Diumenge passat, 17 de juny del 2018 va ser un dia històric per l’església de l’Escola Pia de Granollers. Els feligresos ja ho sabíem des de feia temps però el pare Marià Federico ho confirmava en acabar la Missa de quarts de dotze. Aquella havia estat la darrera eucaristia celebrada en aquesta capella que ha estat dempeus durant 73 anys. Ara, mentre es faci la nova ampliació de l’escola, més o menys durant un any, la Missa se celebrarà a un local habilitat a l’escola de secundària i batxillerat del carrer Guayaquil, cada diumenge i festius de precepte, a la mateixa hora, a dos quarts de dotze del migdia.
L’espai de la capella del carrer de Sant Josep de Calassanç ja feia temps havia estat reduït, per habilitar una part com a lloc d’esbarjo pels més petits de l’escola. Diumenge molts dels assistents can voler immortalitzar el moment fent-se fotografies en grup davant de l’altar o de la façana, que en un principi es va parlar es conservaria i finalment no serà així. El curs acaba aquest divendres i segons sembla les obres d’enderroc podrien començar la setmana que ve mateix, primer amb la retirada del teulat que per ser d’uralita, un material que conte amiant, considerat com a molt perillós per la salut, ha d’estar tractat per personal especialitzat i per això s’ha esperat que acabés el curs escolar.
Una mica d’història
La història de l’Escola Pia a Granollers comença quan en acabar el curs 1932-1933 els germans de la Doctrina Cristiana decidiren deixar el seu col·legi parroquial. Els pares dels alumnes, preocupats pel futur escolar dels seus fills es van posar en contacte amb el pare provincial de l’Escola Pia, Joan M. Vives. Van arribar a un acord i les classes es van poder reprendre el setembre següent.
Les Corts espanyoles havien aprovat la llei contra les congregacions religioses, segons la qual aquestes no podien tenir escoles. Malgrat això, els religiosos com a ciutadans podien exercir de mestre o professor en altres col·legis, com els dependents de les parròquies o bisbats que havien estat exclosos de la prohibició. Aquell curs l’escola va tenir 160 alumnes i, dos anys després, ja eren 325. Aviat l’escola es va quedar petita i van haver de buscar alguna solució. Després de parlar amb l’Ajuntament i el patronat parroquial van aconseguir que Josep Serrat i Bonastre els cedia una casa de la seva propietatal carrer del Conestable de Portugal i el dia de Sant Esteve de 1934 es va signar l’adquisició de la finca on actualment es troba l’escola d’Infantil i Primària.
El 19 de juliol de 1936 els religiosos foren perseguits, obligats a abandonar la comunitat i buscar refugi. L’edifici va
ser incendiat i arrasat i el pare Roderic Milian va ser l’únic religiós de la comunitat que fou assassinat. Un cop acabada la guerra els escolapis estaven sense casa. A l’abril arribà el pare Julià Centelles i es va poder obrir de nou el primer de maig de 1939. La casa s’amplià el 1942 amb aules provisionals al pati. El 9 de juny de 1940 es beneí la primera pedra del que seria l’església, a sobre de la qual s’hi construiria l’internat i algunes aules. El 1945 s’inauguraren aquestes obres. L’internat es tancà el 1961 i entre 1968 i 1970 s’aixecà el nou edifici d’aules a l’avinguda de Sant Esteve, amb una nova ampliació el 1989. Quatre anys abans, el 1985 l’Escola Pia absorbí el col·legi de les monges Vedrunes del carrer Guayaquil, que també es va ampliar el 1994, dedicant-se als alumnes de secundària i batxillerat, desapareixent també la capella d’aquell centre.
Durant els 73 anys que la capella ha estat dempeus, hi han oficiat la Missa molts dels pares escolapis que han passat per l’escola. Diumenge alguns dels assistents recordaven a Joan Zanuy, Ramon Tarròs, els pares Biel, Julià, Jordi Nogués, Tudela i com no, a qui cada diumenge encara ve expressament des de la seva residència a Mataró, el pare Marian Federico, amb qui diumenge es va tancar una època i desitgen que ben aviat puguem inaugurar la nova capella-sala polivalent, amb entrada pel mateix lloc que ara, en la nova edificació.
Josep MAS
