PACO MONJA
—Setmanes i dies de celebració, oi?
—Estic content i feliç per tothom: pel club, pels jugadors, per la junta directiva… No es puja de categoria cada dia… i per a nosaltres suposa molt ser a la Primera Catalana.
—Vostè va arribar ara fa dos anys a la presidència.
—Ho recordo bé. Vaig agafar un Club que era un desert, ja que no hi havia res. Bé, hi havia uns quants deutes.
—Des de fora pot semblar que tot ha estat fruit de la casualitat.
—Jo crec que no. Les coses han sortit com han sortit perquè s’ha treballat d’una manera molt seriosa a tots els nivells, tant des de la junta directiva com des de les seccions esportives ben coordinades per Dani Rizaldos. I a força de treballar… els resultats han estat bons.
—I la pilota ha entrat!
—Cosa importantíssima, sí. Al principi semblava que no volia entrar, però finalment, sí, la pilota ens ha fet costat.
—I ara, què?
—És l’hora de passar els comptes i ser realistes a la baixa: per ara no hi ha espónsor, haurem de reduir el pressupost entre un 20 i un 30% per tal que tothom pugui cobrar els acords pactats… Esportivament el nostre objectiu principal serà el de lluitar per salvar la categoria i quedar entre el 5è i el 10è lloc de la classificació.
—El moment econòmic actual del club?
—Està sanejat. Ens vam fer un fart de pagar deutes quan vaig entrar al Club i en total jo penso que vam pagar uns 180.000 euros de deutes i impagats. Ara no devem res a ningú.
—Li ha costat diners a vostè el Club?
—Sí, uns quants.
—Els dóna per ben empleats?
—En la mesura que serveixen per a fer realitat un projecte esportiu de ciutat que incideix en molts nens, sí.
—La ciutat i l’afició han respost?
—Uf! Costa molt tirar endavant. Molts dies al camp hi van unes 40 persones a seguir el primer equip i si parlem de socis… la xifra no arriba a la cinquantena. Però hem de ser realistes, la situació és la que és i Granollers, futbolísticament, dóna el que dóna.
—El pressupost actual?
—El situarem segurament al voltant dels 180.000 euros, però haurem de ser molt curosos.
—Les instal·lacions…
—La gespa del camp la canviarem aviat, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, i volem iniciar ràpidament les obres per fer al Casal de l’Esport unes noves instal·lacions amb més funcionalitat, amb espais per als nens, entrenadors, directius…
—Enhorabona, sempre m’ha semblat aquell un espai força tètric i ancorat en el temps. Fins quan en el càrrec?
—No m’ho he plantejat. El temps ho dirà. Ara estem moralment i anímicament ben situats per a fer front als actes de celebració del centenari del Club, i esportivament, seguirem lluitant per a ocupar bones posicions i fer un bon paper a la nova categoria. I per aconseguir tot això espero seguir comptant també amb l’ajut de persones com el Dani com a coordinador general; del Dopo, responsable del futbol a 11 i Aitor del futbol a 7. Socialment i com a entitat, pujar de categoria ha estat un bon regal per a iniciar bé l’any que ve la celebració del centenari del Club.
—Pregunta obligada al constructor: Aquesta crisi tan brutal que patim…
—És molt preocupant tot el que ens està passant: la feina està molt aturada, costa tancar una obra i cobrar… Malgrat tot, nosaltres treballem força, un fet en el qual compto amb la gran ajuda de persones com Edelmiro Cerviño Paredes, i la resta de treballadors. És evident que ens en sortirem, però les coses han de canviar molt.
Xavier Abolafio Doncel (Vélez, Málaga, 1-9-1979). Constructor de professió, és des de fa dos anys el president del E.C. Granollers, entitat que viu aquests dies especialment feliç amb motiu de l’ascens a Primera Catalana del seu primer equip, una gesta esportiva que el situa en millors condicions, com a club, de cara a la celebració l’any que ve del seu centenari. Amb una massa social formada bàsicament pels pares dels nois i noies que juguen a les categories més joves (unes 340 persones) i amb molts pocs socis de general, ell i la seva junta intenten fer tot el que poden per garantir l’èxit de l’entitat, afrontant el dia a dia econòmic en aquests temps de crisi, responsabilitzant-se d’un pressupost anual de 180.000 euros. La junta que presideix –“un equip de bons amics dels quals n’estic especialment content”, diu- està formada també per: Ricardo del Castillo, Josep Maria Bertran, José Luis Criado, Esteve Vilarrasa, María José Abolafio, Cristina Manga i Francesc Colomé. Entre els seus projectes esportius i socials destaca l’interès per potenciar encara més el club i rehabilitar les actuals instal·lacions del Casal de l’Esport, “amb unes dependències més modernes i còmodes que facin honor a la categoria de l’Esport Club Granollers i resta de clubs que tenen allí la seva seu”, unes obres que poden començar ben aviat. Les obres en la construcció són, precisament, les que marquen el seu camí professional com a constructor en dues empreses (Abolafio Construccions S. L. i Abolafio Serveis i Manteniment S.L) que donen feina a un total de 64 treballadors. Conscient de la situació econòmica per la qual passa el País, es mostra satisfet de tenir “força feina”. Realitzador de projectes com les últimes reformes del Casino de Granollers Club de Ritme, actualment construeix 48 habitatges a Santa Perpètua de Mogoda, cinc a Granollers… així com diverses naus industrials a la Zona Franca i Arenys de Munt. En Xavier està casat amb Laura Manga, amb qui té dues filles: la Clàudia de 9 anys i la Blanca de 3. ◊
