Des d’aquesta setmana i fins el 23 de febrer de l’any que ve es pot visitar a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada la nova exposició fotogràfica que presenta l’Arxiu Municipal (AMGr). En aquesta ocasió el tema es la commemoració del 130 aniversari de la fundació de la Unió Liberal, important associació granollerina, creada l’any 1887. Aquesta entitat ja va ser notícia el passat 22 de novembre, quan Anna Ma Duran en nom del seu pare Esteve Duran va fer entrega al mateix arxiu dels llibres d’actes que durant més 78 anys van estar custodiats per la família després de salvar-los de la possible crema quan acabada la Guerra Civil la Falange es va requisar de l’edifici ubicat en el llavors anomenat carrer de la Palma, ara d’ Anselm Clavé.
A l’exposició es poden contemplar fotografies des de l’any 1895 fins al 1973, quan a finals d’aquell any es va enderrocar l’edifici. Les imatges són obra dels fotògrafs locals Josep Bosch Plans, Joan Canal Pasqual, Joan Font Domènech, Joan Guàrdia Requesens, Joan Mas García i el barceloní Carlos Pérez de Rozas, a més d’algunes d’autors desconeguts i que també pertanyen al fons de l’Arxiu.
L’Asociació Unió Liberal, que aquesta era la seva denominació oficial, va ser fundada l’any 1887, quan Granollers tenia 6.208 habitants censats. La primera junta de govern va estar constituïda pels senyors Isidre Bellsolà, Antoni Vilaburgès, Antoni Vila, Josep Ventura, Joan Parramon, Antoni Montaña, Francesc Uyà, Pere Tuset, Pere Llonch, Josep Salarich, Miquel Clot, Josep Cubells i Manuel Font. Segons publicaren en el seu llibre Crònica de la Unió Liberal, Lluís Tintó i Josep Ma Farnés, l’any 1981, com a socis fundadors es comptabilitzaren 601 persones, un 9’6% de la població. Aquest percentatge va anar augmentant. Així l’any 1920 quan el cens municipal era de 8.397 veïns, la Unió tenia 1.461 socis, un 17’4% i un any abans de començar la Guerra Civil, el 1935 el tant per cent era 21’9, ja que 3.129 dels 14.242 ciutadans n’eren socis.
Una data significativa que l’historiador Mariano Fernández citava en el acte de donació dels llibres d’actes era que el pressupost de la Unió Liberal de l’any 1923 va ser de 223 mil pessetes, mentre que el de l’Ajuntament era de 243 mil. Més endavant els pressupostos ja no van ser tan semblants. Així el 1935 el de l’Ajuntament va ser de 906.584 Pessetes i el de la Unió Liberal tan sols de 327.037 pessetes, una tercera part però no per això menys important.
L’edifici del carrer de la Palma s’inaugurava el 2 de setembre de 1891, durant la Festa Major d’aquell any. A poc a poc la Unió va anar portant a terme nous projectes. A més dels moltíssims actes culturals, concerts, obres de teatre, sarsuela, vetllades literàries, la societat tenia des de 1898 amb una de les millors biblioteques, amb un important fons bibliogràfic. El 1913 es va crear la primera escola laica, segons la línea educativa de Maria Montesori. El 1916 s’estrenava l’Orfeó granollerí, el 1930 l’escola decinema i el 1930 s’hi feien classes d’esperanto.
La Unió Liberal desapareixia un cop acabada la Guerra Civil. Els locals van ser requisats i alguns socis accionistes van ser inclús obligats a entregar de forma gratuïta les seves accions. La planta baixa de l’edifici va ser destinat a l’Auxilio Social i més endavant per Radio Granollers de la cadena azul, entre altres seccions de la pròpia Falange, quines oficines ocupaven el primer pis. L’any 1970 l’Ajuntament va començar els tràmits per municipalitzar l’edifici, enderrocant-se el 1973. Tres anys més tard s’inaugurava el nou Museu de Granollers. L’antiga sala de teatre i el pati posterior va ser durant molts anys sala de ball, coneguda com la Pista Rosa o el Centri Club, amb entrada pel carrer Josep Maria Puntas. Ara hi ha el Casal d’avis del carrer Nou.
El proper dilluns dia 11 de desembre, a les cinc de la tarda es farà a Can Jonch l’habitual tertúlia de l’arxiu, aquesta vegada amb aquest mateix motiu.
Josep MAS
