PACO MONJA
—Una de les tasques que fem i de la qual n’estem especialment satisfets és la de la formació, ja que oferim classes d’informàtica a força alumnes de diversos centres de Granollers i comarca. Són gent que es vol preparar bé…
—Imagino que aquests en deuen saber força del tema.
—Hi ha de tot. Uns quants que en saben molt i d’altres que es pensen que en saben, quan la veritat és que no en saben tant… Alguns van de pitagorins i d’espaviladets… La veritat és, però, que la majoria d’ells tenen ja una base important. També oferim el servei d’educació per ordinador a les escoles, una realitat que forma part de la normalitat més absoluta.
—Vostè va posar en marxa el negoci TKS pel 1999: el camí recorregut des d’aleshores…
—Ha estat llarg i també increïble. A nivell de particulars el recorregut ha estat extraordinari. Els anys 90 tenien ordinadors alguns il·luminats i durant la dècada dels anys 2000 es van popularitzar d’una manera bestial. D’un ordinador vam passar a tres o quatre per casa.
—De taula, portàtils…
—Ara s’estilen molt els portàtils. Si en una casa hi ha cinc ordinadors, un és de taula i quatre… portàtils i moderns.
—El futur…
—La tecnologia avança a una gran velocitat. El Tablet es presenta com a una gran alternativa. Els documents es guardaran en núvols i segurament apareixeran noves propostes… Preveure quin serà el futur és gairebé una cosa impossible, ja que cada dia apareixen coses noves i les grans marques lluiten i treballen per oferir els millors aparells, els sistemes més segurs…
—Hi ha moltes botigues d’aquest sector.
—Durant força anys semblava un negoci amb el qual tothom s’atrevia, però com ha passat amb d’altres sectors com en el seu moment va passar amb els vídeos, són molts els que comencen i pocs els que segueixen. Malgrat tot, hi ha una gran competència. El principal és vendre bon producte i fer bé la tasca de servei.
—On hi ha més negoci: en la venda o en el servei?
—Tot ajuda. La venda de productes consumibles ajuda en la mesura que els clients es fidelitzen, ja que demanen consell… El tema del servei postvenda resulta fonamental, ja que estem acostumats a vendre i… adéu. La realitat és que la gent vol saber on podrà trucar quan tingui un problema o se li faci malbé l’ordinador. Nosaltres, per sort, funcionem bé.
—Vaja, un empresari que no es queixa!
—De què em serviria? Allò que hem de fer és treballar amb entusiasme fent bé les coses.
—Què vol dir fer bé les coses?
—Vol dir que dediquem tot el nostre temps a totes aquelles coses de l’empresa que ho requereixen, que és tant com dir els clients… La gent vol una bona informació i una ràpida i segura solució. La confiança és un altre aspecte a considerar.
—La gent es posa nerviosa…
—A nivell particular la gent no pot estar sense el correu electrònic. Es posa nerviosa i necessita tener a punt i al dia el Facebook… Quan hi ha un problema en aquests camps, les consultes es multipliquen.
—L’empresari Puigagut és un fanàtic de la informàtica?
—Si es refereix a la informàtica com a oportunitat tècnica, sí; si parlem de la informàtica com a sistema a utilitzar mitjançant les xarxes que hi ha, no tant. Això m’ho prenc amb calma.
—Empresarialment, el moment sembla molt complicat.
—Ho és, però en ens sortirem. Ara toca diversificar els negocis, lluitar, reinventar-se constantment, treballar molt, aguantar…
Francesc Puigagut i Argemí (Granollers, 9-6-1960). Empresari informàtic. Regenta des de fa anys diverses empreses que formen part del Grup TKS Informática y Automatismos SL. La primera té la seu (la dedicada a la informàtica) a l’avinguda Francesc Macià, núm 157 de Granollers. La seva, diu, és tota una vida dedicada a l’empresa des que als 22 anys (la seva família havia regentat el restaurant L’Arbeca durant molts anys) decidí posar en marxa un negoci dedicat a automatismes industrials elèctrics per a maquinària industrial que al llarg dels anys ha passat per diferents fases: posada en funcionament, creixement, estabilitat… Sempre decidit a posar en marxa noves iniciatives, el 1999 apostà per un negoci d’informàtica, TKS, que projectà amb l’ajut de la seva dona, el qual serveix com a punt de referència d’aquesta entrevista. D’altres iniciatives empresarials l’han dut a iniciar un novedós negoci que consisteix en assegurar (mitjançant un avís immediat via SMS) el bon funcionament dels equips de refrigeració i/o congelació de determinats establiments hotelers, de restauració…: “Es tracta d’un sistema de control constant de les temperatures i fa possible l’enviament de missatges d’alarma per SMS quan existeixi una desviació greu, generant automàticament els informes corresponents amb format APPCC”. Entusiasta de la informàtica considera de gran importància el desenvolupament que ha tingut els darrers anys aquest sector, tot remarcant, per exemple, com s’ha passat de tenir un ordinador per família a tres, quatre… A l’hora de parlar del futur remarca la gran rapidesa amb que es produeixen els canvis: “Els més joves ho tenen molt clar, però les persones grans… tenen problemes per adaptar-se a la nova situació”. En el seu cas és una cosa que constata fàcilment, ja que ofereix classes de formació a joves de diversos centres de Granollers i comarca. En Francesc, que diu que té la sort de fer de la feina un gaudii, està casat amb Teresa Roma, amb qui té dues filles: la Laia de 23 anys, de professió psicòloga, i la Clàudia de 20, educadora infantil. ◊
