En menys d’un mes, el dia 20 de desembre, farà cinquanta anys quel’alcalde d’aleshores, Francisco Llobet Arnán, inaugurava el nou Mercat de Sant Carles, batejat amb aquest nom en record de la caserna militar, que fins uns anys abans hi havia hagut en el solar on es va fer el nou edifici, entre els carrers de Sant Jaume, Sant Bartomeu i la mateixa plaça de la Caserna, llavors anomenada del Cuartel.
L’Arxiu municipal s’ha afegit als actes de celebració del cinquantenari amb una nova exposició de fotografies a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, coincidint també amb l’inici de les festes de Nadal i la inauguració dimecres passat del pessebre que en forma de maqueta fet per Ramon Aumedes, representa el Mercat i els voltants, amb també una excel·lent reproducció de la capella de Santa Anna.
Les ampliacions de les fotografies que estan presentades com és habitual en panels pertanyen als fotògrafs Joan Guàrdia, Salvador Llobet, Vicenç Ramoneda, Guilera, Comas, Joan Mas, Antonio Alcalde, Toni Torrillas, del fons de Revista del Vallès, i algunes d’autor desconegut i que han estat cedides a l’Arxiu per diversos ciutadans que com diu sempre l’alcalde, «les tenien guardades a casa seva en una capsa de sabates». A les fotos, que van des dels anys 30 als 90 del segle passat, es pot veure el Mercat Municipal a la Porxada, l’any 1934; l’any 1941, amb la Porxada reconstruïda després del bombardeig, sense reixes ni persianes; la construcció fallida del nou mercat a la plaça Calvo Sotelo (ara Pau Casals), de 1940; parades d’aviram i de carn del 1960; la plaça de la Caserna el 1948; la construcció del mercat de Sant Carles, 1967; altres del mateix mercat d’entre 1968 i 1973; la inauguració del mercat, el 1968; parades de carn, del 1969; i de peix, del 1973; la xarcuteria Benita, del 1978; la celebració del 25è aniversari, l’any 1993; i el mercat un any després. L’exposició es podrà visitar fins al dia 1 de març de l’any vinent.»
De la Porxada al «Cuartel», passant pel «Sot»
Segons diuen els historiadors, el mercat municipal de Granollers havia començat a tenir parades estables sota la Porxada i a la plaça des del segle XIX, fins que es va inaugurat el nou mercat del qual estem parlant. La Porxada amb aquest motiu va estar tancada amb reixes i persianes pel sol que es van treure. També des del 1887 fins al 1899 hi va haver uns quioscos afegits a cada angle. El bombardeig de l’any 1938 va destruir bona part de la Porxada i el mercat no s’hi va poder fer.
Uns anys abans i tenint en compte els problemes d’higiene i salubritat que representava que el mercat es fes a l’aire lliure es va començar a parlar de la necessitat de construir un edifici tancar que allotgés el mercat municipal. Així al ple municipal de dia 19 de juliol de 1928 es va presentar la proposta de construcció d’un nou mercat, dins d’un pla de millores urbanes a la ciutat però finalment no va arribar a cap. El mercat es va continuar fent a la Porxada, un cop acabada la guerra civil, ja sense les reixes, i les parades es muntaven i es desmuntaven cada dia. I l’any 1940 es va tornar a pensar en dotar a la ciutat d’un nou mercat, pensant en dues ubicacions, la mateixa Porxada i un solar al costat de les instal·lacions ferroviàries de la plaça Barangé. Aquesta segona opció va semblar la més adient i es va encarregar el projecte a l’arquitecte municipal Josep Boada Barba. El projecte es va començar a portar a terme, es va excavar el solar per fer el soterrani i van començar a pujar les columnes però… ja teníem el primer «Sot», el de la plaça Calvo Sotelo, ara Pau Casals. L’any 1942 motius econòmics van obligar a rescindir el contracte amb l’empresa adjudicatària de les obres i es van paralitzar «in secula seculorum». Al sot s’hi van fer tota mena d’actes, exhibicions d’hípica, arrossades populars… especialment durant les fires de l’Ascensió, fins que als anys 1976 i 1977 el sot va quedar de nou ple de terra i en part ocupat per la nova Mútua del Carme. La plaça Pau Casals es va urbanitzar, i s’hi va posar el monument de Ciutat Pubilla de la Sardana 1876, al costat dels bancs de ceràmica d’en Cumella, ara perduts.
Mentrestant o abans de tot això, l’Ajuntament ja havia comprat el 18 de febrer de 1965 l’edifici de l’antiga caserna de Sant Carles, la qual cosa va desencallar una altra vegada la idea de la construcció del mercat. La caserna havia estat construïda el 1852, amb capacitat per a 330 places i 30 cavalls i allotjava tropes de guarnició permanent. El 1932, amb la reorganització de l’exèrcit, Granollers perdia la guarnició i quedava en desús arriban a trobar-se en estat ruïnós. El projecte del nou mercat va ser fet per l’arquitecte municipal Joan Barangé Tusquets, le obres van començar el 1967 i un any després s’inaugurava el nou mercat, amb 70 places de venda, distribuïdes entre 45 comerciants especialment del ram d’alimentació, fruita i verdura, carnisseries, peixateries, venda d’aviram, xarcuteria, queviures, productes de neteja. I també un servei de bar. El mercat consta de planta baixa i semi soterrani i inicialment s’havia pensat l’aixecament d’un edifici d’habitatges al damunt però finalment no es va dur a terme. Més tard a la ciutat hi ha hagut alguns intents de noves superfícies semblants al mercat de Sant Carles, el Mercat de Sant Miquel, les Galeries Sant Esteve, per citar-ne algunes, però han acabat tancant.
Josep MAS
