Can Català a l’any 1947, on ara hi ha els polígons de Can Gordi-Can Català i el Circuit de Montmeló. Salvador Llobet

Dijous passat i després de l’acte que va tenir lloc a la Sala de Govern de l’Ajuntament i que va oficialitzar la donació per part de la família Altimira Cladelles de diversos documents manuscrits i fotografies de Palou, es va inaugurar a la planta baixa del mateix edifici històric de la plaça de la Porxada la nova exposició de l’Arxiu Municipal. Aquesta és la 23a mostra i que en aquesta ocasió recull imatges de Palou, municipi des de fa 90 anys agregat a la ciutat de Granollers.
L’exposició es compon de tretze plafons amb les respectives imatges d’indrets de Palou i la seva vida a pagès., a més d’altres que es poden visualitzar de manera digitalitzada a través de la pantalla de la sala. Precisament en aquest format es pot veure la imatge més antiga, la del retaule de la Mare de Déu de les Aigües, nom amb què es coneixia la Mare de Déu de les Neus, destruïda l’any 1936 en els esdeveniments prou coneguts per a tothom.

La mostra, imatge a imatge

Les imatges escollides per aquesta ocasió i que van des de la més antiga, del 1944 fins a una del 1995 són les següents, amb resum de l’explicació igualment impresa al peu de cadascuna. Algunes són d’autor desconegut i formaven part d’un concurs de fotografies que es va fer l’any 1966.

Masia de Can Català, foto de Salvador Llobet, de 1947. Estava situada al camí de Can Català, entre la carretera de Montmeló i la via del tren del Nord. Actualment tot l’espai està ocupat pel polígon industrial Cal Gordi-Cal Català i pel Circuit de Montmeló.

Treballs agrícoles d’estiu, anys 50. Fins als anys 60 gairebé totes les terres del municipi eren camps de conreu on es cultivaven cereals, cànem i llegums. A l’estiu es feien les feines de segar, batre, ventar els cereals i la construcció de pallers.

Masia de Can Muntañola, 1995, feta per Ramon Sirvent. Al camí del Mig, construcció de planta baixa de doble vessant, amb portal de mig punt dovellat. Actualment pertany a l’Ajuntament i l’ocupa també la Cambra de Comerç.

Espellofant panotxes de blat de moro,1966, de Pere Pratginestós. Aquesta feina es feia a la tardor després de collir el blat de moro. Les panotxes es penjaven a les cases i quan eren seques s’espellofaven i desgranaven.

El Junyent de Palou, una altra imatge de Salvador Llobet, de 1944. Situat al peu del Camí Ral, formava part de la xarxa d’hostals per a viatgers i traginers que hi havia al territori. Propietat de la família Junyent als segles XV i XVI. A la façana hi ha el seu escut. Al segle XVII era un hostal propietat de Francisca de Magarola i al segle XX formava part de les finques del Dr. Fàbregas, fins que la va comprar Vicens Galbany.

L’autobús de Palou, 1966. La primera línia d’autobús es va inaugurar el 29 de juny del 1927 i anava de Corró a Palou. A Palou tenia parada al carrer de l’Arpa, actual carrer Migdia i a Can Tinet, a la carretera del Masnou. De Palou al centre de Granollers costava 20 cts. de Pesseta.

Treballs agrícolas als anys 50. Autor desconegut

Festa de Sant Antoni, 1949. La festa de Sant Antoni o els Tres Tombs es celebrava al voltant del 17 de gener i era la festa d’hivern més lluïda. La imatge reprodueix la passada per la carretera, a l’altura de l’estanc de Palou.

Processó a la serra de Llevant, 1966. Don i nens a la processó des del Pedró, a la serra de Llevant pel camí de Can Belitre, abans de travessar la via del tren. Al fons el pla de Palou i la serra de Ponent.

Església de Sant Julià, 1966. Del segle XVI, que substituí una altra església romànica, enderrocada pel seu mal estat de conservació. Temple d’una sola nau amb absis poligonal amb contraforts. Portada d’estil gòtic tardà, amb arc apuntat i columnes en arquivolta una llinda i un timpà del Sant, on s’explica un episodi de la seva vida anant de cacera. Destaca el campanar de dos cossos. Adossat a l’església hi ha el cementiri. L’autor de la fotografia és Francesc Abarca Fontseca.

Barri de Sant Josep de Palou, 1966. A Palou a més de masies aïllades hi ha cases agrícoles adossades que formaven barris com el de Sant Josep, al costat de la carretera del Masnou. Altres barris, també prop de la carretera són Sant Joan, Can Torres i Sant Salvador.

Barri de Can Giró, 1966. Altres barris situats prop de l’església i el Camí Ral són Can Giró, Can Mayol, Can Julià, Can Tries, Can Bou i del Junyent. A la imatge el camí de Can Giró i l’església i el campanar al fons.

Passeig del Dr. Fàbregas, 1983. Joan Mas García va fer aquesta vista del carrer amb l’església de Sant Julià al fons. En ella apareixen l’alcalde Rafael Ballús, el regidor d’urbanisme Josep Pujadas, els periodistes Alvar Maduell i Ferran Salamero, fent una visita a les obres de remodelació de l’antic ajuntament de Palou, ara Centre Cívic inaugurat l’11 de gener del 1986.

Torre de les Aigües, 1995, feta per Ramon Sirvent Oró. El seu origen pot remuntar-se als segles X-XI. Les construccions que es conserven daten dels segles XV-XVII. La torre donava protecció l casal dels Junyent. El nom de Torre de les Aigües ve de l’advocació a la Mare de Déu de les Neus, coneguda popularment com la Mare de Déu de les Aigües.

Processó de Sant Antoni l’any 1949. Autor desconegut

El dia que Palou va perdre la independència

Segons expliquen els historiadors Palou existia ja en època romana, encara que amb documentació que en dóna fe en tenim constància des de l’any 924, al segle X. Pel que fa al nom, Palou podria derivar de “palatiolo”, nom que es donava a una petita torra de defensa coneguda també com el “domus de Palou” i que sembla que podria tractar-se de la Torre de les Aigües. Avançant en el temps es té constància que es tractava d’un poble de pagès on es cultivaven camps de regadiu i secà i també hi havia molta vinya que va desaparèixer degut a la fil·loxera l’any 1883. També han estat sempre molt importants les explotacions ramaderes familiars, especialment de vaques de llet. A les acaballes de l’Edat Mitjana ja existien masies conegudes amb noms existents a l’actualitat con el Junyent, Can Coll, Can Muntanyola, Can Mallol, Tries, Català Ninou, Many, Roura, Blanch i Riba.
Va ser a principis del segle XX quan Palou va veure perillar la seva independència municipal. Pobles petits com Palou tenien molts problemes amb els recursos econòmics i pel que sembla, abans de començar a parlar-se de passar a formar part de Granollers s’havia estudiat passar a ser terme municipal de Montmeló. També s’havia estudiat la possibilitat de dotar al municipi amb una estació del tren de Barcelona que, des de el 1854 ja arribava a Granollers. Finalment al Ple municipal del 22 de maig de 1927 es va acordar l’agregació al municipi de Granollers que es va fer efectiva el primer dia de l’any 1928, ara fa 90 anys. D’aquesta manera Palou passava a formar part de les xarxes d’aigua potable i enllumenat i a comptar amb els serveis sanitaris entre d’altres de la ciutat fins llavors veïna, mantenint, això sí, un règim de tributs favorables sobre les explotacions agrícoles i ramaderes.

Text: Josep MAS
Fotos: Arxiu Municipal Granollers