Imaginem que anem al mercat a comprar un bon entrecot de vedella pel sopar del nostre fill. Comparem els preus i la qualitat i escollim el que més ens agrada i, evidentment, el paguem a la carnisseria. La mateixa nit quan arriba el nostre fill a sopar, amb més il·lusió d’entrecot que de veure’ns, pica a la porta el carnisser del mercat i exigeix al nostre fill que pagui l’entrecot. «Perdoni, ja li hem pagat, tenim la factura!» Cridaríem…- «vostè si, però el seu fill que és qui se’l menjarà no ho ha fet i està en deute amb mi!»
Aquesta història, del tot surrealista, és molt normal al nostre dia a dia i la coneixem com a Impost sobre successions.
El moment que tenim una defunció i els nostres beneficiaris tributen per uns diners que ja hem tributat (les rendes del treball, els immobles amb els seus IBI, diners en compte corrent sense interessos acumulats,etc)
I no és a Catalunya on estem més mal parats. A Espanya n’hi ha 17 imposts sobre successions diferents amb la comunitat andalusa com a líder del grup d’impostos més cars, junt amb Astúries i Aragó.
Al grup dels més favorits quant a bonificacions d’aquest impost trobem a Canàries amb una bonificació pràcticament total junt amb País Basc, Navarra i Madrid (al mateix temps la més recaptadora)
Aquesta disparitat d’impostos ha creat un èxode fiscal de persones d’edat avançada i bon patrimoni entre comunitats considerades «paradisos fiscals de la mort» en l’àmbit casolà.
A Catalunya encara hi ha una bonificació total pel cònjuge encara que fills ja no la tinguin.
Són innumerables els casos de familiars que han hagut de renunciar a herències per no poder fer-hi càrrec del pagament, sobretot en casos d’immobles de segona residència antics, que en el moment que tenim una defunció i els nostres beneficiaris tributen per uns diners que ja hem tributat (les rendes del treball, els immobles amb els seus IBI, diners en compte corrent sense interessos acumulats,etc)
d’heretar tindran una actualització de preu entre el que es va comprar fa anys i el del valor actual. Imaginin en immobles dels anys 90…
En mig d’aquest enrenou hi ha una gran desconeguda com a eina indispensable per solucionar gran part del problema; L’assegurança de vida.
Efectivament la part de l’herència que cobri el beneficiari mitjançant una assegurança de vida ( sigui de risc o d’estalvi) es podrà rescatar de manera independent a la resta d’herència. I això pot marcar la diferencia.
Per exemple; el nostre pare ens deixa una herència de 600.000 € entre el pis, un estalvi i una assegurança de vida de 100.000 €.
En aquest cas podríem rescatar primer la pòlissa d’assegurança i utilitzar els diners per pagar la resta. No és el mateix pagar un impost de 100.000 € que de sis vegades més.
Si això li sumem el fet que les assegurances de vida a Catalunya tenen unes exempcions de 25.000 € per beneficiari cònjuge, ascendent, descendent, adoptant o adoptat, és fàcil planificar una assegurança de vida de 75.000 € amb tres beneficiaris a parts iguals; la meva dona i els meus dos fills, que amb aquesta bonificació podrien cobrar l’assegurança sense pagar ni un duro i utilitzar-la per pagar la resta de la herència.
Una gran solució per no tindre que malvendre propietats, descapitalitzar l’estalvi, demanar un préstec amb altes comissions o inclús renunciar a la herència, que ja estava pagada…però ens la tornaran a cobrar.
Marc Costa
Assessor Financer
marc.costa@exclusiv.axa.es
