Mercat a la Porxada, entre 1880 i 1887. Tomàs Torrabadella

Aquest dimecres, a les portes de l’Ascensió s’ha inaugurat a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament una nova exposició fotogràfica, amb material provinent de l’Arxiu Municipal, coincidint amb els 430 anys de la construcció de la Porxada. Tal com s’indica en el full explicatiu de la mostra, ara fa trenta anys es va fer al Museu una exposició amb motiu del quart centenari, però van quedar alguns detalls, dades i curiositats sense explicar. Ara es mostren les fotografies més antigues de l’edificació i d’altres que immortalitzen moments històrics, quotidians i fins i tot excepcionals, des de finals del segle XIX fins a la actualitat. Amb motiu de l’exposició també s’ha editat una nova postal còpia d’una fotografia d’entre 1918 i 1923 quan la plaça (llavors escrit Plassa) s’anomenava de la Constitució.

Les fotografies que s’exposen en els quinze plafons són obra de Tomàs Torrabadella, Josep Bosch, Salvador Llobet, Brangulí, Pere Cornellas, Toni Torrillas i alguna d’anònima i  fan referència al mercat (1880-1887), una vista de la Porxada de 1918-1923, la poclamació de la II República el 1931, el bombardeig de 1938, el mecat de 1941, la celebració Mariana amb motiu d l’arrribada de la Mare de Déu de Fàtima l’any 1952, la nevada de 1962, el dijous de l’Ascensió de 1971, la celebració de la Diada Nacional de Catalunya de 1877, les obres de restauració de 1984, la Festa Major de Blancs i Blaus de 1993 i1994 i una fotografia d’un capvespre de l’any 2001.

L’OBRA DE BARTOMEU BRUFALT

La Porxada va ser construïda l’any 1587 pel mestre d’obres barceloní Bartomeu Brufalt. No es té constància de la data exacta de la seva inauguració si és que es va fer algun acte especial. L’obra si que se sap és que el 10 de novembre de 1586 els membres del consistori d’aleshores (anomenats Jurats de la Casa del Comú o Universitat) tancaven amb el constructor el preu de l’obra que un cop acabada, amb el cost dels materials i la mà d’obra va pujar 739 lliures barcelonines. Com passa ara, el cost major va ser el de la mà d’obra, ja que la pedra de Puig Llunell de Puiggraciós, a L’Ametlla va costar 83 lliures; altres 110 les cent setanta bigues i vint-i-cinc dotzenes de llates; les teules 25 lliures més i poques despeses més per d’altres materials de menor importància. L’obra va restar acabada, tal com s’havia compromès Bartomeu Brufalt, al cap d’un any. Els pagaments s’havien de fer en cinc terminis, el primer quan es comencés la feina, el segon quan els fonaments fossin a flor de terra i posades les bases de les 15 columnes, el tercer quan les columnes fossin a quinze pams d’alçada, la quarta quan aquestes estiguessin posades i assentades les jàsseres de les cantonades i la cinquena quan l’obra fos acabada, entregada i reconeguda.

Les dades tècniques de l’edificació són la seva llargària, 24 metres, per una amplària de 15’6 metres (a l’encàrrec s’escrivia que hauria de ser de “vuitanta pams d’ampla, a cana de Granollers, compresos entre les columnes, per cent vint pams de llargada”), aguantada per quinze columnes de pedra picada i obra toscana, en tres fileres de cinc cadascuna, les tres interiors de 7’78 metres d’alçària i les perimetrals de 4’58 m. La coberta és a quatre vessants, amb les arestes de teules verdes esmaltades.

Un element que no passa desapercebut és l’anomenada Pedra de l’encant, mola de gres rogenc provinent del Figaró i que servia com a setial on es posava el subhastador quan hi havia alguna puja pública. Hi ha la llegenda que diu que la Pedra de l’encant la va portar una riuada i que una altra se l’endurà. De fet hi ha qui encara recorda veure baixar l’aigua pel carrer de Barcelona com si es tractés d’una riera.


L’alcalde Josep Mayoral comentant la restauració de 1985. Josep MAS

DIVERSES RESTAURACIONS

Al llarg d’aquests 430 anys ha estar refeta o restaurada en diverses ocasions. La primera de la qual se’n té constància va ser al segle XVIII quan es va haver de reparar la teulada. Després, l’any 1872 va veure canviar la seva fesomia quan es va envoltar amb un petit mur i amb reixes, per tal de poder fer-hi dins el mercat. Un tros d’aquesta reixa es conserva encara i és la que serveix de porta per tancar el corredor de Santa Esperança, just sota la capella. També s’hi van afegir uns quioscos que es van treure l’any 1899. Després, com que dins la Porxada s’hi feia el mercat del peix, l’any 1907 es van col·locar persianes que van durar fins al 1965. Com és sabut, el bombardeig del 31 de maig de 1938 va deixar la Porxada força malmesa i l’any 1940 es va haver de reconstruir, aprofitant per treure les reixes que l’envoltaven. L’any 1984 la Porxada necessitava urgentment una nova reparació, ja que les bigues de fusta estaven força malmeses i una de lateral es va trencar. Es van haver de canviar totes excepte les quatre jàsseres angulars. Es va fer servir fusta tropical de bolondo. Durant uns mesos la Porxada va romandre descoberta per poder canviar la coberta. El 22 de febrer del 1986, es va reinaugurar, coincidint amb el quart centenari de la construcció més emblemàtica de la ciutat.

La data d’algunes restauracions consta en algunes de les bigues, la més antiga, gravada a la fusta, del 1751. D’altres, pirogravades, del 1881 i 1940 i la darrera, del 1985 marcada en xifres digitals.

UN QUADRE “FALS” I UN ENSURT DE MIL “DIABLES”

Durant força anys, a la sala on es feien els plens de l’Ajuntament hi va haver penjat a la paret un quadre del pintor Martí Alsina, que reproduïa “la Porxada” L’extinent d’alcalde Pere Diumaró ens va fer adonar d’una peculiaritat molt curiosa d’aquest quadre. Li sobren tres columnes. En lloc de les tres fileres de cinc columnes, l’artista, a qui li van encarregar el quadre, ho va fer de memòria i en va pintar quatre, produint-se aquesta errada. El quadre es pot veure ara al segon pis del Museu del carrer de Clavé.

Una altra anècdota que recordava l’alcalde Josep Mayoral mentre visitava l’exposició i que hauria pogut acabar en tragèdia es va produir durant la inauguració de la reconstrucció l’any 1986. A la festa van actuar els Diables de Granollers i en un moment donar un accident va fer que s’encengués una capsa de productes pirotècnics que estava sota la Porxada. Afortunadament tot va quedar en un ensurt.

També cal citar el panell que corona la Porxada. El sastre Canal, veí de la plaça durant molts anys deia que quan la fletxa assenyalava cap a Can Puchades (al Nord) i el cel amenaçava aigua, caurien només quatre gotes. En canvi si assenyalava cap a Can Trascó (al sud), pluja segura.

Josep MAS