Aquest dilluns 19 de setembre un nombrós públic omplia la sals de Plens de l’Ajuntament de Granollers, per assistir a la tertúlia que ens oferia l’Arxiu Municipal i que en aquesta ocasió deixava la seva seu habitual a Can Jonch per problemes d’espai. L’acte estava inclòs en les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya 2016, quin programa ha comptat, entre altres actes, amb una visita teatralitzada a la Tèrmica de Ca l’Umbert; la visita diumenge passat a cinc cases modernistes de la ciutat, acompanyada de balls d’època, amb la col·laboració de l’Esbart Dansaire i una exposició de reproduccions de postals antigues de la qual també en parlarem a continuació.
La tertúlia de dilluns tenia com a convidats en aquesta ocasió a Lola Gadea i Josep Estapé, dos granollerins dels de sempre i que fins ara porten 86 i 85 anys respectivament trepitjant els carrers de la ciutat.
Després de ser presentats per les responsables de l’arxiu va començar la seva dissertació en Josep Estapé, nascut el 19 de juny del 1931, treballador des dels 15 anys en el ram de la construcció i des de l’any 1963 amb empresa pròpia, havent fet de mestre a l’escola del Treball, d’on abans havia estat alumne. En Josep va voler dedicar la seva xerrada fent un repàs pel seu estimar carrer del Rec i per fer-ho d’una manera ordenada va anar repassant la seva fesomia de quan ell era molt jove. Així, començant pel costat dret segons es ve de la plaça de la Caserna va parlar de l’ortopèdia i la fusteria de Can Jonch que hi havia a la cantonada, del carreró que més tard es convertiria en el carrer de Ponent; cal Sr Estabanell; la torre Pardalera, a la cantonada d’un altre camí que més tard seria el carrer de Balmes, per acabar per aquesta banda amb el magatzem de materials de construcció de Can Pagès, a la cantonada amb l’actual plaça de la Constitució. Tornant enrere, ara pel costat esquerre cità el cafè de Can Garriga, més tard el café Girona, la masia de Can Furtià i el safareig gran, enderrocat per fer el carrer Verge de Núria; Can Jonch, la indústria tèxtil Solé, més coneguda per la gent com «el blanqueig». El camí de Can Passasserres, fins a la tanca de les germanes Josefines i el rec que arribava fins a les instal·lacions de l’Energia Elèctrica de Catalunya (més tard Fecsa).
Un cop acabada la visita al carrer del Rec en Josep Estapé va voler fes esment del pont de ferro que hi havia per passar el riu abans de la Guerra Civil i que va estar volat durant la contenda, un pont que segons ells, «amb les seves dues arcades feia goig de veure». Recordava que s’havia condicionat la llera per poder-hi passar les tartanes, els cotxes i els camions i com no, ‘autobús que anava de la Fonda d’Europa a l’estació del Nord.
Igualment ens va parlar de Ca l’escombriaire, una casa prop de riu, on en Manolo i en Guillmón portaven les escombraries del poble amb un carro tirat per un cavall i allà unes dones les triaven, aprofitant les restes de menjar per alimentar els porcs que criaven a la mateixa finca. Acabà la seva conferència parlant de la creu de ferro existent de la Santa Missió de 1940, a la bifurcació de l’avinguda de l’estació del Nord i la carretera de Caldes; el torrent de Can Gili, el forn de vidre i la foneria de Can Margall.
A continuació agafa el relleu la Lola Gadea, nascuda al carrer de Corró l’1 de febrer del 1930, modista de professió, dependenta durant molts anys de Can Riera o Can Baldufes com hom coneix la sastreria de la plaça dels Cabrits i més tard al costat del seu marit al front de Construccions Ortuño. Con en Josep, forma part del grup de fotografia de l’Arxiu, amb el que han col·laborat amb la donació d’alguna de les seves fotografies. La Lola ens va parlar del seu carrer, més concretament de la part alta, entre els Sants Metges i la plaça de la Muntanya on va passar la seva joventut. Així recordà la pròpia capella dels Sants Cosme i Damià, els horts de més amunt del carrer València; la indústria Casanoves i el seu director el senyor Ramon Valls; el barri de la Font de l’Escot; Can Colomer de les fustes; les fàbriques tèxtils de Can Serratusell i La Font i encara més amunt de la plaça de la Muntanya d’altres fàbriques tèxtils con¡m Can Serra, Guitart i Amigó.
Com a record particular ens va oferir una visió del que tan sols amb 8 o 9 anys li va tocar viure durant la guerra: els refugis. Explicava que quan sonava l’alarma tothom corria cap al refugi, una entraven per la porta o «boca» de la riera, d’altres per la del carrer i uns altres per la dels horts. I afirmà que després, quan es van redescobrir els refugis i els van ensenyar a la gent «no hi he tornat mai més». Guard el record del darrer dia del refugi: «el pare era a la vinya i la mare, la iaia i jo érem al refugi. De cop varem sentir que cridaven «todos fuera» i en sortir varem veure tres metralladores apuntant cap el refugi. Una veu va dir, ‘son italians’ i tothom vàrem anar cap a casa seva sense dir ni piu».
Per acabar la seva dissertació la Lola va fer un repàs ràpid de què era la Unió Liberal (on ara hi ha el Museu), record’a el seu teatre, el cafè i l’escola, acabant rebent els aplaudiments dels assistents.
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE «POSTALS» ANTIGUES
Un cop acabada la tertúlia, l’alcalde Josep Mayoral, que havia estat assegut a la darrera filera de cadires va convidar als assistents a la inauguració de la mostra de reproduccions de fotografies antigues que es pot visitar fins al pròxim 25 de novembre a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament a la plaça de la Porxada. Un cop allà, acompanyat dels dos tertulians va agrair una vegada més la feina que fa el personal de l’Arxiu i també la col·laboració e molts ciutadans que van fent les seves donacions o cessions de material gràfic, evitat que es perdi en algunes ocasions i fent que tots els ciutadans puguem gaudir d’aquest valuós patrimoni. La mostra compta amb 13 plafons que reprodueixen i expliquen postals com a mínim amb més de 85 anys d’antiguitat, amb imatges de la Porxada (1895), el carrer Anselm Clavé (1900-1909), el d’Alfons IV (1913), Francesc Macià (1918), l’Església gòtica de Sant Esteve (1918-1923), el safareig de Can Furtià (1920), el carrer d’Agutí Vinyamata (1924), el carrer Joan Prim (1924-1930), el pont de ferro sobre el riu Congost (1930), l’ estació de Granollers-Canovelles (abans de 1929), el barri de l’estació del Nord (1924-1930) i dues vistes panoràmiques de la ciutat, des de la Font Verda (1925) i des del Campanar (1924) aquesta última reproduïda en la col·lecció que l’arxiu ofereix com a record als visitants. A més, una pantalla ofereix noves imatges de la ciutat, semblants a les exposades.
Text i Fotos: Josep MAS
