colegio Nacional. Així naixerien el Joan Solans, a l’actual plaça de Sant Miquel, el Victoria (ara Ferrer i Guàrdia), al carrer Roger de Flor, Fátima, a la carretera de Caldes o el parvulari de la Srta. Font al carrer València. També amb la construcció del nou Institut de batxillerat el fins aleshores Colegio Municipal de Enseñanza Media passava a ser escola Municipal de primària Salvador Llobet.
Amb la implantació de l’Educación General Básica (EGB) a començament dels anys 70, que obligava a les escoles a tenir com a mini’m un mestre per nivell, a Granollers van desaparèixer moltes escoles privades, algunes amb un sol mestre, com les del Sr, Manuel Masjuán, la Srta. Maria Brau (de nenes), l’Educator del mestre Donat Puig, entre d’altres. Calia doncs crear nous centres i es van construir les escoles Vallés, al costat del Cementiri, Granullarius, a la carretera de la Roca i Celestí Bellerra (ara Mestres Muntaña), a Can Bassa de Palou. Tampoc n´hi hauria prou i anys després, amb caire d’urgència naixerien el Pau Vila, a Can Gili, l’escola Ponent, i la del Lledoner, als barris del mateix nom.

Josep MAS