PACO MONJA
—Ja té enllestit el llibre en el qual ha treballat tant!
—Gairebé 12 anys! Vaig començar fent unes fitxes de totes les cases de mica en mica i anava apuntant qui eren, què feien… I esclar, amb el pas dels anys, hi ha hagut molts canvis de negocis, de gent…
—Una tasca de recerca i investigació.
—He anat casa per casa buscant material de tota mena: documents, fotos… Ha estat una feina àrdua i persistent que m’ha permès establir noves relacions amb veïns i gent que veia i no coneixia… Amb alguns d’ells la relació del carrer s’ha convertit en una bona amistat.
—Ha tingut una bona acollida?
—Hi ha hagut una mica de tot. Des de les persones que m’han obert totalment les portes de casa seva a d’altres que han estat una mica més reticents.
—Estem parlant dels veïns de les places Josep Maluquer i Lluís Perpinyà.
—Efectivament! D’uns espais ben coneguts per mi i per molta gent de la meva edat. Sempre han estat uns espais molt referencials per als veïns d’aquesta zona de la ciutat. De petits, la canalla jugàvem principalment a la plaça dels Porcs, mentre que la del Bestiar no era tan visitada. El motiu? No sabria dir-li. A la plaça dels Porcs hi jugàvem a futbol; ens aplegàvem a l’entorn de la font; allí vam descobrir gràcies a un vailet de Barcelona que els nens no venien de París…
—Content del resultat final?
—Ho estic en la mesura que suposa un projecte personal que he fet amb molta il·lusió i pel qual he comptat amb l’ajuda del meu fill Pasqual, que ha tingut cura del tractament fotogràfic.
—Com va sorgir la idea de fer el llibre?
—Va ser una idea que em va traslladar en Pere Diumaró, que va començar aquesta sèrie amb la publicació d’un llibre sobre la història de les cases i establiments de la plaça de la Corona.
—Com eren en la seva infantesa casa seva i aquesta zona?
—La casa era molt similar a la d’ara pel que fa a espai, però varen fer obres i la botiga va canviar una mica. A dins hi havia unes bótes molt grans aleshores i ara hi ha moltes ampolles. Al carrer, a la carretera, el primer que vèiem des de casa era el dipòsit de l’aigua, representat per una torre on després s’hi va situar el quiosc. Servia de punt de distribució de l’aigua per a moltes cases, amb un brollador molt bonic.
—La carretera ha marcat la història d’aquesta zona.
—Tots els negocis principals de la ciutat miraven a la carretera i aixi ha estat durant molts anys, però ara tot ha canviat.
—La seva opinió sobre aquest canvi de carretera a illa de vianants?
—Al meu modest entendre, ha estat perfecte. Em sembla recordar que al principi del projecte érem molt pocs el que hi estàvem a favor. Tothom ho criticava… El resultat ha estat fantàstic per a la ciutat i per a la gent en general. Les places i el centre han guanyat molt.
—Per al seu negoci de venda de vins i licors també ha estat adient el canvi?
—Sí a nivell general; si concretem…
—Què vol dir?
—Que ara gairebé tots els negocis van justos. La gent compra, però ha rebaixat la quantitat a pagar per unes ampolles que fins fa poc tenien més sortida que ara. La gent actualment comença a reconsiderar moltes coses.
—Es nota la crisi?
—Es nota i molt.
—Vostè que té una edat i ha vist situacions ben diverses, què en pensa del moment actual?
—No puc entendre com hem pogut arribar-hi. Potser no estem tan malament com quan es va acabar la guerra econòmicament parlant, però hi ha xifres, com la de l’atur, que espanten molt. Això és terrible. Em costa de creure que la gent no es pugui guanyar la vida!
Josep Moreno i Cros (Granollers, 17-8-1931). Comerciant. Tot i que jubilat des de fa temps (el negoci de majorista de vins i licors Licoreria Moreno de 1874 és ara regentat pels seus fills), se’l pot veure diàriament a la botiga/vivenda de la plaça Maluquer i Salvador, un espai que ha esdevingut vital per a ell al llarg de la seva vida, ja que allí va néixer, hi viu i… espera, diu, morir. Ell, però concreta encara més aquest aspecte en recordar que dorm a la mateixa habitació on va néixer i on ha dormit gairebé tota la seva vida i… on espera acabar. Aquests aspectes de caire familiar i el coneixement que té de la zona cèntrica de la ciutat, li han servit molt a l’hora d’escriure el llibre “Més d’un segle d’establimens a les places Josep Maluquer i Lluís Perpinyà” que serà presentat aquest divendres a la tarda a la Sala Pax de la Parròquia de Sant Esteve. Es tracta d’un treball que l’ha mantingut ocupat força anys –li agrada fer les coses amb rigor- i que s’ha plasmat en la vida dels establiments i negocis que hi ha hagut durant els darrers anys en aquest cèntric espai que formava part essencial de la carretera i que ara esdevé també centre de l’illa de vianants. A través de les 156 pàgines del llibre, l’autor explica la història dels negocis i locals que ha conegut, tot aportant una important mostra fotogràfica que el fa entranyable i singular, ja que algunes de les instantànies que s’hi poden veure formen part del seu arxiu personal o s’havien vist poc fins ara. En aquesta ocasió, el llibre segueix les passes del publicat recentment per en Pere Diumaró sobre la plaça de la Corona, el qual en prepara un altre sobre el carrer Anselm Clavé des de la plaça de la Corona fins a la Fonda Europa. Home de conviccions, en Josep destaca pel seu compromís cristià que el porta a col·laborar activament a favor de la gent gran formant part de col·lectius com l’Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes, la Fundació Antònia Roura i Càritas Diocesana… Relacionat i vinculat durant molts anys a Els Pastorets i l’Esbart Dansaire de Granollers, en Josep està casat amb Teresa Costa, té quatre fills (Pasqual de 54 anys; Jaume de 53; Isabel de 43, i l’Albert de 41) i set néts. ◊
