Els Xics del pilar pugen al balcó després d’arribar-hi “caminant”.

Malgrat que durant tot el matí de mercat, amb un cel que semblava que se n’havia d’anar tot en aigua, es va parlar de la possibilitat d’haver de canviar la Porxada pel Palau Olímpic per fer el pregó d’aquest any, a l’hora més o menys prevista va començar el cercavila dels elements festius que hi intervenen, des de la plaça de la Corona fins a la de l’Ajuntament que es va anar omplint a vessar per escoltar el pregó que oficialment donaria principi a una festa que ja portava cinc dies de no parar. El Colom; els gegants vells i els nous, capgrossos; els d’en Galí i en Biscarri, els primers rajolers; la granota de Can Bassa; els Xics… i entre ells una comitiva que es va presentar com la possible del o dels pregoners, ja que fins al darrer moment la identitat d’aquests es porta en secret.

No per menys previsible deixa de ser esperat el pilar que cada any recorre la plaça tot dirigint-se a la façana de l’Ajuntament on l’alcalde i d’altres convidats al balcó hi pugen, estiirant-los, als membres del pilar. Després els mateixos Xics van carregar i descarregar un castell, donant d’aquesta manera pas als balls dels diferents elements, el colom, gegants, amb la imposició dels mocadors blan i blau, capgrossos i l’actuació del drac escopint foc a dojo.

Des del mateix balcó, l’alcalde Josep Mayoral, es dirigia als granollerins i visitants recordant els tristos fets de Barcelona de fa quinze dies i les manifestacions de després amb aquell “no tenim por” tot desitjant que prevalgui sempre l’amistat i el diàleg per damunt de la violència, amb un “Visca els Blancs, Visca els Blaus”. i que Granollers gaudeixi d’una bona Festa Major.

El Colom obria l’arribada dels elements de la festa a la Porxada.

 

L’alcalde Josep Mayoral convida a viure la millor festa major de Catalunya

Un pregó solidari

Passaven pocs minuts de quarts de deu de la nit quan l’escenari s’il·luminava per rebre als pregoners, quatre nens i adolescents, una d’elles amb el seu contrabaix. Sembla que aquest any, per les circumstàncies, al pregó li tocava perdre un dels seus trets habituals, el de l’humor, per quedar-se mé aviat només amb el reivindicatiu. Davant de tot, un nen vestit de blanc i una noia de blau van llegir dues cartes, de l’any 1937 i del 2016, respectivament, en les que els seus protagonistes eren dos nens refugiats que havien viscut els horrors de la guerra. Immediatament després la tercera adolescent, aquesta vegada sense llegir va fer el seu discurs començant per criticar l’actuació del govern espanyol en no acollir els refugiats que va prometre i a la vegada lloar la solidaritat de la gent en els tràgics fets recents de Barcelona, acabant el seu discurs fent una crida a la gent de Granollers, desitjant que l’alegria de la Festa Major arribi a tothom i que quedi clar que Granollers és aquella Vila Oberta que vol acollir tothom. Un cop acabat, els dos primers lectors posaven la pancarta al balcó amb el lema “Granollers vol acollir” el mateix de l’entitat encarregada aquest any del pregó. L’encesa de la traca i el cant de la Guimbada donava el toc de sortida de tres dies intensos, d’allò més, de festa.

Quatre adolescents de “Granollers vol acollir” van ser els encarregats de fer el pregó.
El foc del drac no podia faltar-hi quan ja era fosc a la Porxada.

Text i Fotos: Josep MAS