PACO MONJA
—L’imagino preocupat pel tema del nou IVA que hauran de pagar.
—Estem molt preocupats, sí. Quan ens van dir que hi hauria una revisió de l’IVA mai vam pensar que seria tan bestial. Passar del 8% al 21% és una bestiesa. S’han passat moltíssim.
—Què faran vostès ara?
—Ens ho estem plantejant a nivell general, ja que el tema preocupa i afecta molts sectors culturals que estan estretament lligats. Nosaltres augmentarem una mica més les entrades més barates i rebaixarem les més cares. Intentarem anivellar-ho una mica tot, fet que significa que nosaltres assimilarem alguna cosa, però evidentment en aquest viatge el que és segur és que tots acabarem perdent.
—Un cop massa fort?
—Jo crec que sí. Fins i tot sembla que hi ha gent del Govern que s’està adonant que s’han passat. Ara estem treballant amb d’altres representants del sector cultural per a fer conèixer la nostra posició. Fins i tot hi ha qui pensa en tancar un dia les sales de teatre, de cinema… La situació, que ja és prou difícil per a nosaltres normalment, ara empitjorarà considerablement. A veure si s’ho replantegen!
—L’IVA els mata una mica més?
—Sí, ja que al nostre sector el fet de subsistir ja és important. Tots ens ajustem molt i se’ns demana un esforç més que ja veurem com podem assumir. La veritat és que si es tira endavant tal com ho pensen fer ens farà molt de mal.
—Nova temporada.
—I complicada, ja que la gent s’ho pensa molt a l’hora d’invertir en el teatre i en l’oci en general.
—Teatralment…
—Apostarem per coses que fan la gent de Granollers. Durant aquests 15 anys d’història el Teatre de Ponent ha revitalitzat el món del teatre local i comarcal i… com a resultat de tot això, comptarem amb una cartellera interessant. Hi haurà noves produccions, tornarem a reprogramar l’espectacle Desaparegut de Ponent Jove; presentarem la performance de Pol Aumedes; vindran els de la Societat Coral Amics de la Unió amb un treball nou… I tot això sense oblidar les propostes que vénen de la resta d’Espanya a través de la Red de Teatros Alternativos, amb propostes ben diverses. I, finalment, seguirem amb els projectes que promou la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya.
—Més coses…
—Des del Teatre de Ponent fem especial èmfasi en tot allò que té a veure amb el teatre i la literatura que va adreçat als alumnes dels Instituts, un camp en el qual comptem amb una llarga trajectòria.
—El Teatre de Ponent camina cap als quinze anys.
—Ho tenim ben a prop. El balanç és positiu. Vam obrir abans que el Teatre Auditori i hem treballat amb il·lusió i entusiasme per a fer-nos un lloc. Teatralment, Granollers està molt ben posicionada dins el panorama general i, si exceptuem Barcelona, ens situaríem teatralment parlant després de Girona i Manresa, ciutats que tenen un pes important. El Teatre Auditori de Granollers i el Teatre de Ponent es complementen bé i la prova està en els 90.000 espectadors que mouen entre tots dos.
—El futur…
—Oh! Estic donant voltes a veure que farem d’aquí a uns anys. Costa molt tirar endavant.
—Sense convenis no hi hauria futur.
—Seria molt més complicat. Ara l’ajuda representa el 40% del nostre pressupost. Si no ho tinguéssim… Hem patit retallades, però hi ha hagut apostes fermes pel teatre que nosaltres representem i en aquest sentit el conseller Ferran Mascarell ens ha protegit en la mesura que ha pogut.
Frederic Roda Fàbregas (Barcelona, 7-10-1950). Dramaturg. Gestiona –l’any que ve farà 15 anys- juntament amb la seva dona, Francina G. Ars, el Teatre de Ponent de Granollers, un projecte cultural singular que s’inclou dins el grup de teatres alternatius tot formant part de la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya. Parlar d’en Frederic Roda és parlar de bona part de la història del teatre a Granollers dels darrers 30 anys, al qual sempre ha estat vinculat formant part de diverses iniciatives i posant en marxa propostes de grups singulars i de reconegut prestigi com les companyies La Murga, La Farinera, Tàbata Teatre, Teatre de Ponent… Totes aquestes activitats les ha realitzat sempre sense deixar la vessant relacionada amb l’ensenyament, ja que des de fa uns quants anys imparteix classes a l’Institut del Teatre de Barcelona (interpretació). Els propers dies el Teatre de Ponent inicia una nova temporada, la que els ha de situar en l’any 15 des de que el 1998 es van posar en marxa. A l’hora de valorar el camí recorregut, el director de teatre reconeix que “econòmicament no és gens fàcil, ja que aquí… n’hi ha prou amb allò de tant entra, tant surt… i gràcies”. Al llarg d’aquests anys els convenis de col·laboració que signa anualment amb diverses institucions (Generalitat de Catalunya, Ministeri de Cultura del Govern espanyol i l’Ajuntament de Granollers) li permeten assegurar el 40% dels ingressos, mentre que la resta ha de sortir de les entrades, els socis del teatre… Aquests dies la seva preocupació, com la de molts d’altres representants de la cultura, té el nom d’IVA, un impost que en el seu cas passa del 8 al 21% en un tram i augment que considera “excessiu, exagerat, inadequat, incomprensible…”, fel pel qual, diu, “intentarem assumir-lo entre tots, tot i que el millor que podria passar fóra que hi hagués un pas enrera per part del Govern”. En Frederic Roda, que dirigirà enguany Els Pastorets d’Amics dels Pastorets de Granollers, està casat amb Francina G. Ars i té dos fills: Jonay, de 38 anys, i Carla de 22. ◊
