Granollers, 20 de maig de 2013
(…) Sóc granollerí i havia escoltat moltes històries sobre la revolució de 1936 al meu municipi a través del meu avi. Ell residia al barri de Palou i sempre hi havia aquell punt de por d’explicar tot el que va passar. Però volia conèixer de més a prop a totes aquelles persones que van participar en aquella revolució i volia saber per què ho feren, per què es va produir aquella violència durant aquells anys de la guerra…
…I aleshores va pensar que tot plegat podia formar part del llibre titulat La revolució de 1936 a Granollers.
—En síntesi va ser així com va sorgir la idea del llibre, sí. Es tracta d’explicar què va passar els primers mesos durant la Guerra Civil a Granollers. També he aprofitat per fer una sèrie de biografies sobre uns quants personatges: Esteve Serras, Josep Espinalt, Ginés Mayordomo,… temes que els historiadors locals i comarcals no han tractat, crec jo, amb profunditat. La causa? No ho sé. Potser no han volgut fer-ho o no han trobat la informació necessària.
També hi ha molts testimoniatges.
He fet entrevistes a més de 50 persones i he indagat, evidentment, en uns quants arxius de Barcelona, de Granollers… A partir d’aquestes declaracions i de moltes informacions de l’època he pogut fer una radiografia molt exacta de com era Granollers aquells anys de la República, anteriors a l’inici de la Guerra Civil i saber què va passar els dies de la revolució.
Com era Granollers abans del 1936?
Era una ciutat que vivia intensament la realitat del moment: hi havia moltes inquietuds, els treballadors participaven en moltíssimes vagues… Del 1931 al 1936 els conflictes laborals eren constants, ja que com és sabut era una ciutat amb molta industria, tèxtil principalment. Hi havia molta consciència sindical, amb una CNT molt potent. Després d’uns mesos de l’inici de la Guerra Civil la revolució, anarquísticament parlant, va acabar. Després ja sabem què va passar: el bombardeig de 1938 a Granollers amb 224 morts i d’’altres a la comarca, l’entrada de l’exèrcit de Franco…
Què en pensen els testimonis que ha entrevistat i que van participar en aquella revolució?
Hi ha opinions ben diverses. Molts d’ells creuen que cal valorar la situació d’aquell moment: lamenten els assassinats que va haver-hi però consideren que tot es va produir en un context de revolució social, destacant també el paper que van tenir uns quants exaltats i descontrolats… D’altres consideren que han passat ja molts anys i prefereixen seguir sense dir allò que vertaderament pensen.
Sap l’historiador per què no va triomfar la revolució?
No va triomfar perquè en el fons no tenien el poder que havien de tenir i per la manca d’unió. Hi havia coses, com les col·lectivitzacions, que van causar moltes diferènces. Durant els primers dies revolucionaris hi havia un sentiment de satisfacció general idealitzat, sí, però amb el decurs del mesos i l’inici de la guerra…
Què ha aportat vostè al tema?
La història d’uns noms que van tenir una rellevància especial i que no són masa coneguts, com el cas de Pere Gelabert, ‘El Xato’, que diuen era el conductor del ‘Cotxe Fantasma’. Hi ha també un treball especial sobre qui formava part de la Columna del Vallès.
Considera vostè que el coneixement d’aquells fets pot provocar butllofes encara?
Pot ser. I el mateix pot passar amb els fets que van succeir a partir de 1939 amb la represssió franquista, un tema que encara no s’ha explicat a fons. Quan comences a veure noms, fets relacionats amb les delacions que es van fer…
Granollers celebra aquest mes la commemoració del 75è aniversari del bombardeig de la ciutat.
És un fet que s’ha de recordar, no hi ha dubte, ja que es tracta d’un esdeveniment tràgic que commocionà tota la societat. Jo crec que ha arribat el moment d’analitzar tots aquells fets, els d’abans, durant i després de la Guerra Civil, amb valentia i des del coneixement. I hem de parlar de totes les víctimes i de tots els assassinats.
