Aquest dijous 31 de maig es commemora el 80è aniversari del bombardeig que va assolar la ciutat aquell dimarts de 1938, provocant la mort de 224 granollerins, 124 dones, 85 homes i 15 persones no identificades, 195 de les quals van morir a l’instant i deixaven 165 ferits registrats que van ser atesos a l’Hospital de Granollers, al Clínic i al de Sant Pau de Barcelona, a la Garriga, Centelles, Tona, Vic, Montcada i Vallcarca. Les bombes van causar també unes destrosses molt importants tant a edificis públics com a habitatges de la ciutat, uns 120 segons alguns mitjans, en un Granollers que comptava l’any 1936 amb poc més de 14 mil habitants.
Completant les dues exposicions que sobre el tema es poden visitar actualment al Museu, l’Arxiu Municipal presentava aquesta setmana una nova exposició de fotografies d’alguns moments del començament de la Guerra Civil i del tràgic bombardeig del 31 de maig de 1938 i també del segon el gener de 1939 quan s’acabava la guerra. L’exposició, com és habitual es presenta a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada i es podrà visitar fins al pròxim 3 d’agost.
Les fotografies, algunes de les quals es guarden els seus originals a l’Arxiu Municipal, tal com explicava la directora de l’Arxiu Comarcal, Carme Pérez, són dels fotògrafs locals que van viure els fets, Joan Canal, Joan Guàrdia, Joan Font, Pau Lluís Torrents, Francesc Gurgui i Josep Bosch. D’altres són cedides o recuperades i copiades de diferents medis com la vista des de l’aire del bombardeig, de l’Ufficio Storico della Aeronatica Militare Italiana o d’autors del que es desconeix el seu nom.
Als catorze panells de la mostra es poden veure les reproduccions d’aquestes fotografies, com sempre molt acurades en les mostres que presenta l’Arxiu en aquest espai ben aprofitat de l’Ajuntament. Així comença amb una de les mobilitzacions de la CNT-FAI en esclatar la guerra l’any 1936; la banda de música de les Milícies; l’incendi del Centre Catòlic i l’església de Sant Esteve cremada i enderrocada o l’enterrament del primer milicià, el guàrdia urbà Joan Cerdà Tena, mort el 10 de setembre de 1936 al front d’Aragó i el camió de proveïment dels menjadors populars a la placeta de Boada, amb amb alguns treballadors. Després una bona majoria d’imatges fan referència als desperfectes materials que va causar el bombardeig d’aquell 31 de maig ara fa 80 anys, amb la destrucció en alguns casos total de la Porxada i algunes cases de la carretera. També es pot veure la citada imatge aèria del bombardeig i dues fotografies posteriors, la de la voladura del pont de Canovelles el gener de 1939 durant la retirada de les tropes republicanes i la destrucció de la fàbrica de Cal Umbert del mateix any.
El bombardeig pas a pas
Ha costat molts anys perquè es coneguessin gairebé tots els detalls d’aquell luctuós fet de destrucció. Durant molts anys, el degà dels periodistes locals, Ferran Salamero, explicava que el bombardeig havia estat obra de cinc avions Junkers alemanys. Aquesta era la primera percepció i que també es va publicar a la premsa barcelonina, ja que va ser la versió oficial que va donar el Ministeri de Defensa Nacional. A Granollers l’any 1938 ja no es publicava cap periòdic i anys més tard historiadors també locals van arribar a la comprovació de com va anar tot. Ara es coneix que van ser cinc efectivament els aparells, però es tractava d’avions Savoya S-79 pertanyents a l’exèrcit italià que van enlairar-se a les 8 del matí de l’aeròdrom de Son Sant Joan, a Mallorca. A les 9 i cinc sobrevolaven la ciutat, entrant pel sud i a 4.500 metres d’altura llançaven la càrrega que transportaven, 60 bombes amb 750 quilos de metralla, 40 de cent quilos, 10 de vint quilos i unes altres 10 de quinze. L’objectiu era destruir les centrals elèctriques d’Estabanell i Pahissa i de l’Energia Elèctrica de Catalunya, ubicades al final del carrer del Rec. També es buscava destruir algunes empreses que treballaven per abastir l’exèrcit republicà, com un taller de muntatge d’avions o les estacions del ferrocarril o el camp d’aviació que es localitzava una mica més lluny entre Llerona i La Garriga, que finalment va ser bombardejat el dia 28 de gener de 1939.
Les deu primeres bombes van caure entre el carrer de Lletjós, l’actual carrer Sant Josep de Calassanç i l’avinguda de Sant Esteve, per on passava l’antic traçat de la via. Després la majoria de les explosions van afectar el centre i al voltant de la Porxada, a l’escola Lluís Castellà, actual Pereanton, o al quiosc d’en Mulet a la plaça de Maluquer i la carretera, fins arribar a Can Baulenas, a la carretera de Cardedeu. Els carrers més afectats van ser a més dels ja citats, els del Conestable de Portugal, Blasco Ibáñez (del Lliri,) Pi i Margall (actual carrer Nou), Barcelona, Joan Prim, d’en Marià Sans, Enginyer, Girona, Portalet, Pinós, Sant Roc, d’Elisabets (Santa Elisabet), del Sastre, Travesseres, Layret (Corró), Antoni Espí i Grau, de Pere Joan (del Sol), el Camí Vell de Canovelles i les places Maluquer i de les Olles. Les explosions es van detectar des de Barcelona i de seguida es van començar a demanar ambulàncies de la Creu Roja i de l’Exèrcit. Una hora més tard, a les 10 i cinc els avions italians ja havien tornat a aterrar a Mallorca. A Granollers tot era desolació i incertesa en saber si hi havia algun familiar mort o ferit.
A partir d’aquell fet es van construir més refugis antiaeris a la ciutat, alguns dels quals s’han conservat i restaurat i es poden visitar per aquestes dates. Més tard, al cap de mig any, el gener de 1939 quan la guerra estava a les acaballes Granollers va tornar a ser bombardejada per la Legión Cóndor alemanya, els legionaris italians i per l’exèrcit espanyol del bàndol nacional, causant trenta-sis nous morts, setze homes i vint dones. La ciutat era alliberada el 28 de gener. El bombardeig de la població civil de Granollers va ser dels de major magnitud junt amb els de Gernika i Alacant per bé que aquest darrer junt amb el de la nostra ciutat van quedar en un segon pla informatiu.
Versions confuses
Del tema s’ha escrit molt i des de diferents punts de vista, donant la “culpa” a uns o altres. Havíem sentit a explicar a Ferran Salamero que deia haver escoltat al general Queipo de Llano dir a través de Radio Sevilla, al bàndol nacional quelcom semblant a “Granollers, habeis matado al general Gay, habéis matado a mi mejor amigo, os acordaréis de mi…” Que se sàpiga no hi ha constància gravada de la notícia. El general Joaquim Gay Borràs, nascut a Reus, havia estat governador militar de Barcelona, va participar en la batalla d’Annual a l’Àfrica i va formar part del tribunal que jutjà a Galán i García Hernández per la insurrecció de Jaca. Un cop jubilat com a militar de la República es va traslladar a viure a les Franqueses on va ser detingut i assassinat a Granollers el 21 de juliol de 1936. Més tard la història s’escrivia d’altra manera i sembla que aquella mort ni el general Queipo de Llano van tenir res a veure amb el bombardeig i que els exèrcits alemany i italià anaven més aviat per lliure, hi ha qui diu que “entrenant-se” per la gran guerra europea que s’acostava. D’aquesta manera escrivia més tard el cap de les forces aèries de les Balears als responsables italians del bombardeig: “Con el objetivo de neutralizar la campaña enemiga sobre bombardeos en todos sus extremos, sería de sumo interés para este Estado Mayor el conocimiento detallado de algunas operaciones de nuestra aviación llevadas a cabo hace algún tiempo y que continuan siendo puestas por el enemigo como ejemplo de ataque deliberados a ciudades abiertas… el 31 de mayo sobre Granollers. De ser posible convendría conocer los objetivos perseguidos en tales operaciones y los resultdos de ellas según la versión oficial de los jefes de aparato… así como fotografías de dichos bombardeos si las hay”. El mal però, ja estava fet.
Record de les víctimes al Cementiri
Com es ve fent des de fa uns quants anys, dijous, al es 9 i cinc minuts del matí, tindrà llocal Cementiri l’acte en memòria de les víctimes del bombardeig. Segons han informat fonts municipals, està confirmada l’assistència a aquest acte de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l’alcalde de Gernika, José M. Gorroño; l’alcaldessa de la Vall d’Uixó (Castelló); l’alcalde de Soria, Carlos Martínez i representants d’altres ciutats bombardejades com Biograd na Moru (Croàcia); els alcaldes de les Franqueses del Vallès, la Roca del Vallès i Canovelles; diputats dels diferents grups del Parlament de Catalunya; i Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO i president de la Fundació Cultura de Pau.
L’acte s’iniciarà amb la lectura d’un text de Pau Garcia, exalumne de l’Escola Municipal de Treball i la cloenda a càrrec de la cantant Marina Rossell. A més de l’ofrena floral d’institucions i entitats, hi haurà flors per a totes les persones que assisteixin a l’acte i vulguin fer la seva ofrena. L’acte comptarà també amb la intervenció de Lola Gadea, testimoni del bombardeig.
Josep MAS
