Fa uns quants anys quan estaven fent les obres de l’aparcament soterrat de la plaça Barangé, des d’aquesta mateixa revista, llavors editada en paper, es va batejar la plaça amb el nom, popular o no, amb què molts la coneixen o anomenem, la plaça del Cony. I és que en veure la “meravella” que hi feien, les exclamacions que se sentien per part dels vianants eren tals com “què cony fan aquí?”, “ai cony”, “què cony és això?” i així li ha quedat. I no és que el nom tingui ganes de desaparèixer, ja que si algun dia es fessin realitat els projectes de l’actual equip de govern de l’Ajuntament, molts diríem una altra vegada “cony, ja era hora!”. Aquest dijous passat de diluvi, a migdia i a la sala de plens de la casa gran, l’alcalde Josep Mayoral i la regidora d’Urbanisme i habitatge, Mònica Oliveres, van presentar la modificació del pla referent entorn de la plaça Barangé, quina aprovació inicial va tenir lloc en el ple municipal del mes d’octubre passat, permetrà actuar en un total de 15.271 metres quadrats. Per aquells que no ho sàpiguen, Josep Barangé Bachs va ser alcalde de la ciutat en quatre ocasions, des de l’any 1902 fins al 1926, i industrial, propietari d’una de les fàbriques de sabons més importants d’Espanya.
L’acte de presentació d’aquest dijous podria semblar més un acte de propaganda preelectoral, a mig any escàs de les eleccions i el mateix dia que es coneixia la notícia que Mayoral serà novament candidat a l’alcaldia, encara que algun dia, com va dir el mateix alcalde, la remodelació es farà.
Una plaça esguerrada que es vol recuperar
L’alcalde va fer un repàs històric de l’indret, recordant la nostra infantesa quan allà hi havia encara l’antiga estació del tren, amb el parc al darrere, on ara hi ha la plaça i s’hi feia el mercat del bestiar que era, junt amb el de Lleida, de referència per tot Catalunya. Quan la via i l’estació van canviar d’ubicació, a la dècada de 1960, l’Ajuntament va començar per tallar els plataners del parc i es va fer entrega a l’estat de gran part de l’espai de la nova plaça, construint-se els edificis de Telefónica, llavors amb locutori públic; Correus, per cert al revés de com indicaven els plànols, canviant la façana que havia de donar a la plaça per la del carrer d’Agustí Vinyamata; els Jutjats i l’antic sindicat vertical CNS. L’any 1977 s’inaugurava el nou edifici de la Mútua on molts anys enrere s’havia proposat un mercat municipal i el 1983 s’acabava el Pàrquing El Sot. Tot plegat va comportar l’eliminació de l’espai verd més gran que hi havia a la ciutat. La construcció del Sot va comportar també un gran canvi a la plaça Pau Casal, d’on van desaparèixer els bancs fets amb ceràmica d’en Cumella i el monument commemoratiu de Granollers ciutat pubilla de la sardana 1976 que va anar a parar al parc Torras Villà, Potser ara seria hora de tornar al seu lloc original.
La idea de remodelar la plaça Barangé data de fa deu anys, repensant els usos que ara té l’indret i que segons l’alcalde, “no té sentit que al centre de la ciutat hi hagi una plaça no per estar-hi sinó gairebé només per passar” Molts ciutadans i forasters ara l’utilitzen per anar del centre històric i l’illa de vianants a l’estació d’autobusos. El març del 2011, l’Ajuntament va convocar el concurs per la redacció d’una proposta de reforma urbanística de l’àmbit constituït de les places Barangé i Pau Casals, així com un tram del carrer Agustí Vinyamata i l’avinguda del Parc, el carrer Marià Maspons, i la casa i els jardins catalogats i cedits a la ciutat de Can Torrebadella o Can Ramoneda, on fins ara es podia edificar i s’han protegit.
Amb la remodelació es preveu l’enderroc de l’edifici que ara ocupa Correus quins serveis podrien compartir edifici amb l’actual Telefònica que en principi va ser edificat com a locutori i central local i ara segons deia Mayoral, “hi ha un cor tecnològic de primer nivell que dóna servei no només a Granollers”. L’edifici, que augmentaria considerablement la seva altura, tindria també un ús comercial a les plantes més baixes i les oficines i els serveis ocuparien els pisos superiors, La supressió de l’edifici de Correus suposaria donar més visibilitat a la Fonda Europa i al Casino, que s’incorporarien més a la plaça.
Un altre projecte envejós és el que proposa la construcció d’una nova biblioteca central que solucionaria les mancances que es preveu tindrà dintre poc temps l’actual Can Pedrals. Per aquest equipament s’ampliaria l’edificabilitat de l’antic edifici de sindicats, amb la desaparició també del servei d’Urgències Centre que s’haurà instal·lat a la nova Policlínica. Els antics jutjats igualment remodelats seran la nova seu del Consell Comarcal, amb la seva entrada principal pel costat de la plaça,
A la plaça Barangé hi ha també més de 40 finques propietat de diferents famílies. La proposta contempla prioritzar la circulació dels vianants i de bicicletes. Amb les obres fa poc acabades de la plaça Pau Casals ja s’ha suprimit la circulació de vehicles i el seu aparcament en superfície, restant únicament l’entrada a Urgències de la Mútua. Més endavant també desapareixerà l’entrada a l’aparcament subterrani des del carrer Vinyamata, el que farà que l’espai públic s’acosti encara més a les façanes de les cases. Tots els accessos al Sot seran des de l’avinguda del Parc, excepte alguna entrada de vianants.
La regidora d’Urbanisme diferenciava els diferents sectors de la nova plaça. Si a la part més al nord continuarà essent una plaça de les anomenades “dures”, al costat sud, llindant amb la plaça Pau Casals i la Mútua el terra podrà ser de sauló i amb un espai arbrat amb jardins, espais d’estada i de joc, ja que no hi arriba l’aparcament soterrani. L’únic element que s’haurà de suprimir són els transformadors elèctrics que poden anar a un altre lloc.
Alguna cara de sorpresa hi va haver quan Oliveras explicava la desaparició dels elements “en diuen decoratius” actuals de la plaça, les plaques per fer ombra, no solars com semblen, la serpent de ferro o els bolets del costat sud, davant la Mútua. La sorpresa arribava quan la regidora confirmava que l’exagerada esquena d’ase de la plaça, encara que no pot desaparèixer, podrà disminuir gairebé un metre en algun lloc, i que no es va fer per necessitat d’alçària de la planta superior del pàrquing sinó com a element estètic i de disseny, igualment com el pendent dels bolets davant la Mútua que es va fer pel que sembla per treure vistositat al centre sanitari privat.
L’alcalde va deixar clar que “no és un projecte per demà mateix. Ha de ser un itinerari tranquil. No ens podem posar un calendari. Comencem, sabem on volem anar i estem en un procés de transformació no imminent però sí evident”.
En aquests moments el document urbanístic es troba en exposició pública per tal que tothom pugui fer suggeriments.
Josep MAS
