Després de 9 dies de gresca ahir diumenge a mitjanit acabava la 35a edició de la Festa Major moderna de Granollers. I com mana el reglament i diu la lletra de la Guimbada, tocava llegir des el balcó de l’Ajuntament el veredicte del jurat que per segon any consecutiu donava com a colla guanyadora la dels Blaus. Tal com deia el mantenidor de la festa en Pep Callau, “a tot arreu després dels focs artificials la gent se’n va a casa i a Granollers van a omplir la Porxada” i ahir, com cada any estava que no s’hi cabia. La victòria de la colla blava semblava difícil, ja que la colla rival, la dels Blancs havia guanyat set de les onze proves de competició. Però el jurat no avalua només això. El tema global dels Blaus, recordant la dècada dels 80 quan va començar aquest model de festa hi ha tingut molt a veure. També els muntatges que han presentat, com la posada a punt amb l’Adan Nasarre, imitant a la plaça de les Olles i pels carrers, a les passades aquell programa de l’Eva Nasarre a la televisió o la comissaria de la “Pulissia blava”, a la plaça del Peix, amb la confecció del DBI el document blau d’identitat i el canvi de guàrdia a la plaça de l’església. Com reconeixien els responsables de la colla guanyadora, els Blancs els ho han posat difícil amb la seva oferta musical i sobretot infantil, amb un programa molt variat en molts indrets diferents, la plaça del Peix, la del “Ciclista” o el parc Torras Villà i naturalment, el Correaigua.
Abans de llegir el veredicte del jurat, es va fer conèixer el nom de l’establiment que enguany ha guanyat el concurs d’aparadors i que ha estat Cookies Paradise, del carrer de les Travesseres, l’alcalde i la regidora de Cultura Mireia López, van fer entrega de l’obsequi institucional als diferents grups i entitats col·laboradores amb la festa, les colles, les agrupacions Excursionista i Sardanista, els amics dels Gegants i Capgrosos, la colla del Colom, els Diables i el Drac de Granollers, l’Esbart Dansaire, Granollers Pedala, Passaltpas i els Xics.
Proves de competició
Dimecres i al carrer Clavé les dues colles es van repartir les victòries en el Correvent. L’infantil pels Blancs i la prova d’adults pels Blaus. A la matinal de divendres a la plaça de la Corona de futbolí, dominó i escacs, els Blaus només van guanyar en la modalitat del dominó i a la tarda, en un carrer Anselm Clavé que no s’hi cabia de cap a cap se celebraven les dues estirades de corda. La infantil va tornar a ser guanyada per la colla blava mentre que per setzè any consecutiu els blancs van dominar la prova, malgrat que aquest any la primera de les dues estirades va durar molt més, batent el rècord, un minut i 13 segons.
A les proves del “ram de la construcció” van dominar novament els Blancs, guanyant el Llançament de rajoles (de dos quilos cadascuna) al parc Torras Villà, amb el resultat de 133 a 126 metres, o la passada infantil a la tarda del mateix dissabte, mentre que la prova d’adults va ser més renyida que mai, empatant les dues colles amb 310 rajoles que van arribar senceres des de davant de la Fonda Europa a la plaça de la Corona, desfent l’empat a favor de la colla Blava en arribar primer la seva rajola de color que tanca la competició.
El marcador de les proves estava a favor dels Blancs, 6 a 4 i quedava la prova més multitudinària, la de diumenge a la tarda al Palau d’Esports en la que cada any s’enfronten els dos rajolers, en Miquel Locubiche pels Blaus i en David Galí pels Blancs, ajudats pels seus dos “bailos”. Com és norma, els dos rajolers van haver de fer tres tipus de peces diferents, rajoles, cairons i maons, en motlles de dos en dos excepte els cairons que es fan individualment. Les proves, de cinc minuts cadascuna van estar molt igualades, empatant en el nombre de peces fetes en les modalitats de rajoles i cairons, a 42 i 25 i guanyant de dues en Galí a la de maons. Els àrbitres, aparelladors professionals van desestimar sis de les peces al rajoler blanc i nou a en Locubiche i el resultat final va quedar en 113 a 108 a favor de la colla blanca. Enguany el mantenidor del concurs no va estar l’habitual, en Pep Callau i va ocupar el seu lloc Gerard Homs, qui per cert tenia una gran semblança amb un altre personatge molt lligat a Granollers, el patge Gregori que ens visita cada any pel voltant de Reis.
Un pregó a mitja festa
Segons la tradició la Festa Major de Granollers comença el darrer dijous d’agost i acaba el diumenge següent. L’èxit del model actual de colles ha obligat a anar ampliant la durada i des de fa alguns anys la xerinola comença el dissabte abans i fa que tingui una durada de nou dies. Malgrat això i encara que el diumenge abans un dels actes sigui el toc d’inici de la festa i es faci la cercavila de lluïment dels grups festius de les colles i el repte de la cola guanyadora l’any anterior, en aquest cas dels Blaus a l’altra colla, el pregó des del balcó de l’Ajuntament es continua fent dijous al vespre, quan tan sols manquen tres dies perquè acabi la festa.
El repte dels Blaus va consistir en una representació de Summer Nights, una de les cançons del musical Grease en la que al final la Sandy (blanca) acaba marxant amb el blau Danny Zuko tot cantant “des de sempre ser blau és millor, aquest any em canvio fins i tot jo”. Els Blancs em resposta van escenificar un combat entre dos Dj. El dels blancs posant cançons populars catalanes, mentre que el dels blaus responia amb temes actuals i himnes de la seva colla.
Aquest any la cercavila del pregó d’entrada a la Porxada va estar encapçalada pel pregoner que un cop acabada l’exhibició dels elements festius faria el seu parlament des del balcó de l’Ajuntament. La persona escollida va ser el granollerí Dani Mateo, popular per les seves aparicions a la televisió. Com dèiem, primer es va poder contemplar l’entrada a plaça i fins al balcó dels Xic amb el seu tradicional pilar caminat, els balls del Colom, els Capgrossos, el Drac i el ball de Giravoltes dels quatre gegants amb la imposició dels mocadors de les colles.
Immediatament abans del pregó l’alcalde de la ciutat, Josep Mayoral es dirigia a la ciutat i després de recordar a Lluís Bertrans, antic cap de colla dels Blaus, final l’any passat, convidaba a tothom a gaudir de la festa, moment que era aprofitat per un grup de persones per fer sonar els xiulets de color groc que una estona abans havien estat repartint a la gent que hi havia a la plaça. Mayoral no es va immutar i no va fer esment a aquella actuació que molta gent comentava que “allò en aquell moment i en aquell lloc, no tocava”. Dani Mateo parlava en el seu pregó de la seva juventut a Granollers, a la ràdio local i a la discoteca As de Copes. Feia esment en to propi de la seva ironia d’altres personatges relacionats amb la ciutat que podien haver estat escollits com a pregoners en lloc d’ell, l’Albert Rivera (company seu de batxillerat), Sandro Rey o el famós actor David Gener. Satiritzava igualment la longevitat de Mayoral com alcalde, esmentava la brutícia que s’observa en molts llocs del poble i els preus dels habitatges. També feia esment de la llibertat d’expressió, això al costat d’una pancarta havien lligat a la columna central del balcó.
Els gegantsi els seus padrins, protagonistes
Dimecres, dijous, dissabte, els gegants omplen de nou els carrers per acompanyar-los en el seu recorregut. Aquest dies tenen més protagonisme que mai. Dimecres a la tarda, per anar a rebre els rams que acuradament i amb un gust exquisit els fan a la Damiana i la Plàcida la Roser Soldevila i la seva filla, Laura Botey i començar a lluir-los en el seu recorregut fins a la Porxada. Dijous no poden faltar al pregó encara que enguany com que el temps estava insegur i havia plogut no van fer la cercavila des de la plaça de la Corona, ja que esperaven el seguici del pregoner sota la mateixa Porxada.
Dissabte torna a ser dia gran pels gegants i la colla dels geganters per rebre i acompanyar tot el dia els gegants convidats, enguany els de la família Robafaves, de Mataró. Talment l’acte va començar amb l’obsequi del ram a la geganta ii la seva filla. Després la festa continuava amb la cercavila fins a la Porxada on els geganters de Mataró i la regidora de cultura d’aquella ciutat van ser rebuts per l’alcalde, la regidora de cultura i la colla de geganters de Granollers que van intercanviar obsequis. A la tarda va haver-hi altra vegada cercavila i l’exhibició de balls dels gegants de les dues ciutats. Els gegants de Mataró (sense el gendre, que encara no hi era) ja havien estat a Granollers fa 50 anys, l’any 1968, quan van ser els padrins de l’Esteve i la Plàcida, on igual que en aquesta ocasió es van fer la foto de família davant la Porxada.
Creiem que pot tenir cert interès la història dels gegants convidats d’aquest any. El gegant Robafaves i la Geganta, la seva filla Toneta, i el seu marit, en Maneló, van acompanyats normalment pels seus divuit Nans. Els de Mataró són uns dels més antics segons està documentat, ja que se’n té constància escrita des de finals del segle XVII, quan eren propietat de la Confraria de la Minerva, que els feia sortir per la celebració de Corpus.
Segons explica l’etnòleg i folklorista Joan Amades, el nom de Robafaves li ve al gegant de Mataró per un fet que sembla que va passar. Ho explica així: “Una vegada els Gegants de Mataró varen anar a Argentona i quan, ja acabada la festa, tornaven cap a casa, els portadors es varen enamorar d’unes precioses faves que verdejaven en un camp proper a la carretera. No podent resistir la temptació, varen abandonar els ninots enmig del camí i es varen llançar al camp a robar una bona quantitat de faves, que varen amagar sota la panxa del Gegant; feren conxorxa amb el flabioler i li digueren que anirien a mitges, però que no els descobrís. La gran parella va entrar a Mataró, un estol de mainada els va rodejar i amb molta insistència els va demanar que ballessin. Els geganters es resistien, ja que amb la sobrecàrrega que portaven no els venia bé de ballar; mentre ballaven, amb els sotracs les faves varen anar caient per terra. L’admiració i la broma foren grans, i des d’aleshores va quedar el mal nom de Robafaves al pobre Gegant, que no hi tenia cap culpa”. Ben curiós.
La família dels gegantons també ha augmentat la família aquest any. Diumenge passat es va presentar la nova gegantona dels Blaus, construïda per Carlos Murillo. Calia posar-li nom i van decidir que s’escollís per votació popular. Entre els noms possibles hi havia el de Mariona, Júlia, Isona, Ona, Sifia, Elisenda i Gal·la. Divendres a la tarda va ser batejada, amb l’acompanyament dels gegantons blancs Paula, Rita i Tirant. El nom escollit ha estat el de Gal·la, que a partir d’ara acompanyarà els altres gegantons de la colla blava, la bastonera Mar, en Trapella i el Bailo Ramonet.
A prop de tres mil racions d’arròs
Encara que la tradició a Granollers és menjar arròs a la cassola els dijous, per la Festa Major l’arrossada popular es fa cada any el divendres. Des de primera hora del matí el cuiner granollerí Víctor Gan i els seus ajudants van estar preparant tots els ingredients, mentre s’anaven posant les taules que a les dues del migdia omplirien els comensals, tot i amb la por d’haver de sortir corrents per la pluja. Arribada l’hora es produïa un dels moments més esperats, quan l’alcalde, regidors, la relatora de la festa Flavita Banana i d’altres convidats tiraven l’arròs a la paella i el remenaven amb les grans pales de fusta. Al final es van servir gairebé tres mil racions, algunes com a repetició.
Ensurt a la jornada castellera
Podia haver deslluït del tot la festa i afortunadament tot va quedar en un mal menor, malgrat les lessions que va sofrir dues castelleres de la colla dels Xics. Les colles convidades eren la dels Marrecs de Salt (Girona) i els Castellers de Sabadell. Després de començar amb els respectius pilars caminats, els Xics van carregar a la perfecció el seu primer castell, un 4 de 8. Quan ja havien començat a descarregar-lo es va produir la caiguda del castell i els membres del servei sanitari van haver d’atendre a diversos membres de la colla dins el dispensari improvisat a l’Ajuntament. Pel que sembla, dues de les castelleres dels Xics van resultar amb fractura nasal i altres membres amb contusions afortunadament no greus. Més tard els Xics van aixecar els seus 5 de 7 i 7 de 7, tancant l’actuació les colles convidades amb èxit.
Tot això i molt més
Resulta gairebé impossible resumir els més de dos cents actes programats. També hem de dir que no aguantaríem si haguéssim d’assistir a tots. Potser algun dia trobarem qui ho hagi fet, malgrat resulta gairebé impossible per la coincidència d’horaris. Els espectacles musicals i artístics van omplir novament les places i el parc. Els més populars com l’actor Quim Masferrer, Tomeu Peña o los Mojinos Escozios que van presentar el seu nou disc “Maduritos y resultones” i els diferents concerts a l’avinguda del parc…
Els més menuts han pogut gaudir més que ningú de la festa amb un munt d’activitats, moltes organitzades per la colla dels Blancs o els correfocs i correaigua. Tot això i molt més ha estat una festa que en la seva 35a edició ha convertit possiblement Granollers un cop més com la ciutat de Catalunya amb més gent per metre quadrat al carrer a tota hora. La seguretat ha estat un tema també molt estudiat, barrant l’entrada amb grans peces de formigó a tota mena de trànsit de les zones on es concentraven milers de persones diàriament. Tanmateix la policia, la verdadera, no la Pulissia blava ha estat controlant en tot moment l’ordre al carrer. A l’hora de tancar aquest reportatge encara no s’han facilitat dades oficials sobre les incidències que hi hagi hagut, així com les atencions i denúncies efectuades en els punts G sobre possibles agressions masclistes. Ara el que potser convindria, com ja s’ha comentat a les xarxes socials seria que plogués una bona estona per netejar alguns racons de carrers i places que malgrat haver-se instal·lat un munt d’urinaris i lavabos al carrer hi ha qui encara s’estima més alleujar la bufeta com si estigués al mig del camp.
Text i fotos: Josep MAS
