
Aquest dimarts es va celebrar una nova tertúlia de l’Arxiu Municipal, com és habituament a la sala d’actes de Can Jonch, al carrer del Rec. Incomprensiblement i com ha succeït d’altres vegades, en tractar-se d’un tema esportiu, l’afluència d’assistents va ser més aviat minsa i la sala va acollir no més d’una dotzena i mitja de persones, malgrat com van dir els tertulians a la seva exposició Granollers és una ciutat esportiva per excel·lència, però queda ben demostrat que esport i els records històrics de la ciutat no fan gaire bona amistat.
En aquesta ocasió el tema de la tertúlia portava el títol de Records i vivències del Club Natació Granollers i els ponents van ser la Núria Marsal Oliva, l’Aurora Morata Salvador i en Josep Maria Mas Rosàs. La Núria, nascuda a Canovelles el 24 de maig de 1937 va començar la seva relació amb el club l’any 1968 quan portava els seus fills a cursets per aprendre a nedar i se’n va fer soci. Quatre anys més tard va començar a treballar al Club Natació, fins a l’any 2002, mantenint encara la seva relació com a soci.
L’Aurora va néixer a Vilanova i la Geltrú el 26 de febrer del 1961 i va entrar a formar part del Club Natació el maig de 1980, junt amb el seu tècnic, dos mesos després d’haver participat en els JJOO de Moscou, on va aconseguir la millor marca classificació fins aleshores de la gimnàstica espanyola, malgrat quedar en 25a posició. Aquell mateix any va començar a fer d’entrenadora o actualment és la directora esportiva i està a càrrec seu la coordinació de la secció tant masculina com femenina. El tercer tertulià, en Josep Maria, va néixer a Barcelona el 29 de maig de 1960 i va entrar a formar part de la junta del Club el 2002 com a tresorer i tres anys més tard va ser escollit com a president.
La tertúlia era una continuació dels actes de commemoració del 50è aniversari del Club Natació Granollers que van començar, tal com vàrem explicar en un anterior reportatge, el mes passat, amb un sopar a l’hotel Ciutat de Granollers al que van ser convidades més de 130 persones vinculades amb l’entitat i en el que també es va voler homenatjar els deu socis que de manera continuada han format part del club, entre elles la Núria Marsal. Uns dies més tard s’inaugurava a la Sala Tarafa una exposició retrospectiva de fotografies amb els moments més importants de l’entitat del període comprès entre els anys 1967 de la seva inauguració i el 2003 i l’alcalde Josep Mayoral i el resident del Club, Josep Maria Mas varen signar el contracte de donació del fons fotogràfic del Club Natació a favor de l’Ajuntament de Granollers i que ha passat a ampliar el de l’Arxiu Municipal.
Un club sense pèrdues
A la xerrada es va deixar de banda els antecedents del Club Natació, quan a Granollers fins a l’any 1967 només existia la piscina de Can Gou al carrer de Navarra, entre els carrers de Barcelona i Ricomà. Hi ha molt poca història escrita i gràfica d’aquella instal·lació i quan encara és possible caldria recuperar aquests records tant verbals com fotogràfics que guarden molts dels granollerins que varen viure aquella època.
La Núria Marsal va començar recordant els inicis de la nova piscina, la seva inauguració i la intensa activitat que en els anys posteriors, a les dècades dels anys 70 i 80 del segle passat hi havia a Granollers especialment en l’àmbit escolar i que més tard donaria els seus fruits amb esportistes destacats. Juntament amb l’Aurora Morata van recordar els tristos fets de l’incendi de l’any 1994, que es va iniciar justament quan ella es trobava fent una classe i que va destruir completament el gimnàs i quan al 1984 va caure el sostre de la primera piscina coberta, afortunadament sense que es tinguessin que lamentar danys personals. “Quan vaig arribar talment la va sorprendre trobar-se amb el gimnàs que era un dels millors d’España”.
L’Aurora, que va arribar a Granollers després de pertànyer al Club Covadonga de Gijón explicava que la va sorprendre quan es va trobar amb un club ple de nens. Hi havia més nens que adults. La seva primera feina va ser crear una escola de gimnàstica que aviat va competir amb la natació que fins aleshores era la secció més potent del club. A més, compartien les instal·lació amb les seccions de waterpolo i natació sincronitzada.
L’actual president, en Josep Maria Mas va començar a tenir relació amb el club quan la seva filla va entrar -hi per fer natació sincronitzada. “El que em va sobtar més va ser el fet que la junta la formaven només pares dels joves esportistes”. Normalment hi solia haver discussions i petites lluites internes entre els membres de les diferents seccions. I aviat en Mas va intentar de posar a la pràctica la seva idea de que la junta l’hauria de formar persones que treballessin per l’entitat en general i no només per cada secció. I quan va ser escollit com a president es va envoltar de persones de la seva confiança, la majoria provinents del bàsquet. I el canvi va ser notable, treballant com si es tractés d’una empresa, amb el principal objectiu de poder oferir el millor servei als socis. La cosa va funcionar i actualment es tracta d’un dels clubs més sanejats , sense cap deute, amb superàvit, obtenint uns beneficis que es van reinvertint i així s’ha climatitzat l’antiga piscina d’estiu i es compta amb un bon grup de professionals que poden ser més ben pagats.“Tot ha influït en que actualment siguem l’únic club que té esportistes de les seves quatre seccions al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat. Aquesta gestió ha fet que sovint ens vinguin a visitar clubs d’arreu per veure el tipus de gestió que duem a terme” .
Un club amb 6.500 socis
Ja en el torn de participació dels assistents una de les preguntes va ser la del paper que juga l’Ajuntament en aquesta macro instal·lació esportiva. Pràcticament la psicina que es va inaugurar com a piscina municipal, pertany a la ciutat i el responsable és l’Ajuntament però el Cub Natació té la seva concessió fins a l’any 2027. Paguen un cànon anual i poden fer les seves activitats sense cap intervenció forana. Les inversions que s’hi fan, maquinària, etc. són a càrrec del club, mentre que qualsevol reforma la fa l’Ajuntament.
Al llarg de la seva història, el club ha tingut d’altres seccions o clubs associats com l’Unisub, voleibol, judo, kàrate… però que han anat deixant les instal·lacions, ja que només ocasionaven despeses i no aportaven socis a l’entitat.
Precisament sobre aquest darrer aspecte, els socis va ser una altra de les preguntes. Actualment el Club Natació Granollers fluctua al voltant dels 6.500 socis, un 60 per cent dels quals són de Granollers i la resta d’altres poblacions. El nombre d’esportistes és de mig miler i el nombre de persones que passen mensualment per lles instal·lacions és d’entre 70 i 75 mil persones. El nombre de professionals que hi treballen és de 95, més de la meitat d’elles a jornada completa i a l’estiu s’augmenta a plantilla. No en va és l’entitat esportiva que té més hores obert al dia i més dies cada any, ja que només en tanca alguna tarda dels dies festius per poder fer el manteniment amb seguretat i en dades molt assenyalades. En referència a com ha pogut afectar la crisi tan forta que hem viscut darrerament es va assenyalar que es van haver de reconsiderar previsions que s’havien fet. Va afectar molt fortament i es van haver de parar les inversions, fent les mínimes i indispensables, prioritzant el manteniment dels llocs de treball que a la vegada repercutiria en el manteniment del nivell de l’esport d’elit. Gràcies a la feina de tothom vàrem poder continuar sense que cap any tinguéssim pèrdues.
Mas va destacar també que un dels principals objectius que té el club és el de formar als esportistes com a persones, en què es prioritzi el respecte a tothom per damunt de qualsevol altra cosa. Per això potser és que el club està molt ben considerat per tothom.
La propera tertúlia està prevista per la primera quinzena de maig, abans de l’Ascensió, amb el tema referent a la Setmana del Cinema Espanyol que durant molts anys es va celebrar durant els dies de la fira a Granollers.
Text i Foto: Josep MAS