Aquest dimarts Granollers va voler recordar vint-i-cinc anys després aquella celebració de 1992, quan essent seu de l’handbol dels jocs de Barcelona van fer conèixer encara una mica més la ciutat arreu del món. Per rememorar l’efemèride l’arxiu municipal presenta una nova exposició retrospectiva a la planta baixa de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada ,que prèviament van presentar a la Sala de Plens l’alcalde Josep Mayoral, el regidor d’esports, Álvaro Ferrer, tenint com a convidat especial a Miquel Roca Mas, nascut l’any 1936 i que ha estat jugador, entrenador i directiu d’handbol. Actualment, després d’haver ocupat càrrecs directius a les federacions catalana i espanyola, és el vicepresident primer de la federació internacional d’handbol. Durant aquells JJOO de Barcelona’92 va ser el màxim responsable de l’handbol.
“Sense els voluntaria no és possible organitzar un esdeveniment com aquell”
Entre el públic que omplia la sala, alguns exjugadors i directius veterans i actuals del Balonmano Granollers, el president de la Federació Catalana, Jaume Fort i moltes de les 500 persones que van treballar com a voluntàries a la subseu de Granollers aquest estiu del 92 i a qui anava especialment dedicat l’acte i que ja en el seu moment la ciutat va dedicar un carrer, el de Voluntaris 92, al darrere del palau.
Tal com destacava Roca, “actualment sense els voluntaris no és possible organitzar cap esdeveniment d’aquella magnitud. No recordo la idea dels voluntaris abans del 92 però la idea i el model de Granollers ha estat perdurable després de 25 anys. També és molt important la feina que es fa a la Granollers Cup i per tot això em sento orgullós de Granollers. Aquestes persones ens continuen regalant hores de feina a canvi d’una organització genial”.
“Fem les coses bé i quan fem una proposta la gent se’n refia”
L’alcalde Josep Mayoral ha recordat com es va anar forjant tot l’entramat que va culminar amb la inauguració del Palau Olímpic o d’Esports, des que en temps de l’alcaldia de Rafel Ballús Granollers es va adherir a la candidatura de Barcelona. Mayoral assegurava que hi ha poques ciutats a Espanya i a Europa que tinguin una instal·lació com la de Granollers que generi l’activitat que genera. Aquells jocs van servir per refer i emergir la capacitat hotelera de la ciutat i actualment compta en uns 1.300 llits.
Aquell Granollers’92, deia Mayoral, “ens ha deixat entre altres coses bones, vivències que no esborra ningú, i que fa que es construeixi essència de ciutat, ens fa millors i ens permet créixer; també experiència, fonamental per a molta gent que ha estat capaç d’engegar projectes molt especials; credibilitat, ja que ens coneix tothom. Tenim una credibilitat extraordinària en el món. La gent sap que fem bé les coses i quan fem una proposta se’n refien i també confiança en nosaltres mateixos. A partir d’aquells Jocs ens vam atrevir a co-organitzar un mundial l’any 2013 i la seu de Granollers va ser la millor valorada per la federació i després ens vàrem atrevir a llançar un nou repte, el mundial d’Handbol Femení que es celebrarà el 2021. Cap altra ciutat com la nostra ha organitzat tres esdeveniments com aquests”.
Per acabar els parlaments i sense deixar el fil conductor referint-se amb la participació de la gent de la ciutat, Mayoral recordava, amb alguns veterans que també van viure el fet, com en un partit de la Copa del Generalísimo, el mes d’abril de 1958, que s’havia de disputar a l’antiga pista del carrer de Tetuán, el Granollers va fer plegar per sempre a l’equip del Reial Madrid. Havia plogut i quan va parar el mateix públic es va posar a fregar la pista amb escombres i serradures. Els àrbitres van arribar però els jugadors del Reial Madrid es van quedar a l’hotel de Barcelona, creien que no es podria jugar. La pista estava impecable i els àrbitres van xiular el començament de l’encontre. Es va llançar un penal i va guanyar el Granollers. En arribar a Madrid es va dissoldre la secció d’handbol i fins avui. I l’alcalde ho rematava: “aquesta és la ciutat singular que amb una escombra i unes serradures guanyem al Madrid”. Abans de visitar l’exposició fotogràfica, era de rigor la foto dels assistents al peu de l’escala de l’edifici històric de l’Ajuntament.
Del solar a la inauguració del Palau
L’exposició consta de tretze plafons amb diverses fotografies que van des de la celebració de l’elecció de la seu dels JJOO del 92 l’any 1986, moment que Granollers va demanar ser subseu olímpica, desig satisfet el 10 de desembre del 1987; l’esplanació del solar on es construiria el palau i la visita del Cobi gegant i les escoles de Granollers fins als partits disputats el juliol del 1992, passant pels cursos fets als voluntaris, la construcció el mateix palau, després que el 29 de setembre de 1989 es col·loqués la primera pedra; i l’arribada de la torxa olímpica amb l’entrada de l’exjugador mític Alejandro Viaña per la carretera fins a l’Ajuntament. El porter Jordi Núñez seria qui la portaria de sortida. L’exposició es pot visitar fins al pròxim 1 de desembre.
Josep MAS
