Dijous començava oficialment la Festa Major de Blancs i Blaus de 2019 quan després d’arribar en el Tren Blau de Ponent, les jugadores de l’equip sènior del Balonmano Granollers, acompanyades del seu entrenador, Robert Cuesta pujaven al balcó de l’Ajuntament i llegien el seu pregó. Les encarregades d’oferir el pregó a la multitud que va fer un any més que la plaça de la Porxada quedés petita, van ser Giulia Guarieiro, nascuda a Sao Paulo, al Brasil; Kaba Gassama, i Miriam González, nascudes a Granollers, la primera de família d’origen senegalès. Abans de començar, l’alcalde Josep Mayoral, que va repetir un cop més que Granollers té la festa major més important de Catalunya, va destacar dos fets importants, l’edició d’aquest any és la 25a que Pep Callau és l’speaker oficial, i un fet més lamentable que ja es va citar a la presentació de la festa el mes passat, és la primera festa major sense el primer rajoler blanc, l’Amador Galí.
Les pregoneres, can relacionar el seu parlament amb el seu club que enguany fa 75 anys i les dues colles, units pels colors que els representen, la seca samarreta blanca i el pantaló blau, els mateixos colors que surten a l’himne, que van cantar des del balcó. Van fer esment de la importància de l’esport a la ciutat de Granollers, una ciutat que ha estat seu d’uns JJOO, del campionat mundial d’handbol masculí i que d’aquí a dos anys ho serà del femení i on al llarg de l’any es fan proves tan importants com la Mitja Marató, la Granollers CUP, el Cross Internacional, entre moltes d’altres. No van dir res de nou quan van assenyalar que Granollers és coneguda arreu del món pel nostre balonmano, que, com la festa i la ciutat sencera té el futur a les seves bases. També van tenir paraules reivindicatives per demanar a les autoritats una ciutat més sostenible, que no sigui una de les més contaminades de Catalunya, on les persones puguin caminar pels carrers sense perill de relliscar, amb espais amb menys ciment i on desaparegui la violència, el masclisme i el racisme.
Com sempre va precedir al pregó la tronada d’inici i la cercavila dels elements festius de la ciutat, que enguany obris el tren blau de Ponent, portant les pregoneres. Després,ja un cop arribats a la Porxada, on no hi cabia ni una agulla es van fer els balls corresponents del Giravoltes dels gegants, els nans, el colom, la gralla de foc… al so d ella Big Band de Granollers dirigida pel mestre Martí Ventura i els castellers van recórrer la plaça amb el seu pilar caminat fins a arribar davant l’Ajuntament on van pujar agafat per una faixa dos dels castellers més petits. Hi ajudava a pujar-los un històric del BM Granollers, Miquel Prat, inoblidable capità de l’equip en la seva època més gloriosa. Com a novetat val a dir que les gegantes enguany estrenaven rams, fets com fins ara en les seves últimes edicions per gentilesa de la floristeria Les Flors del carrer de Corró i que recentment ha canviat de propietaris.
Dèiem abans que amb el pregó començava oficialment la festa i malgrat que algunes veus diuen que ha de continuar essent així, d’altres opinem que potser s’hauria de canviar de data, ja que d’ençà que efectivament van començar els actes del programa, fins aquest dimecres ja s’havien celebrat ni més ni menys que 127 actes. I encara fins diumenge que s’acabarà la Feta Major 2019 amb la lectura del veredicte que dirà quina colla ha estat la guanyadora i s’intercanviaran els mocadors els membres de les colles, quedaven dijous uns altres 98 actes per a tots els públics. Per aconseguir tot això, Blancs i Blaus es reptaven, tot marcant les diferències que hi ha entre els seus programes, el de la fàbrica de Cal Got dels blaus i la Factoria Blanca, temes molt relacionats amb el món laboral, “pìcant-se” d’una manera sana. Malgrat el “pique” la festa es convertia des del mateix començament en un bullici de gent.- Si aquell torero anomenat el Gallo en lloc de trobar-se amb Ortega y Gaset i dir aquella frase que s’ha fet famosa de “Hay gente pa tó” , canviat el “pa” por el “por” “gente por tó”, ja que vagis on vagis hi ha gent, menuts, en cotxet, a coll, més grans, adolescents i fins a avis i no massa joves amunt i avall i omplint carrers i places on es faci qualsevol acte.
Recordant el Hapenning de Dalí i oposicions a la “pulissia blava”
Les dues colles busquen l’originalitat per tal d’aconseguir que el diumenge quan acabi la festa, el jurat l’anomeni com a colla guanyadora u tenir d’aquesta manera el privilegi de triar els pregoners de l’any vinent. Els de la colla dels Blancs guardaven ben en secret un dels actes que va omplir i sigui ben dit, de color la plaça Barangé. Des de diumenge un contenidor al mig de la plaça despertava l’interés dels qui hi passaven pel costat. Ningú no sabia què hi havia, fins que dimecres membres de les Dametes blanques el van obrir i van sortir globus, faldilles de tutú, flotadors… Les mateixes noietes van animar els assistents a apropar-se a un llençol blanc d’uns quinze metres de llargada i pintar-lo fent servir pistoles carregades de pintura de tots colors. Amb aquest acte es recordava aquell Happening que Salvador Dalí va protagonitzar l’estiu de 1974 quan va filmar a la plaça de la Porxada el documental Impresiones de la Alta Mongolia. Com en aquella ocasió, la gent de Granollers va poder-hi participar, ara tant li feia que simpatitzés amb el color blanc o el blau. Tothom va acabar de pintura de dalt a baix.
Els Blaucops, la “pulissia” blava van instal·lar aquest any la seva comissaria a la plaça Maluquer dilluns a la tarda. No s’hi feien carnets d’identitat ni s’hi podien presentar denúncies com l’any passat sinó que era el lloc on es feia la prova teòrica i més tard es lliurarien els diplomes als qui haguessin superat les oposicions per accedir al Cos d’Intel·ligència Blava. La primera prova consistia en un examen teòric amb preguntes totes en to d’humor sobre la festa major. La prova d’habilitat i agilitat física l’havien de fer en parelles, anant emmanillats. I per acabar una prova pràctica d’investigació a manera de gimcana, per resoldre el cas d’un incendi que hi va haver el 10 d’agost del 1922 a la fàbrica de Got Aumbert. Al final de les proves, el subtinent Puig va fer pública la resolució. Un sicari rus havia estat l’autor de l’incendi. Per encàrrec de la burgesa blanca Violant Masferrer. Tot estava preparat per després de l’incendi poder construir un ressort turític al solar que s’anomenaria “Ciudad de Blancaciones”. Els cinc aspirants que van estat considerats aptes, entre la cinquantena d’aspirants van eren els que ho van fer més malament i van rebre amb tots els honor a banda d’honor, la gorra i se’ls ha imposat la medalla amb el lema “totus”.
Els Blaus guanyen l’estirada de corda després de 16 anys de domini dels Blancs
Dimecres començaven les proves de competició amb els dos Correvents, l’infantil fins a 12 anys i el d’adults. Les dues proves les van guanyar els blancs, iniciant el compte amb un 2-0 al seu favor. El divendres no seria un dia massa favorable per la colla blanca, ja que varen perdre totes cinc proves que puntuaven, posant-se el marcador parcial en un 2 a 5. Al matí a la plaça de la Corona, el seu lloc habitual, es van disputar les partides d’escacs i de dòmino i de futbolí, guanyades totes tres pels participants blancs.
A la tarda hi havia dues de les més esperades, l’estirada de corda infantil, habitualment dominada pels participants dels Blaus i la d’adults, durant setze anys seguits guanyada pels forçuts blancs. Des de feia temps els blaus entrenaven de valent per aconseguir trencar la ratxa i guanyar una de les proves estrella de la festa. Els infantils van haver de repetir la segona estirada, ja que els àrbitres l’havien donada per nul·la. Ambtot van guanyar les dues estirades. I va arribar l’hora de la veritat. Al costat de baix de la carretera, els blancs esperant una nova victòria i a la de dalt els blaus, amb una mena d’armaris entre els que estaven als primers llocs de l’estirada dos joves de 2’08 y 1’92 m. d’alçària. A la primera estirada en va tenir prou amb 37 segons per fer sobrepassar la línia als contrincants. La segona ella va costar una mica més, pero finalmente l’eufòria es va desbordar a la part alta de la carretera.
Dissabte va tornar l’alegria a la colla blanca en guanyar la prova del llançament de rajoles, aconseguint una molt bona marca, 22’65 metres de distància. Per canvi els blancs van sobrepassar lleugerament la marca dels 20 metres. Però l’alegria va durar poc, ja que a la tarda hi havia la passada de rajoles a la carretera. Com sempre van començar els més menuts, arribarien en el període de cinc minuts que dura la prova per aquesta categoria a un resultat final de Blancs 151 rajoles ben passades i Blaus 166. La diferència seria més curta a la prova d’adults i que també guanyaven els blaus per 325 a 319 rajoles. A falta del concurs de rajolers d’aquest diumenge, el resultat parcial és de 7 a 3, a favor de la colla blava. Està clar que no poden fer repicar encara les campanes, ja que el jurat té en compte molts més aspectes que el resultat de les proves de competició i mai se sap. Tot allò que no és matemàtic pot tenir un final inesperat i de vegades surrealista.
Arròs per a 3.000 persones al Parc Torras Villà
Espais on es pot gaudir de la festa menjant i refrescant-se. A la cantina Gra No Hi És a la plaça de les Olles no han parat aquests dies. Igualment han tingut feina a tots els sopars que han organitzat les dues colles, com el del mateix dilluns a la plaça de Perpinyà amb el lema La botifarra al forat. Vine a sopar amb la Vella. Dimecres coincidien gairebé a la mateixa bona hora per sopar blans i blaus, els primers amb el Sopar amb Amarruk a la plaça Maluquer i els Blaus a la de la Corona amb el Sopar del torn de nit. Però sens dubte l’àpat que reuneix un major nombre de persones és l’arrossada de divendres al Parc Torras Villa. A partir de mig matí ja es van anar omplint les taules instal·lades a l’ombra dels arbres del parc, ja que queia un sol de justícia. Mentrestant els cuiners van anar preparant ingredients, el foc adient i cuinant les tres paelles, una per a 1.500 racions, que sumada a les altres dues va poder oferir uns tres mil plats. Els ingredients fan fredat quan es parla de tants quilos, 300 d’arròs, 150 de gambes, 100 de cigales, cent més de verdures i 400 de fumet de peix. I com explicava l’speaker Pep Callau, sense treure’s l’acolorida americana que el distingeix, un arròs sense gliten i apte també per aquelles persones que per la seva creença religiosa no poden menjar carn de porc.
Mitja hora abans de les dues van arribar les autoritats i d’altres convidats que van fer el típic gest de podar l’arròs a la paella i ajudar a remenar-lo amb els grossos rems de fusta. A l’hora prevista en punt, a les dues es començaven a servir els primers plats després d’haver fet el tastet igualment les autoritats municipals. La sobretaula es va allargar fins a mitja tarda en alguns casos.
I més, i més i més…
Seguir tot el programa sense acabar rebentat és gairebé impossible. Tal com dèiem al començament, tota la setmana els carrers i places del centre de la ciutat han estat a tothora plens de gom a gom, com ho han estat tots els actes destinats als més menuts, organitzats per les dues colles, a les places de l’Església, de Maluquer, Perpinyà, de la Corona i la de la Porxada, amb jocs d’aigua, de foc, pintura, disfresses i tota mena d’activitats manuals.
Una de les activitats més espectaculars de la que en van ser protagonistes les Guapes de la colla dels Blancs omplia dimecres a la tarda el tram baix del carrer Clavé,convertint-lo en la Rambla de les Guapes on van lluir el seu vestuari que les transformava en veritables artistes
La seguretat ha estat extremada, protegint-se tot el nucli històric i amb vigilància al carrer per part de la Policia Local i els Mossos d’Esquadra. Clar que també la “pulissia blava” també es deixava veure. Pelque sembla i a manca de confirmació oficial, la setmana ha estat tranquil·la, tot i tenint en compte la quantitat de personal que es mou en aquests dies. També el servei del punt G que ha estat present a la plaça de la Porxada i a la de Barangé ha fet la seva feina, encara que afortunadament no s’hagi hagut d’actuar en casos greus. El servei de neteja ha funcionat millor que d’altres anys, per bé que continuem sentint les queixes dels veïns dels carrers del centre sobre la manca de civisme per part d’alguns joves i no tan joves que fan servir qualsevol portal o cantonada com a orinari. La pluja de dilluns o va solucionar una mica rentant els carrers.
Només queda diumenge, amb un programa prou llaminer i tradicional. La Missa major a la parròquia,l tronada de migdia a la Porxada, la diada castellera i el dinar al mateix escenari per acabar a la tarda amb el concurs dels rajolers al Palau d’esports, la traca dels mil metres i els focs artificials, tot plegat abans de tornar a la Porxada a escoltar el veredicte que ens dirà quina colla ha guanyat. Demà us acabarem la crònica amb un repàs dels actes del cap de setmana inclosa la trobada amb els gegants de la Pedrera, de Barcelona i la competició dels rajolers Locubiche y Galí.
Text i fotos: Josep MAS
