Tal com diu la lletra de la Guimbada… el diumenge ho diran al balcó. És un dels moments més esperats d’aquests nou dies que ara dura la Festa Major. A mitjanit sortien al balcó de l’Ajuntament l’alcalde, la regidora de cultura i Pep Callau ,com a portaveu del jurat. L’acte ha començat fent conèixer el comerç guanyador del concurs d’aparadors, en el que han participat 16 establiments i que ha recaigut a l’agrobotiga La Clotxa, del carrer de Barcelona.
Després s’han entregat els obsequis, una litografia de Sylvie Bussières, que representa dues sabates de diables dansaires, a les entitats que han participat en tirar la festa endavant com la Colla dels Blancs i la dels Blaus, Agrupació Excursionista, Amics dels Gegants i Capgrossos, Agrupació Sardanista, Colla del Colom, Diables de Granollers, Drac de Granollers, Nenes dels grups infantils de l’Esbart Dansaire, Granollers Pedala, Passaltpas i Xics de Granollers.
A les dotze i tretze minuts, ja de dilluns dia 2 de setembre, arribava el moment esperat. Callau el va llegir en vers, que per alguna cosa hi havia col·laborat en la seva redacció el relator Josep Pedrals. I acabava …no hi ha veredicte que no generi enrenou i aquest any 2019, la colla guanyadora ha estat la colla dels… Blaus. L’alegria va esclatar a la plaça i al balcó, amb la presència de dos representants de les colles per intercanviar-se els mocadors i felicitar-se mútuament per l’èxit de la festa. Poc després començava a ploure.
Els Gegants de la Pedrera, els convidats d’aquest any
Tal com ja vàrem explicar a l’anterior crònica d’aquesta festa Major, l’activitat dels gegants, millor dit, dels geganters de la ciutat començava dimecres passat amb el Va de Rams, el ja popular acte que des de fa cinc anys consisteix en el seguici dels gegants de la ciutat, els antics, Cosme i Damiana i els que l’any passat van complir 50 anys, l’Esteve i la Plàcida per rebre el ram amb què la floristeria Les Flors, a la placeta de Sant Francesc, al començament del carrer de Corró, obsequia a les dues gegantes cada any i iniciar la cercavila cap a la Porxada i fer la seva exhibició. La següent seria com també vàrem explicar, en el ball de Giravoltes de dijous a l’acte del pregó.
Per bé que totes les actuacions dels gegants són esperades i omplen carrers i places, n’hi ha una que té un interès especial, per bé que cada any és una novetat. Es tracta de la convidada d’una colla gegantera d’una altra població, una activitat que va començar l’any 1998 u que ja ha tingut gegants de 21 poblacions. Enguany els convidats han estat els de la Pedrera o Casa Milà, uns veritables desconeguts que amb el nom d’Associació de Gegants de la Pedrera era la primera vegada que sortien fora de la ciutat de Barcelona. Es tracta d’uns gegants singulars, quines cares tenen formes característiques d’elements arquitectònics i simbòlics d’aquesta obra de Gaudí ubicada al passeig de Gràcia. Els quatre gegants porten el nom del rei Gaudí i la Reina Pedrera, amb el cap en forma de dues de les xemeneies de l’edifici i dos de més petits, els guerrers Dadalot i Forjat. A tall d’anècdota, quan estaven palplantats a la placeta de Sant Francesc, una espectadora es preguntava si els guerrers havien estat inspirats Star Wars. Els gegants van acompanyats de dos nans que representen els dos fills de la parella de reis.
Els gegants gaudinians van ser fets l’any 1998 per l’artesà Toni Mujal, amb motiu de la restauració que es va portar a terme a la Casa Milà. Així com l’Esteve i la Plàcida de Granollers van estar apadrinats pels gegants de la família Robafaves de Mataró, els de la Pedrera van tenir com a padrins els del Clot i compten amb un ball propi, amb música del compositor Joan Amargós.
Dissabte van fer un primer cercavila des de la ja esmentada placeta de Sant Francesc on van ser rebuts pel Cosme i la Damiana que els van guiar fins a la plaça de la Porxada on els esperaven el Colom i els altres dos gegants, l’Esteve i la Plàcida. Després d’un primer ball, els geganters van ser rebuts a la sala de govern de l’Ajuntament per l’alcalde i la regidora de cultura, així com una representació dels geganters de Granollers. L’alcalde Josep Mayoral donava la benvinguda a la colla que encapçala Joan Azorín i confessava que desconeixia l’existència d’aquests gegants i que cada any aquesta festa és una font d’aprenentatge. També lloava la feina de la colla de Granollers, “una entitat que és filla de la Festa Major cada vegada més forts i amb més capacitat”. L’acte va acabar amb l’intercanvi d’obsequis. A la tarda continuaria la festa amb un altra cercavila i el ball a la Porxada.
Diada castellera sense ensurts
Contràriament al que va passar l’any passat quan la caiguda d’un castell va produir lesions a alguns membres dels Xics, dues castelleres amb fractura nasal i d’altres amb contusions, afortunadament més lleus, la diada castellera d’aquest diumenge va resultar un èxit complet Igualment que la passada edició els convidats van ser els castellers de Sabadell i els Marrecs de Salt (Girona).
Tal como havien programat, els Xics van carregar i descarregar tres castells, un 7 de 7,un 5 de 5 i un 4 de 7 amb agulla, un pilar de 4 i dos de 5. Els de Salt van completar el seu 5 de 7, 2 de 7, 4 de 7 amb agulla y dos pilars de 4 i un de 5. Per la seva part els de Sabadell, popularment coneguts com a Saballuts van obsequiar al públic que omplia la plaça amb un 2 de 7, un 3 de 8, 4 de 8, dos pilars de 4 i un vano de 5.
La diada castellera completava el programa que va mantenir ocupada tot ocupada la plaça de la Porxada que havia començat amb la trobada de puntaires o l’espectacular tronada de migdia. S’acabaria amb l’arrossada i amanida dels Xics.
El rajoler blanc guanya el concurs, després de desempatar amb Locubiche
Per tercer any consecutiu el concurs de rajolers ha sigut de color blanc. David Galí s’alçava ganyador després d’un empat amb el rajoler blau, Miquel Locubiche. El concurs començava, com sempre, a,b una hora de retard segons l’horari programat, ja que el seguici dels rajolers des de la plaça de la Corona se sap quan comença però mai quan arriba a dins el Palau d’esports. Abans de començar i després de rebre els rajolers, acompanyats dels seus bailos o ajudants, Quique (blau) i Josep Maria Martínez (blanc), l’speaquer Pep Callau quedava bocabadat quan per megafonia anunciaven l’entrada per la porta del pavelló d’un nou convidat. I la sorpresa es descobria tots seguir. Qui entrava era un nou gegantó amb la seva figura, com a homenatge pels seus 25 anys con animador de la Festa Major. Com tants d’altres és obra de l’artista local Ramon Aumedes. Callau, que normalment no calla ni sota l’aigua, aquesta vegada va quedar que no sabia què dir, ja que va ser un secret molt ben guardat per a tothom.
I després d’una emoció, encara en faltava una altra que va fer saltar més d’una llàgrima als assistents. El 25 de març d’enguany ens deixava el primer rajoler blanc, Amador Galí. La pantalla gegant del pavelló li oferia l’homenatge de tot Granollers, recordant els onze anys que va ser el rajoler blanc i que es va guanyar l’estimació de tots, blancs i blaus. I així li van demostrar tots els assistents aquest diumenge al concurs al qual ell acudia sempre, animant els seus successors que han seguit a la perfecció els seus passos. Un graller blanc i un de blau van interpretar el Cant dels ocells. Els aplaudiments d’homenatge es van perllongar una bona estona. I Callau ho rematava amb un “això és la festa Major de Granollers”.
Com és tradicional, el concurs va constar de tres proves, la realització de rajoles, cairons i maons. En aquesta edició, els rajolers rstaven acompanys a més dels seus bailos, per un i una coach, respectivament. A la primera tanda, Locubiche va fer 40 peces i Galí 36, dues de les quals els jutges els hi van donar com a mal fetes. A la prova de cairons el rajoler blau en va fer 24, un malament i el blanc 24, tots ben fets. El resultat parcial era de 63 a 58 a favor de Locubiche.I quedava la tercera, la dels maons. Locubiche en va fer 52 i Galí 54 però el jurat en va donar 4 i 1 respectivament com a mal fets. D’aquesta manera el marcador quedava en empat a 111 peces. Tal com va passar l’any 2016, s’havia de desempatar fent rajoles durant dos minuts. En aquella ocasió va guanyar el desempat Locubiche. Després dels dos minuts, el marcador tornava a donar un nou empat, 22 a 22. Els jutges van valorar que havien d’anul·lar, creiem que encertadament, dues peces a Locubiche, guanyant el concurs la colla blanca per tercer any seguit.
La rajolada havia acabat. Uns més contents que d’altres i amb l’ordre que caracteritza a la majoria de gent de la festa van anar abandonant el Palau, uns cap al castell de focs, altres, potser els més joves cap a la Porxada a veure qui havia guanyat. I fins a l’any que ve.
Text i fotos: Josep MAS
