L’església gòtica de sant Esteve, enderrocada durant la guerra civil.

Des d’aquest divendres i fins d’aquí a un any els granollerins i els qui ens visitin podran contemplar i estudiar l’antic retaule que durant molt de temps va completar l’altar major de l’església gòtica de Granollers i que fa poc més de cent anys, el 1917 es va vendre al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Per entendre una mica millor la història del nostre temple parroquial en general i la del retaule dels Vergós com també el coneixem, cal llegir el catàleg de l’exposició, que compta amb textos sobre les transformacions de Granollers al començament del segle XX, a càrrec de l’historiador Jordi Planas; un altre que documenta el procés de la venda del retaule, a càrrec de la historiadora Cinta Cantarell i l’escrit pel conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Joan Yeguas, sobre l’estudi del mateix retaule. També és gairebé d’obligada lectura el llibre escrit i editat per Margarita Tintó«El retaule gòtic de Sant Esteve de Granollers» i el catàleg de l’exposició «Entra a l’església gòtica de Granollers»,que es va celebrar al mateix museu ara fa vint anys, del desembre de 1997, fins a l’abril del 1998 i que en aquella ocasió només es van poder contemplar tres taules del retaule.
El retaule ha tornat per primera vegada amb la major part de les seves taules, deu de les tretze que es conserven al MNAC. La mostra que es pot visitar a la tercera planta del Museu del carrer Clavé ha comptat amb el disseny de Miquel Llach i el suport tècnic de Teresa Sorribas, entre d’altres professionals, tècnics en conservació, transport i exposició. La mostra va ser inaugurada per l’alcalde Josep Mayoral, acompanyat de la regidora de cultura Mireia López i l’historiador Jordi Planas, amb una considerable assistència de públic.

Trenta anys de màxima activitat en el pas de vila a ciutat


Retaule de sant Sebastià i sant Eloi venut conjuntament amb el de sant Esteve.

L’exposició ha estat estructurada en dos espais ben diferenciats; el primer mostra al visitant en una àmplia exposició amb un centenar de fotografies i altres documents originals cedits per arxius de tot el país, com era el Granollers ara fa cent anys entre els anys 1900 i 1930, una època en va passar de 6.755 a 12.699 habitants i convertir-se de vila a ciutat l’any 1922.
L’augment de població va anar relacionat amb l’augmentdes de finals del segle XIXè de les indústries, primer les del ram del tèxtil, com Roca-Umbert, Can Torra, Can Comas, Can Puis Anfrés (La Tela); després les del sector metal·lúrgic, Can Trullàs, Eustaqui Margall o Josep Boix; les agroalimentàries, la farinera de Josep Lamarca, al Lledoner o la fàbrica de gasoses i sifons de Nicolau Clotet. D’entre la indústria del ram químic, la fàbrica de sabons fundada per Esteve Barangé que s’arribaria a convertir en una de les fàbriques de sabons més importants d’Espanya. Talment dues empreses de fabricació de material elèctric, les de Silveri Botey i la d’Enric Garrell, també serien amb el temps les més importants del ram a nivell nacional. La mostra destaca la importància en aquells anys del mercat i la vida comercial a la ciutat. Tot plegat va implicar també l’establiment d’entitats bancàries i entre elles la creació del Banc de Granollers.
L’educació i la cultura va ser també important en aquelles primeres dècades del segle passat. Naixia la primera escola pública gràcies a un prohom granollerí establert a Madrid, Genís Pereantón, que va coexistir amb les escoles de les Germanes Carmelites, la de la Salle, l’escola Montesori, l’Escola laica de la Unió Liberal, el Col·legi Municipal de Segon Ensenyament, l’Escola del Treball i a final de la dècada dels anys 20 l’Escola Municipal de Música. L’any 1926 s’inaugurava la biblioteca popular Francesc Tarafa, s’instal·laven les primeres sales de cinema, el Cinematógrafo Valero,la sala Edison, Marina, el del Cafè Nou, Mundial Cine, Majèstic, Principal i algunes sales més. Tot sense oblidar les múltiples societats culturals i esportives en una ciutat que nomé al cap de pocs anys veuria interromput el progrés per la guerra civil i que no tornaria a una relativa normalitat fins un parell de dècades més endavant.
I hem deixat l’evolució dels serveis per a l’últim, ja que entre ells hi ha la construcció del nou hospital-asil, relacionat especialment amb el retaule que ens ocupa. Quan va començar el segle XXè ja feia gairebé 50 anys que havien arribat el ferrocarril i la carretera i entre els serveis que ara tenim com a indispensables van començar a funcionar en aquela època, l’electricitat, primer d’Estabanell i més tarde de la companys Energia Elèctrica de Catalunya; el telèfon i la xarxa de subministrament d’aigua potable d’Aguas Potables del Vallés creada per Lluís Serra Guàrdia. Granollers també guanyava territori en aquest primer terç del segle en annexionar-se el Lledoner el 1922 i Palou el 1928.


El retaule dels Vergós

La parròquia de Granollers, consagrada sota l’advocació de sant Esteve qui va ser declarat patró de la vila el 24 de desembre del 1564, ha tingut sempre el seu altar major dedicat al patró, malgrat les remodelacions i reconstruccions hagudes, unes voluntàriament i d’altres per força i que no cal explicar. La primera sembla ser, segons Tintó que es va produir ja l’any 1240.
Les primeres notícies documentades de les quals disposem i que parlen de l’existència d’una església dedicada a sant Esteve es troben en un document del Cartulari del monestir de Ripoll del 25 de juny de l’any 972, encara que no s’han trobat restes d’aquella primitiva construcció. Sí que és citada com a parròquia l’any 1001 i que el 1065 tenia un altar dedicat a Sant Joan. Més endavant entre els segles XI i XII es va construir el temple romànic del qual tan sols resta un tros de l’arc de la portada al costat de ponent de l’actual temple. Dos-cents anys després el temple havia quedat petit i es trobava en molt mal estat, fet pel que es va decidir construir un nou edifici, inaugurant-se l’església gòtica a començament del segle XVI.


Els profetes Moisès i David, taules pertanyents al ‘guardapols’ exposades al Museu.

De les setze taules que formaven el retaule de Sant Esteve, el primer màrtir de la cristiandat i patró de la ciutat , nou van ser pintades pel taller dels Vergós i les altres quatre, part de les filloles o guardapols, les ales del retaule, que representen els quatre profetes, Abraham, Moisès, Isaïes i David s’atribueixen a Joan Gascó, un pintor navarrès de Tafalla que vivia a Vic. Havia estat encarregat a finals del segle XV pel Consell de la Vila per a l’altar major de l’església al taller dels Vergós i per ell es van pagar cinc-centes lliures. Va estar a l’altar fins que entre els anys 1765 i 1775 va ser substituït per un altre retaule procedent del convent de Ntra. Sra. de la Mercè de Barcelona que va ser enderrocat el 1765. El retaule va ser comprat per la parròquia de Granollers.
Des de l’any 1912 la Junta de Museus de Barcelona havia endegat una operació de compra de retaules gòtics catalans i el 1915 ja es van desplaçar a Granollers per examinar el retaule dels Vergós que estava guardat a un magatzem de la parròquia i van considerar que es trobava en força bon estat i era interessant la seva compra. El rector de la parròquia, Onofre Biada hi va estar d’acord però no va comptar amb què el retaule l’havia pagar el Consell de la Vila i que per tant, l’Ajuntament també hi voldria dir la seva. La junta de construcció del nou hospital-asil i el rector van emanar permís al bisbat per vendre el retaule, quina venda es va signar el 6 d’octubre del 1917. Dos dies després, l’Ajuntament impedia que els responsables de la Junta de Museus retiressin el retaule però finalment el dia 22 del mateix mes es va arribar a un acord. Al mateix temps es va vendre un altre retaule, el dels sants Sebastià i Eloi, que ornava l’altar de la capella de la confraria dels ferrers de Granollers. També era atribuït a l’escola dels Vergós, encara que era de dimensions més petites (207 x 167 cm.)
Un detall que crida l’atenció sobre aquesta negativa municipal és el fet que segons el diccionari d’alcaldes del Vallès Oriental, l’any 1917 va haver-hi tres alcaldes diferents a Granollers: Francesc Torras Villà (30-1-1916 al 5-5-1917), Eduard Pujol Molas (5-5-1917 al 8-10-1917) i (6-12-1917 al 1-1-1918) i Josep Barangé Bachs (25-10-1917 al 29-11-1917) Segons això costa saber quin alcalde manava quan l’Ajuntament impedeix el trasllat del retaule el dia 8 d’octubre i arriba a l’acord final de la venda el dia 22, ja que l’alcaldia hauria estat vacant.
El retaule de Granollers es va presentar al públic un cop restaurat, el març de 1918.

El retaule actual


Glorificació de sant Esteve, retaule dels Vergós.

A l’església actual, construïda segons el projecte de l’arquitecte J. Boada Barba i inaugurada per la Festa Major de l’any 1946 hi podem observar un nou retaule, de pedra, adossat al mur del presbiteri. Està format per cinc plafons, presidits per Sant Esteve. Obra de l’escultor Sebastià Badia, feta entre els anys 1955 i 1956, amb pedra d’Ulldecona sobre una base de marbre rosa escacada.
L’escriptura de venda del retaule especificava que una part de l’import s’hauria de destinar a obres de restauració de l’església parroquial per obrir els finestrals cecs i posar vidrieres artístiques. Com explica MargaritaTintò en el seu llibre, recordant aquest contracte es van instal·lar uns vitralls amb la representació de les escenes del retaule gòtic. La part situada sobre el presbiteri es va inaugurar després del’ofici solemne d ella Festa Major de l’any 1955 i les obres van ser subvencionades per Adolfo Montañà. El conjunt de l’absis consta de cinc vidrieres partides per cartel·les amb noms de la família Montañà. La part superior representa el Calvari, al centre Crist a la Creu, a un costat la Mare i altres dones i a l’altre els soldats. Als extrems, el Bon i el Mal lladre i a la part inferior, escenes de la vida de sant esteve, la seva Glorificació, escenes del Naixement, l’Ordenació i l’Alliberament de Galceran de Pinós.

El Museu de Granollers oferirà durant aquest any que el retaule romandrà a la ciutat un programa d’activitats entorn de l’exposició, amb visites comentades, conferències, tallers familiars, tallers d’art per adults i recursos educatius pels infants. També hi ha activitats pels centres educatius i visites concertades per a grups.

Josep MAS