L’Arxiu Municipal de Granollers ha augmentat, oficialment des d’aquest dimecres 22 de novembre a la tarda, el seu fons documental amb una important donació feta per Anna Ma Duran Casanovas, tot complint un desig del seu pare, Esteve Durant Serra. Es tracta res més i res menys que gairebé la totalitat dels llibres d’actes de la històrica Associació de la Unió liberal, des de la seva fundació l’any 1887, ara fa 130 anys, fins al 1935 (1887-1894; 1906-1919; 1919-1929 i 1929-1935), que van ser recuperats de la crema quan els locals de l’Associació van ser requisats per Falange Española un cop acabada la guerra Civil de 1936-39 . Lamentablement hi falta un segon volum, corresponent al període de 1894 a 1906, que com s’explicaria a l’acte de cessió, va ser un període de crisi dins l’entitat, amb un canvi de president i d’estatuts.
La donació també inclou documents de la gestió del teatre i de l’escola de La Unió Liberal, contractes de lloguer de locals propietat de l’entitat, llistats d’eleccions de la Junta de La Unió liberal (1913), documents comptables de la gestió de l’entitat, estatuts de l’Associació (1927) i alguns documents de la Falange relacionats amb La Unió Liberal (1939-1947) i un llibre de les actes del Consell de Flequers de 1936, durant la Guerra Civil.
L’acte de cessió del patrimoni històric va tenir lloc a la Sala de Govern de l’Ajuntament, amb assistència de la pròpia Anna Ma Duran, l’historiador Mariano Fernández García, l’alcalde Josep Mayoral, les tinets d’alcalde Alba Barnusell i Mònica Oliveras i el regidor Àlex Sastre.
Com explicava l’Alba Barnusell, que obria l’acte, la Unió Liberal va ser una Associació molt important ja estudiada en força profunditat i rigor amb els medis aleshores al seu abast per Lluís Tintó Espelt o Josep Ma Farnés Sararols, quan van publicar l’any 1981 «Crònica de la Unió Liberal». La regidora Alba Barnusell citava una frase escrita al llibre de Tintó i Farnés que diu: «Per a la reconstrucció de la vida social de qualsevol entitat, són necessaris els llibres d’actes, però la seva recerca ha estat infructuosa. Si haguessin sortit, tot hauria estat més simple». Ara, trenta anys després de l’edició del llibre, afegia Barnusell, tenim aquesta oportunitat. Coneixent com és realment de meticulós Tintó, de ben segur que va remoure celiterra per trobar aquestes actes, que devia tenir la certesa que no havien estat destruïdes, pero no va tenir sort, perquè estaven ben guardades en mans privades.
Després uns anys més tard l’historiador present a l’acte de donació Mariano Fernández dedicava la seva tesi doctoral en «La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers (1881-1936)».
Amb la donació del llegat d’Esteve Duran, l’Arxiu Municipal de Granollers ha constituït el fons documental de La Unió Liberal, sumant-hi altres documents que es conservaven en els fons de l’Hemeroteca Municipal Josep Móra. Entre d’altres, els estatuts originals (1887), plets judicials (principis del segle XX) i la relació de llibres de la biblioteca de La Unió liberal (1939). Des d’ara, aquest fons es podrà consultar a l’Arxiu, que ha digitalitzat els llibres d’actes, per facilitar-ne l’accés.
L’historiador Mariano Fernández també coincidia amb tots els presents que la troballa és una joia i difícilment avaluable i afegia que “Granollers és deutora de dos esdeveniments molt importants,l’any 1875 amb l’entrada dels Carlins i el segrest de l’alcalde i mitja dotzena de regidors i la fundació de la Unió Liberal el 1887,que significà la plasmació de la voluntat d’alliberament de l’antiga dominació i submissió. Durant més de 50 anys, a la fundació hi havia més de dues-centes persones interessades, en una ciutat que llavors comprava vuit mil habitants”. Quan va ser creada la ciutat tenia 6.208 habitants censats o amb el temps, es calcula que entre un 10 i un 25 per cent de la població van ser socis de la Unió Liberal, entitat que implicava germandat, socors mútus, ajuda per malaltia o defunció, banca, l’escola nocturna imés tard de Primària, l’orfeo, el teatre… Fernández sorprenia amb una data monetària. “L’any 1923, el pressupost de l’Ajuntament vaser de 243 mil pessetes o el de la Unió Liberal de 223 mil, xifra que s’hi acostava força. Per això podríem dir que era una societat dintre d’una altra societat i no es pot tractar cap tema d’història d’aquesta època sense parlar de la Unió Liberal”. També destacà la feina feta per Tintó i Farnés, que van consultar més de trenta mil notes de premsa. Aquesta documentació de la qual ara disposem hauria de promoure que es portin a terme treballs de recerca o inclús una beca i animava atots aquells ciutadans que tinguin algun document, per insignificant que pugui semblar, que el dono i cedeixi la seva reproducció a l’arxiu. De ben segur que algú en algun moment el farà servir.
«Donar-los a la ciutat quan les condicions fossin adients»
A continuació va prendre la paraula qui feia la donació en nom del seu pare, nascut al carrer Travesseres l’any 1918. Anna Ma Duran afirmava que aquell acte consistia en complir un encàrrec del seu pare que havia estat de custodiar aquells llibres, comptes de contractes de companyies que havien treballat a la Unió, entre d’altres, per lliurar-los a la ciutat quan les condicions fossin adients. El pare va salvar tots aquests documents i els va guardar a casa seva. Naturalment, durant els anys de la dictadura no els va poder entregar (malgrat, segons es va dir, tenir bona amistat amb alguns dirigents locals i després, amb l’arribada de la democràcia, s’havia d’esperar el moment en què es veiés clar que es valoraria la seva importància i el seu valor històric, així com l’acció de custòdia. Els papers van canviar de domicili junt amb Duran, primer al carrer de Torras i Bages i més tard al Montanyà fins que va morir l’any 1996. Els va deixar embolicats amb fus de La Vanguardia de 1995. Anna Maria Duran acabava el seu parlament demanant a l’arxiu municipal que tingui cura dels documents i als futurs historiadors que siguin fidels al seu contingut.
«Ser alcalde comporta moments màgics que no oblidaré mai»
Així començava l’agraïment del consistori i de la ciutat per la donació que contribuïa a fer encara més important l’arxiu municipal. Mayoral deia que “a les ciutats hi ha dies importants. I aquest n´és un. Ser alcalde comporta moments màgics que no oblidaré mai. El dia que va venir l’Anna Ma i vaig poder desembolicar el paquet que duia i tocar aquests llibres és indescriptible. La meva generació vàrem viure la Unió Liberal con a la Falange, la Pista Rosa (la sala de ball Centri Club) i els nostres avis els diumenges a la tarda ens explicaven aquelles històries de l’antiga societat i el que havia fet i significat per a la ciutat”. De l’esteve Duran deia que va formar part d’una generació de persones extraordinàries. Entre d’altres coses es va centrar en l’educació, va ser cofundador de l’actual Educem, professor de l’Escola del Treball, enginyer de Can Camp dels sabons i un gran amant de la ciència. De ben segur que hi haurà persones que sabran treballar aquest material que ell va custodiar tants anys. Hi ha molta feia feta, però en queda molta per fer. Al final de l’acte, l’alcalde obsequià a Anna Ma Duran amb una litografia, titulada «Paisatge», obra de l’artista granollerí Xavier Vilageliu.
Exposició fotogràfica i propera tertúlia
Dimecres que ve tindrà lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament la presentació del programa de les festes de Nadal d’enguany. Un cap acabada s’inaugurarà a la planta baixa una nova exposició fotogràfica, la 20a que presenta l’Arxiu municipal, amb el títol de «130 anys de la Unió Liberal» i que es podrà visitar fins el proper mes de febrer. També dilluns dia 11 de desembre, a les cinc de la tarda es farà a Can Jonch l’habitual tertúlia de l’arxiu amb aquest mateix motiu.
Josep MAS
