
De nou la passada de l’Ascensió va ser un èxit i va omplir de gent els carrers i places del centre històric la tarda d’aquest dissabte. El nou format que des de fa vint edicions es repeteix cada any, ideat per Paco Cruz i el seu equip va satisfer el nombrós públic que va anar seguint les vuit diferents actuacions que també feien el seu recorregut que va començar a les sis de la tarda a la plaça de la Corona i va continuar pel carrer Nou i del Portalet, les places de l’Església, Folch i Torres, Caserna, de l’Oli, Maluquer, la cantonada del carrer Clavé i Marià Maspons i per acabar a la plaça de la Porxada. Un detall simpàtic va ser el que els avis de la residència Antònia Roura van poder veure les actuacions en directe des de davant del mateix edifici al carrer Nou.
L’edició d’aquest any ha tornat a ser bàsicament musical, com ho van ser també la de l’any 2000, coincidint amb el centenari del naixement del mestre Ruera, amb el títol La música al carrer, la del 2009 amb el lema La música de la festa, amb grups que normalment actuen en festes majors i la de 2014, amb Sons sacres, sons profans com a lema. La del 2019 duia per títol Ressons, de la contemplació a l’acció. Tot plegat vuit grups quin objectiu principal a més d’agradar al públic era engrescar-lo i fer-lo participar,trobant-se al mig de l’espectacle, com quan un dels grups que hi va haver qui va confondre amb els Fòssils blaus de la Feta major que van d’escocesos van entrar en alguna botiga amb la corresponent expectació de botiguers i clients. Paco Cruz explicava que una idea que li agradaria poder dur a terme seria que un any la passada consistís en una mostra de fogueres o de barraques de fira. Idees i il·lusió no li falten.

Costaria dir quin dels vuit grups va agradar més als espectadors. Les actuacions s’anaven tornant en tots els escenaris al carrer. El Sound de Secà, grup de percussió, de Cervera, amb els seus disset intèrprets van crear un espectacular viatge emocional a través del ritme, el moviment i les melodies, junt amb la interacció amb el públic, amb els seus ritmes afro-llatins.
Els escocesos excèntrics del McKensy’s Clan Band i les seves gaites i timbals van revolucionar el carrer i com ja hem dit, alguns interiors de botigues amb la seva música i interpretació humorística.
El francès macarrònic de Les Enfants imitant un grup de soldats de l’exèrcit de Napoleó, amb el seu canó inclòs i una bona interpretació entre el “capitán” i l’artiller que ha de explosionar el canó, tot implicant el públic, mentre ella altres soldats acompanyen amb la seva música.
Els del Sidral Brass Band oferiren el seu espectacle Red Wine Cabaret, una explosió multisensorial de la cultura el vi a través de la música, teatre i el circ.

El Acousteel Gang, set músics amb vestit de presidiaris van suar bé la samarreta com deien molts espectadors, ja que la seva actuació amb els seus grans timbals típics de les Antilles amb els seus ritmes caribenys, no van deixar d’escoltar-se en les més de dues hores que va durar l’espectacle pels carrers. El grup té més de 25 anys d’experiència i prop d’un miler d’actuacions per tot Europa, Japó, Austràlia, Indonèsia o d’altres països de tot el món.
El Senyor StetS Lonely Orkestar, també conegut com KarlTuba és un home orquestra que toca fins a deu instruments, disposat sempre a improvisar.
Els Zampone Brass, que porten el nom d’un suculent menjar italià, també van embadalir al públic abans d’acabar a la plaça de la Porxada amb Taraf Goulamas. Taraf es el nom donat a Romania a grups de música tradicionals. Goulamas per la seva part és com anomenen a Llenguadoc a un individu descuidat, que vesteix i menja malament. L’espectacle d’aquest grup barreja cuina i música i mentre tocaven s’anaven cuinant cargols que en acabar van repartir entre l’audiència.
Un cop acabada la “passada” i a quart de dotze de la nit el grup Always Drinking Marching Band, nascut al barri barceloní de Gràcia, van posar la cirereta al pastís amb el seu espectacle El carrer és nostre, amb tot un repertori de versions i temes originals, acompanyats de gags surrealistes.
Enguany el temps també va acompanyar i va fer que la passada resultés ,és lluïda que la de l’any passat quan la pluja va fer que no la poguessin gaudir com cal. Ara a esperar la de l’any que ve.
Text i fotos: Josep MAS