Un dels Menuts de Granollers fets de xocolata.

Una nova iniciativa dels propietaris de l’establiment Xocolates Granollers, del carrer de Guayaquil, ha portat a oferir un nou producte relacionat amb la història de la ciutat. Aquest dilluns va tenir la seva presentació en un marc ideal per a l’ocasió, l’adoberia de Can Ginebreda. Anteriorment la xocolateria havia dedicat edicions especials de la seva especialitat reproduir una rajola de les de la plaça de la Porxada, caramels amb les imatges dels gegants de Granollers, la Rajola per la Pau i una teula de la Porxada.
La presentació del nou producte va anar a càrrec del propietari de l’establiment, Joan Bonet, al qui acompanyaven Marc Guàrdia, arqueòleg, responsable d’aquest departament del Museu de Granollers i l’alcalde, Josep Mayoral.
Bonet va agrair la col·laboració obtinguda per part del Museu després de conèixer l’existència d’aquestes monedes que ara reprodueix un dels seus productes i les facilitats rebudes per poder confeccionar els motlles. Una de les monedes reprodueix l’anvers d’un Diner o menut d’aram del segle XVI, en el qual està representada una gralla sota una creu i amb les lletres G i R a cada costat. L’altra és còpia del revers d’un menut, també d’aram, del segle XVII, amb el gravat de les armes de Granollers, escut amb les dues gralles envoltat de la llegenda VILLA GRANV. Les monedes de xocolata són d’una mida més gran que les originals quin diàmetre oscil·lava entre els 13 i els 15 mil·límetres.

El propietari de Xocolates Granollers, a la dreta, amb l’arqueòleg Marc Guàrdia i l’alcalde, durant la presentació a l’Adoberia.

Privilegi d’encuyar moneda pròpia

Els Menuts eren monedes de coure de cinc, sis o set rals, sisens i setens. Algunes monedes es conserven en el Museu i pertanyen a l’època de màxima esplendor que va viure la ciutat a finals del segle XVI poc després de l’edat mitjana, una època en què Granollers creixia, s’eixamplava la plaça major i es construís la Porxada com a llotja del gra. També es construïa la nova cada de la vila enderrocada després a començaments del segle XX per fer-hi el nou edifici neogòtic que encara es conserva, s’ampliava l’Hospital de Sant Domènech i es feia també el convent de Sant Francesc, actual seu de la Casa de Cultura i les capelles damunt els portals de les entrades a la vila emmurallada. En èpoques d’escasedat de moneda, Barcelona podia atorgar a Granollers, que era carrer i braç de Barcelona, el privilegi d’encunyar la pròpia moneda.
A més d’aquests Menuts, a Granollers es van encunyar també al segle XVII monedes per part de l’Església de Sant Esteve, anomenades Pellofes, que eren molt primes, de coure o de llautó i gravades només per una sola carai que portaven com a imatge la d’una gralla, la Verge, Sant Esteve o algun altre sant.

Text i fotos: Josep MAS