Els cinc alcaldes contemplen les imatges d’aquelles primeres eleccions del 1979. Josep Mas

Coincidint amb la celebració de la setmana Internacional dels Arxius, el municipal presentava aquest dijous la seva 26a exposició fotogràfica, en aquesta ocasió dedicada al Granollers del 1979,quan es compleixen quaranta anys de les primeres eleccions municipals de la democràcia. La mostra es podrà visitar fins al pròxim 2 d’agost a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada.
A l’acte de la inauguració van assistir els cinc alcaldes que ha tingut la ciutat des d’aquelles primeres eleccions, els socialistes (PSC) Rafael Ballús, Josep Pujadas i l’actual, Josep Mayoral i els dos de l’extingida o rebatejada coalició de Convergència i Unió (CiU), Josep Serratusell i Carme Esplugues.

L’exposició consta com sempre de quinze plafons, algun d’ells amb dues fotos pel seu formal horitzontal, en aquesta ocasió obra de Pere Espaulella, Jaume Oller, Pere Cornellas i Esteve Gironella. Així podem veure com era la plaça de la Porxada aquell 1979, el famós i criticat Sot de la plaça Barangé quan s’estava construint l’aparcament i abans que es trobés el riu subterrani que va obligar a aixecar la plaça per sobre del nivell normal i la gent la bategés amb el nom popular de la plaça del Cony; la plaça de Sant Miquel, amb les obres d’urbanització que van fer els mateixos veïns i que poc després l’Ajuntament v aixecar per fer-la al seu gust; el Casal Pompeu Fabra; el primer ajuntament democràtic, on es pot veure la taula d’edat formada per José Antonio Palomino, l’alcalde Rafael Ballús, el secretari Francisco Muro i el regidor de més edat, Ramon Casanovas. A l’altra fotografia apareixen els regidors electes i a la taula l’interventor Pere Casanovas, l’oficial major, Àngel de Riquer o el tresorer, Miquel Güell. La celebració del 125 aniversari de l’arribada el tren a Granollers es recorda en tres fotografies, l’arribada del tren especial que va portar els gegants des de Cardedeu a Granollers, la desfilada dels gegants i capgrossos fins a la Porxada i el balcó de l’Ajuntament amb les autoritats, reals i els actors que simulaven les de feia 125 anys. En el text que acompanya les fotografies es diu que “a l’estació es va descobrir una placa commemorativa de l’esdeveniment”. El que no diu és que segons va dir en aquella ocasió l’alcalde Rafael Ballús és que la placa d’alumini era provisional (i amb faltes d’ortografia) i passats 40 anys, la placa encara és la mateixa. També es recorda l’administració de loteria del carrer Sant Roc, amb les pancartes anunciant aquell primer premi de la loteria de Nadal d’aquell any, al número 40.286 i la Segona Cursa Popular d’Atletisme, organitzada pel Club Atlètic Granollers i el servei d’esports de l’Ajuntament, amb fotos al seu pas per la Porxada i la carretera.
A la pantalla de la sala d’exposicions es poden contemplar també més d’una cinquantena d’imatges i de documents especialment de les eleccions d’aquell any on hi ha molts dels cartells que es van enganxar per totes les parets, les llistes i paperetes de votació on hi figuren tots els candidats a ser elegits.

A la presentació de la mostra l’alcalde Josep Mayoral va cedir la paraula a l’alcalde de l’època, Rafael Ballús, comentant tots dos algunes de les imatges. Ballús deia que “veient-les sembla que et vingui un atac de nostàlgia però en realitat més que de nostàlgia és d’il·lusió i de demostració que quan hi ha ganes es fan les coses bé”. També deia que, “les imatges, totes en blanc i negre (encara que l’arxiu en disposa dels mateixos temes en color) pertanyen a una època amb una societat en aquests dos colors i més aviat grisa i en canvi ara la ciutat és en colors”, posant per exemple el color verd del passeig fluvial.
Mayoral va avançar que la mostra és el començament de més actes que tindran lloc a la tardor per commemorar aquestes quatre dècades de l’Ajuntament democràtic i que s’han retardat per tal de no coincidir amb la campanya electoral que ha acabat recentment i amb el període de vacances.

La plaça de la Porxada tal com era el 1979 amb el terra i fanal desapareguts. Pere Espaulella

El Granollers de fa 40 anys

Recollint les dades que ofereix el full informatiu que per cada exposició edita de forma mot acurada l’Arxiu, recordem que la ciutat comptava aquell 1979 amb 44.319 habitants censats. Es van registrar 822 naixements i es van produir 184 defuncions. Continuant amb dades estadístiques, el 70 per cent de la població no passava dels 40 anys, el 44 érem nascuts a Granollers, el 23% a la resta de Catalunya i el 33% en diferents regions d’Espanya. A Granollers hi havia 10 mi habitatges. En aquella època el sector comercial predominava a la ciutat i havia anat creixent l’industrial, amb els polígons del Congost, el Coll de l Manya i la Font del Ràdium, en detriment dels sector agrícola que havia quedat reduït a l’antic poble de Palou.


Un dels fets més destacables d’aquell any van ser les primeres eleccions municipals després de la dictadura, que van celebrar el dimarts 3 d’abril. Es van presentar cinc candidatures, Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE),Convergència i Unió (CiU), Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Coalició Electoral Centristes de Catalunya-UCD i Esquerra Republicana de Catalunya amb Front Nacional (ERC.
Els vots emesos van ser per PSC-PSOE, 7.507; CiU, 7.143; PSUC, 2.828; UCD, 1.282; i ERC, 505. D’aquesta manera el PSC aconseguia 9 regidors, CiU 8, tres el PSUC y un la UCD. Rafael Ballús va ser escollit per 12 vots a favor i 9 en blanc. D’aquesta manera rellevava a l’anterior alcalde Francesc Llobet Arnán, qui va ser també president de la Diputacio de Barcelona i qui va entregar el relleu al president Tarradellas quan es va restaurar la Generalitat.

La plaça Maluquer quan encara circulaven els cotxes, hi havia el quiosc al voltant de la torre de l’aigua i cabines de telèfons, ara peça de museu. Pere Cornellas  

El consistori va quedar format pel ja anomenat alcalde, Rafael Ballús i els regidors Joan Martí Torres Garrell, Anna Ma Palé Llavina, Antoni Cornellas Aligué, Manel Maraña González, Santiago Rodríguez Crisolino, Concepciò Navarrete Sampere, José Antonio Palomino Aguilera i Oscar Pelayo Entrialgo pel PSC; Josep Oriol Montaña Tuset, Josep Garrell Pubil, Pere Canal Baliu, Ramon Casanovas Tresserars, Jaume Clusella Sala, Josep Serratusell Sitjes, José Caneiro Bereijo i Alexandre Codinach Telesforo, de CiU; Vicenç Rochina Pascual, Frederic Argós Palomino i Rosa Ribas Valls pel PSUC i Salvador Campoy Salvat per la UCD. Casualment ERC va ser l´únic partit que es presentava que no treure cap regidor.
El nou Ajuntament va estar format per les comissions d’Hisenda, Urbanisme i Obres, Governació, Ensenyament i Esports, Cultura i Juventut, Sanitat i Assistència Social o Acció Ciutadana i Serveis. En l’actualitat, Granollers compta amb més de 61 mil habitants i el consistori el formen 25 membres.

Josep MAS