Aquest divendres, el primer del mes d’octubre i segons van acordar l’any passat els organitzadors, es va celebrar la Gala del Comerç de Granollers, amb l’entrega dels premis Porxada, un guardó que reprodueix l’embigat de l’emblemàtic edifici.
L’acte, que organitza l’Ajuntament i l’associació de comerciants Gran Centre, va tenir lloc per segon any consecutiu al teatre auditori del carrer Torras i Bages i va ser presentat per la cantant i actriu Elena Gadel, coneguda per la seva intervenció en diversos musicals com Mar i Cel, Grease, Cabaret… i programes de televisió com Operación triunfo, de TVE i Oh Happy Day, a TV3.
El jurat estava format per les associacions de comerciants de Comerç de Dalt, Del Rec al Roc, Sota el Camí Ral, Congost, Ramassar, Més que Comerç i Gran Centre i el Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental i l’Associació d’Hotels Vallès Oriental.
Després d’una primera interpretació amb la cançó “Saltar al vacio”, Gadel va començar la presentació de la gala, relacionant la seva cançó que parla d’emprenedoria, de llançar-se i fer allò que sents, amb l’essència del botiguer. I va arribar l’hora d conèixer els guanyadors de la vetllada.
Noces d’argent, or i diamant
Els primers establiments en ser reconeguts per la seva trajectòria ininterrompuda van ser pels que fa 25 anys que van obrir les portes per primera vegada: Pere Blázquez Perruquers, del carrer del Rec; Inhala, experts en cafès i tes, botiga que va començar al carrer de Santa Esperança i ara es troba al carrer del Portalet i l’Òptica Cottet, del carrer d’Anselm Clavé.
Enguany només hi havia una candidata per la categoria dels que fan les seves noces d’or, l’Administració de Loteria núm. 1, del carrer Sant Roc que va començar l’any 1969 i que deu anys més tard es faria famosa per haver venut la grossa de Nadal, mèrit que també es va emportar la Parròquia de Fàtima que va vendre aquell número 40.286 en forma de participacions.
Fundades el 1944 es presentaven al premi pel reconeixement pels seus 75 anys d’existència la perruqueria Estil Esther, d’Esther Gelpí, al carrer Sant Josep de Calassanç, que quan va començar la Natàlia Valls Ventura es deia carrer de Lletjós; l’autoescola Xiol, fundada per Josep Aragonés Xiol, al carrer Afons IV i que més tard es va traslladar la seu actual del carrer Josep Umbert i Automòbils Pruna, creada per Amadeo Pruna Mas, durant molts anys al carrer d’Alfons IV, com a concessionari de la marca Renault i ara a l’autovia de l’Ametlla, amb moltes més marques automobilístiques com a representant.
Innovació, Reforma de gran format i Premi honorífic
El premi que el jurat concedeix a l’establiment que ha destacat per la seva innovació va estar per l’empresa Inorbis, ubicada al carrer de Torras i Bages, amb gairebé 40 anys d’experiència en el camp de l’ensenyament d’idiomes com l’anglès, francès, japonès o coreà. En aquesta categoría s’havien presentat també els establiments Autoescola Granollers, Intecat, Can Busquets, Càritas Re-InTeGra i Ostrya.
La categoria amb més pretendents al premi era la que valora la millor reforma de gran format. S’hi havien presentat deu candidats i el guanyador va ser Herbes del Portalet, negoci iniciat el 1980 per Montserrat Carrizo i Anna Sánchez, amb l’objectiu de treballar per la salut amb mètodes i productes naturals. Actualment porten la botiga en Jordi i l’Ivan són els que fan possible la continuïtat del negoci familiar, oferint als clients una àmplia gamma de serveis i productes d’herboristeria, dietètica, cosmètica, alimentació… L’any passat, es va ampliar considerablement el local en el mateix carrer del Portalet, amb l’espai deixat per altres comerços desapareguts. Competien amb L’Engruna, Can Busquets, Àgora, Turris, La Vermuteca, Oxigen Interiors, Càrites Re-integra, Yoga One, i Cuines i portes Kader.
El premi honorífic que concedeixen els organitzadors i pel qual no hi ha un criteri exclusivament determinat ha estat per l’empresa d’assessorament i consultoria a petites i mitjanes empreses Àgora, fundada l’any 1987, la més jove de les guardonades enguany i que compta amb un equip de més de 50 professionals. Recentment ha estrenat la seva nova seu al carrer Josep Umbert.
Cinc famílies de ‘tota la vida’
Un dels moments més esperats de la vetllada, el del reconeixement a cinc famílies amb la trajectòria més llarga i ininterrompuda en el comerç de la ciutat, va arribar després que la presentadora interpretés la cançó “La Gavina”. Era el moment de l’homenatge a cinc famílies que durant més de cent anys s’han mantingut al capdavant del seu negoci. L’any passat, a la primera edició dels premis, van ser guardonades les famílies Parellada, de la Fonda Europa; Piguillem; Tomàs Colomer, Joan Sitjes i Montañà. Cronològicament a la segona edició tocava als cinc següents, amb cognoms prou coneguts: Garrell, Margarit, Just, Planas i Barbany. De totes resultaria molt extens haver d’explicar la seva trajectòria, per la qual cosa tant la presentadora de l’acte com nosaltres ho hem de resumir.
La família Garrell és actualment la cinquena generació de comerciants amb implantació a la ciutat. Buenaventura Garrell va començar l’any 1850 a la plaça de la Porxada venent oli, vinagre i també sabates. La profesió i el negoci com a impressors va començar més tard quan l’any 1879 Esteve Garrell Escorsell va fundar la primera impremta de la ciutat on la generació següent va impulsar la publicació del prestigiós setmanari La Gralla.
La impremta Garrell era a més de taller tipogràfic, lloc de trobada d’intel·lectuals i polítics de Granollers i de la comarca.
Va ser l’Amador Garrell Alsina, autor del llibre “Granollers vila oberta”, qui amb els seus fills Josep i Amador Garrell Soto, tercera generació, van fundar l’empresa del carrer Josep Umbert en dividir la impremta en dos negocis diferents. Entre els anys 1957 i 1960 van rebre diferents premis en el Concurs d’Arts Gràfiques, organitzat pel Gremi Sindical de Mestres Impressors.
L’any 1998, la quarta generació d’impressors, es traslladà al carrer Joan Prim on Dolors Garrell Traveria, filla d’en Josep, i Salvador Clot Gendra regenten Gràfiques Garrell.
Els Margarit, propietaris de Can Margarit, comerç a la plaça Maluquer són actualment també la cinquena generació dedicada al negoci inicial el 1850 quan van començar primer en el negoci en el negoci amb una fusteria regentada per Josep Margarit Llibre.
La casa on s’ubica l’actual botiga, a la plaça Maluquer i Salvador, d’estil modernista i obra de l’arquitecte Joaquim Raspall, era propietat de l’Agustí Margarit Lladó, besavi de l’actual propietària. No és fins al 1920, quan en Francesc Margarit obre un establiment de graneria, i el seu fill Joan afegeix al negoci, pinsos per al bestiar, el 1950.
L’any 1986, a la mort d’en Joan Margarit, la seva filla, Beatriu Margarit Montañà, es fa càrrec de la botiga, que dediquen a la venda de menjars, complements i serveis per a animals de companyia.
La Cansaladeria Xarcuteria Just, fundada el 1878 ha conegut també ja cinc generacions de la mateixa família. Manuel Just Martori regentava una activitat comercial de venda de vinagre i sal a la plaça de Lluís Maria Perpinyà, que juntament amb la seva esposa la van convertir en una cansaladeria. El 1930 en Josep Just, fill, canvia la cansaladeria per una carnisseria de venda de xai. I és l’any 1956, quan la següent generació, de mans de Francisco Just, decideix canviar la venda de xai per la de porc, obrint l’actual Carnisseria Xarcuteria Just.
L’Angelina Just, besnéta de l’iniciador de la saga comercial i el seu marit Joan Clos es van fer càrrec durant anys de l’actual botiga i des de 2009, Xavi Clos Just és l’actual propietari.
Família Planas de Can Layón. En Ramon i en Josep Planas Gómez són la quarta generació en el negoci de l’hostaleria que actualment porten el restaurant Layon de la plaça de la Caserna acompanyats de les seves esposes Jordina i Piedad
Els inicis comercials de la família Planas daten de l’any 1889 quan Pablo Planas va obrir la primera “taverna o figón”. L’any 1892, Hilarión Planas Bosch va obrir una taverna al costat de l’establiment actual. Celebraven el centenari l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona. El nom «Layón» prové de la deformació popular del nom del fundador. A l’Hilarión el succeí el seu fill Ramon Planas Gispert i a aquest Josep Planas Tarradellas.
L’any 1940 “Ca Layón” instal·la la primera cafetera. Era l’època en què les tavernes van passar a anomenar-se cafè-bar. I els anys posteriors, el 1943 Josep Planas i Marcel·lina Gómez, pares dels actuals propietaris van ampliar el restaurant i es reformar considerablement.
La família Barbany va ser la darrera homenatjada enguany, ja que de les cinc és la més “jove”, per bé que ja ha complert el centenari fa temps, amb quatre generacions al capdavant del negoci. Joan Barbany Masó començava el negoci en un vell local de lloguer a la plaça de la Porxada l’any 1895, on anys més tard hi hauria la bacallaneria Portet, al costat de Can Clapés. A la seva botiga s’hi podia trobar tota mena d’articles de merceria i rellotgeria, exposats en el primer aparador fet l’any 1915. L’any 1922, amb l’hereu, Amador Barbany al capdavant del negoci la botiga es trasllada al número 4 de la mateixa plaça, dues portes abans de l’Ajuntament, coneguen-la com a Casa Pintaire. Quatre anys més tard, el 1926, s’inaugurava la nova botiga al carrer del Dr. Robert (ara Anselm Clavé) nº 44. l’any 1966 s’amplià la botiga amb el local del costat on havia estat Can Bufí, confrontant amb l’edifici de la Unió Liberal, actual Museu. Més reformes es farien l’any 1988 quan n’era propietari Joan Barbany Pujol, que ja era ajudat pel seu fill i actual amo, Amadeu Barbany Grau, a qui ara recolzen els seus. La botiga de la plaça de la Porxada també veuria diferents reformes els anys 1944, 1956, 1959, passant a ser a finals de segle passat una franquícia, Massimo Dutti, amb l’Eduard Barbany Pujol com a propietari.
Les distincions a les famílies “històriques” van ser entregades per l’alcalde Josep Mayoral, el president del Consell Comarcal, Francesc Colomer, Oscar Sierra, representant de la Diputació de Barcelona i la directora general de Comerç de la Generalitat, Montserrat Vilalta.
En nom dels guardonats Amadeu Barbany, que també ha estat fundador de l’associació de comerciants Gran Centre va expressar el seu agraïment als organitzadors de l’acte, donar l’enhorabona a la resta de premiats i felicitar a les famílies que com ell regenten un establiment amb tanta trajectòria. Entre moltes altres coses Barbany va llançar una frase per pensar una mica: “Curiós país que quan tanca una botiga de barri tothom es queixa, però molts no hi havien anat mai a comprar”.
L’alcalde Josep Mayoral va tancar la gala fent servir frases també prou eloqüents que deixen clar l’esperit comerciant de la ciutat. I recordava la seva ascendència de botiguers “jo he après a estimar la gent darrere un taulell” en una ciutat que en gran part l’ha configurat el comerç i que té moltes places amb noms (oficials o populars) que ho recorden, la de les olles, de l’oli, els porcs, el peix… l’esforç que cada dia demostren els nostres botiguers que “saben el que costa aixecar cada dia la persiana”. I acabava encoratjant als actuals botiguers perquè continuïn amb aquest esperit de servei que ens fa diferents. Recordava que els clients els posen una nota d’un 7’5 de mitjana , molt superior a gairebé tot Catalunya. “Sou bons i ho feu bé però encara heu de ser millors” deia. El 95 per cent de granollerins compren a la ciutat i encara més, un 50 per cent dels ingressos són de persones que vénen de fora de la ciutat. La vetllada va acabar amb l’obligada tertúlia a peu dret a la sortida del teatre, tot prenent una copa de cava.
Josep MAS
