PACO MONJA
Com ja és sabut (vam informar del tema en el seu moment), l’Ajuntament de Granollers va decidir fa uns mesos no renovar el contracte (que era de quatre anys) a la directora del Museu, Carme Clusellas, la qual permaneixerà al capdavant d’aquest equipament encara unes setmanes més mentre facilita el relleu a l’equip de tècnics que hi treballen i que al llarg d’aquest període han format part del seu equip. En el seu moment, les raons que van esgrimir els responsables municipals per a justificar el perquè de la decisió tenien molt a veure, segons ells, amb la necessitat d’ajustar els pressupostos a la realitat actual. La directora del Museu, que va començar a treballar el mes de març de 2004, deixava aleshores les seves responsabilitats de directora del Museu Tomàs Balvey de Cardedeu, on havia fet una destacada gestió, per prendre el relleu de Josep Font. Arribat aquest moment, el del final de la seva singladura al capdavant del principal equipament cultural de Granollers amb importants ramificacions (Museu de Ciències Naturals La Tela, la Sala Ciutat, L’Adoberia Centre d’interpretació històrica…), la Carme fa balanç del que ha estat la seva gestió.
—MUSEU DE GRANOLLERS. “Una de les primeres preocupacions va ser dotar l’espai d’aquells elements arquitectònics i urbanístics que calia millorar, ja que construït el 1976, l’edifici, en el seu conjunt, s’havia quedat antiquat i calia rehabilitar uns quants espais (de les sales, de les oficines…) per tal d’adequar-lo a les noves normatives. Es van millorar diversos indrets, es van arranjar els llums, els magatzems…”.
“Pel que fa a les exposicions, a la Sala d’exposicions temporals es va apostar per les produccions pròpies amb d’altres de circuit, tenint sempre un tema referencial i principal: Art i societat al segle XX. En aquest sentit i en aquesta línia s’han presentat propostes de gran format a les sales de les exposicions permanents com la de Meridià Granollers, l’art conceptual, una proposta singular granollerina que ens ha permès explicar des de Granollers una història amb ramificacions generals artístiques i culturals (premis de pintura dels anys 70, Happenings…) de gran transcedència i que van ser i són un referent dins el món artístic. Aquesta exposició amb d’altres aportacions que es podrien fer en aquesta línia (amb mostres sobre Jordi Benito, Antoni Cumella…) són un camí a seguir i ja marcat. Amb dos anys més, aquest projecte i d’altres relacionats amb el Museu s’haurien pogut completar i haurien quedat definits totalment”.
—L’ADOBERIA CENTRE D’INTERPRETACIÓ HISTÒRICA. “Feta la primera fase general durant el 2009, any en que es va inaugurar, caldria treballar encara més per aconseguir que sigui un espai museístic total, però els recursos (per obrir-lo més dies i més hores) són limitats. Jo crec que és un espai patrimonial molt important que servirà per a explicar la història de la ciutat a trets generals, tot comptant amb d’altres elements culturals complementaris com són la Tèrmica de Roca Umbert Fàbrica de les Arts i el Refugi de la plaça Maluquer i Salvador”.
—SALA CIUTAT DEL CENTRE CULTURAL. “Des de 2010 hem marcat des del Museu l’orientació que ha de tenir i aquesta passa per ser un espai referencial per aquells artistes o col·lectius artístics del Vallès que han vist com no poden exposar últimament en desaparèixer espais expositius gestionats per entitats, particulars… Per la seva idea i pel resultat obtingut, la valoració que faig del resultat és òptima, malgrat que, com en d’altres temes, la crisi afecta molt en comptar amb una dotació pressupostària limitada. Jo crec que ha servit per a estimular l’activitat dels artistes i això és molt bo. Mancances? Porser caldria que hi hagués més rotació de propostes”.
—MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS LA TELA. “Aquest era un projecte amb molts anys de funcionament. Era, és i serà, un referent si es duen a terme els plans que hi ha. Ara s’ha ampliat l’espai amb un nou edifici, s’ha millorat el que hi havia… Científics i biòlegs estan fent un gran paper en el camp de la investigació. Es fan molts treballs de recerca i… de recerca aplicada. Quan s’inauguri el nou edifici caldrà veure quin paper juga finalment dins la xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya. Hi ha especialitats com l’estudi dels petits mamífers, papallones… que el converteixen en un gran referent. Té una gran potencialitat”.
—ESPAI D’ART DE ROCA UMBERT. “No el gestionem directament des del Museu, però és un espai únic i amb grans possibilitats. La seva potencialitat pot ser altíssima de cara als artistes joves d’arreu. Es presenta com un excel·lent complement de les propostes artístiques que es poden visitar al Museu i a la Sala Ciutat”.
Més enllà d’aquests espais (principals), el Museu de Granollers ofereix també d’altres activitats diverses de les quals la seva directora en parla amb la passió i entusiasme que la caracteritza quan es tracta de referir-se a les coses en les quals ha treballat durant aquests quatre anys, remarcant, entre d’altres, les visites escolars, la bona acollida que han tingut els relats dels contes del Museu i els llibres editats amb encert i que porten la inventiva, la signatura i l’autoria de la pròpìa directora… Propostes totes elles, remarca la Carme, d’un projecte de Museu que hauria pogut definir encara millor si li haguessin donat dos anys més.
En referir-se al fet de que no l’hagin renovada, destaca que “tot i ser conscient que tenia un contracte de quatre anys em va sorprendre la no renovació, sí, ja que jo sempre he mantingut una relació constant i fluïda amb els responsables municipals i treballava amb molta il·lusió en el projecte. La causa de la no renovació? S’ha dit que era per quëstions econòmiques relacionades amb la crisi, però jo crec que a més a més de ser víctima de la crisi, s’ha tractat també d’una decisió política”. A l’hora de destacar el millor, la Carme diu: “He tingut l’oportunitat de treballar en un projecte engrescador comptant amb la implicació de gent de dins i de fora del Museu. El pitjor? Convertit en positiu, l’intens treball realitzat que hem fet per fer-ho possible”.
La directora del Museu (presidenta de l’Associació de Museòlegs, professora de la Universitat Internacional de Catalunya i membre de la Junta de Museus de Catalunya), deixarà el càrrec les properes setmanes i després diu que “intentaré trobar noves feines en l’àmbit públic o privat per a seguir treballant en el camp de la gestió del patrimoni”.
