La darrera tertúlia de l’Arxiu d’aquest any ha estat dedicada a un tema que ja hem tractat aquest mes passat en dues ocasions, la primera amb motiu de la cessió dels documents, concretament els llibres d’actes, que havia guardat durant gairebé 80 anys l’Esteve Duran i l’exposició de fotografies que es pot visitar actualment a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament. D’aquesta manera la tertúlia va anar entorn dels records que alguns granollerins, bé en primera persona o per tradició oral dels seus avantpassats tenen de la Unió Liberal. Com és habitual es va fer dilluns passat a la sala d’actes de Can Jonch i els convidats van ser Josep Maria Farnés i l’historiador Mariano Fernández, el primer coautor junt amb Lluís Tintó del llibre “Crònica de la Unió Liberal” i el segon, de la tesi doctoral “La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers (1881-1936)”, comptant també entre d’altres amb les experiències explicades per Josep Estapé, Montserrat Sol, Lola Gadea i Pere Diumaró, persones que habitualment assisteixen a les tertúlies de l’Arxiu.
Partint del salvatge l’assalt carlí a la ciutat
La xerrada va partir d’un fet que com ja és ben sabut va propiciar el naixement de l’Asociación La Unión Liberal, l’assalt i saqueig de la ciutat per part dels Carlins. Fent una mica d’història cal recordar que el fenomen del “carlisme” va estar motivat arran de la successió del rei Ferran VII. Com que no va tenir cap fill varó va abolir la Llei Sàlica, que impedia de regnar les dones, a través de la Pragmàtica Sanció (1830). D’aquesta manera podria succeir-li la seva filla Isabel. I la decisió va ser rebutjada pel seu germà Carles Maria Isidre, que com és normal, aspirava a la corona i per això tan ell com els seus seguidors van considerar il·legal la Pragmàtica Sanció i ser els legítims aspirants a la Corona d’Espanya. Tot plegat va acabar amb tres guerres sagnants, que com sempre va acabar pagant el poble.
Granollers va patir de valent aquell fet i segons els historiadors un dia negre per la ciutat va ser el dia de Sant Antoni, el 17 de gener del 1875 quan uns mil carlins segons alguns cronistes i uns 2.500 segons d’altres, amb el general Martí Miret Queraltó al capdavant saquejaren la ciutat, van matar a moltes persones civils i van per presoneres a 35 veïns, entre ells dues senyores, l’alcalde i alguns regidors de l’Ajuntament, pels qui després d’anar-canviant el lloc on els tenien segrestats, portant-los fins i tot a amagatalls del Lluçanès o el Ripollès, van aconseguir cobrar un rescat de 35 mil duros. L’alcalde era Pere Maspons Cadafalch, que acabava de ser nomenat aquell mateix any i ho seria fins dos anys després, pare de Jaume Maspons, un dels primers organitzadors del moviment catalanista a Granollers a finals del segle XIX. Amb ell van ser segrestats el tercer tinent d’alcalde, Josep Cadefau i els regidors Esteve Rodoreda, Miquel Alomar i Agustí Mayol, tal com relatava el periodista Alfred Canal al setmanari La Gralla. Aquelles víctimes del gener de 1875 es recorden en el monument que va dedicar-els-hi l’Ajuntament l’any 1889 i que encara es conserva a la part superior del Cementiri. També la Unió Liberal va adoptar el compromís de commemorar cada any aquell assalt dels carlins.
Una assistent a la tertúlia, besnéta d’un dels fundadors, va recordar una anècdota tràgica d’aquell dia que va afectar la seva família. Una seva tia, Antònia Canudas, s’havia casat aquell dia. Quan van entrar els carlins la van violar i la van matar.
Tots aquells fets van marcar una forta tendència al liberalisme per part de la població i van ser el detonant perquè dos anys més tard, el 1887 es fundés la Unió Liberal i es construís l’edifici del carrer de la Palma, que durant uns anys de la primera meitat del segle passat es va anomenar també del Dr, Robert i ara de Josep Anselm Clavé. El mestre d’obres va ser Ramon Vendrell Cuspinera i es va fer gràcies a la col·laboració de molts dels socis, amb la seva mà d’obra i fins i tot posant-hi els materials. També es va explicar a la tertúlia l’anècdota del assassinat que hi va haver el dia de la inauguració. La víctima va ser un veí de Marata però segons es va dir havia d’haver estat una altra persona, l’Esteve Garrell, un dels artífex de la nova societat, que també va participar en la fundació del Casino. Van condemnar a un tal Capella, a qui van considerar l’assassí però l’autoria no va quedar massa clara i es va parlar que havia pogut ser una altra persona de cognom Parera.
Abans de que es fundés la Unió Liberal a Granollers ja hi havia moltes institucions culturals com el Casino, on no es podia parlar ni de política, ni de religió; el Cor Amics de la Unió; l’Ateneu Democràtic Republicà fundat el 1883 i que va durar fins al 1906, el Centre Catòlic, nucli de les forces conservadores i també es va fundar la primera impremta de la ciutat, a càrrec d’Esteve Garrell Escorsell, on es va imprimir el setmanari Congost. En aquells anys a Granollers es produien també altres fets històrics importants, coml’enllunenat per gas, la col·locació de reixes a la Porxada, la inauguració d el’estació del Nord o quan es va retirar el retaule dels germans Vergós de la parròquia.
Dues èpoques fosques per la Unió Liberal
A la tertúlia es van recordar molts altres episodis de la Unió Liberal, així com de les activitats que s’hi feien però que ja n’hem parlat recentment en altres reportatges (cessió dels llibres d’actes i inauguració de l’exposició fotogràfica). Fins ara els estudiosos del tema podien partir dels llibres escrits per Tintó, Farnés i Fernández però ara amb la recuperació dels llibres d’actes ho tindran molt més fàcil. Llàstima que manqui un dels volums, el corresponent als anys 1884 al 1906, una època pel que sembla força fosca de l’entitat quan les forces més reaccionàries van entrar a la junta, amb el president Joan Gou, a qui anomenaven “Fra Bou” i que figura a les llistes com a membre de junta des del 1896 fins al 1905 i es van produir expulsions de persones més revoltades als cacics. Tot havia estat possible a què amb anterioritat hi havia hagut una reforma dels estatuts, en la que es donaven plens poders als presidents.
Referent a la confiscació dels locals de la Unió Liberal, Farnés recordava com a molts socis els van anar a casa seva a “demanar-els-hi” que donessin les accions que tenien de la societat i que per tant els acreditaven com a legítims propietaris. La Montserrat Sol per la seva part marcava l’excepció, dient que a ells mai ningú els ho va demanar, potser perquè no tenien el llistat de tots els socis. Farnés també feia esment del fet que alguns socis de la Unió Liberal no van voler entrar mai al Museu després que a finals de 1973 s’enderroqués l’edifici per a construir-hi en el seu terreny el Museu i el Casal d’Avis. Abans van haver de ser indemnitzats els “inquilins” que hi havia, qui gestionava la sala de festes Centri Club a la sala de l’antic teatre i el pati, amb dos milions de pessetes (12 mil Euros) i al porter de la Falange, que vivia a la planta baixa, amb tres-centes mil pessetes més (1.800 Euros).
Josep MAS
