PACO MONJA
—Diumenge tenen vostès una cita amb el Teatre Auditori de Granollers.
—A les 7 de la tarda estrenarem l’obra El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, una proposta que ens fa molta il·lusió, ja que és un esdeveniment amb una doble commemoració: el 30è aniversari de la nostra companyia i el 50è aniversari de la mort d’en Sagarra. Repetim Sagarra després d’haver fet L’Hostal de la Glòria. Esperem no defraudar.
—Prop de 700 butaques els esperen.
—En som ben concients d’això. Quan vam celebrar els 25 anys vam estrenar al Centre Cultural, La Tempesta, de William Shakespeare i vam omplir. Ara, esperem repetir èxit. 30 anys de teatre són molts anys de teatre!
—On es situen vostès: No són amateurs, tampoc professionals…
—A nosaltres ens agrada dir que no som professionals, però que treballem intensament per oferir teatre de qualitat. La nostra llarga trajectòria ens ha permès progressar de mica en mica i el camí que vam elegir va ser comptar amb directors professionals, un segell que ens caracteritza. Ara, podem dir que disposem d’un bon bagatge i d’una gran experiència.
—I han guanyat molts premis.
—Més de 400 distincions a nivell individual o col·lectiu fins ara, guardons i reconeixements que han estat per als actors, els tècnics, el grup…
—Això anima a seguir?
—Evidentment. El teatre per a nosaltres no és tan sols una afició, sinó una forma de vida. Ho portem a la sang.
—Què té el teatre d’especial?
—A mi que he treballat sempre a Granollers i a la banca, tot fent un el paper seriós com a director, m’ha donat l’oportunitat de la transgressió. Quan jo actuo deixo els problemes fora i m’oblido gairebé de tot, ja que em concentro…
—Se senten estimats a Granollers?
—Nosaltres ens sentim especialment contents de la bona acollida que ens proporciona el nostre públic. Hi ha força gent que ens segueix…
—Com veu vostè teatralment Granollers?
—Tenim una llarga tradició que ens avala i actualment es fan moltes obres de teatre de qualitat i també pel que fa al teatre amateur. Ara hi ha companyies amateurs que no tenen res a envejar a companyies que se’n diuen professionals.
—Culturalment…
—Hi ha una gran diversitat de coses i de propostes. Segurament sempre podríem estar millor, però hi ha gent que treballa i que fa coses interessants.
—Com s’ho fan vostès econòmicament.
—Uf! Fem tot el que és a les nostres mans per tirar endavant. D’aquí que confiem tant en les coses que fem i que tingui tanta importància que la gent ens recolzi amb la seva presència. Nosaltres depenem de la taquilla per subsistir.
—Vostè s’ha dedicat professionalment al sector bancari: s’imagina com seria una obra de teatre que tractés el tema de la banca d’aquests moments?
—Hauríem de parlar d’una tragèdia. El sistema bancari està pagant la prepotència amb la qual ha treballat durant l’època daurada. Malauradament, ara, banca i clients estan pagant els excessos que hi ha hagut. Jo he vist coses terrorífiques i puc dir que vaig tenir la sort de treballar durant molt de temps en una entitat força seriosa. Hi ha hagut molts problemes. S’han desfet moltes famílies! El sistema bancari ha fallat i com a mostra, les coses que estan passant ara.
Salvador Pardo González (Cartagena, Múrcia, 2-18-1945). És el president de la Cia. Quatre per Quatre de Granollers, formació teatral fundada el 1982 que començà fent els tradicionals Pastorets i que aquest diumenge presentarà al Teatre Auditori de Granollers l’obra El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. Del punt inicial fins ara han passat trenta anys, una xifra significativa per a un grup de teatre que presenta en el seu currículum vitae aquestes referències numèriques: 325 actuacions, 400 premis i guardons individuals i col·lectius, 65 actuacions en poblacions d’arreu de Catalunya… Dels Pastorets de Folch i Torres a Sagarra passant per Eugene Labiche, Caron de Beumarchais, Karl Valentin, Graham Greene, Bertolt Brecht, Federico García Lorca, Noël Coward, Friederich Dürrenmatt, Nell Dunn, Wiliam Shakespeare, Milan Uhde… L’estrena d’El cafè de la Marina aquest diumenge suposa per a ells un noe repte que es prenen, diu, amb molta il·lusió: “Els integrants de la companyia estem convençuts de les nostres possibilitats com a grup consistent, experimentat…”. Afronten aquest repte sota la direcció de Frederic Roda. Hi ha un llarg repartiment en el qual hi participen: Miquel Noguera, Marga Alerm, Lourdes Fernández, Dolors Sánchez, Montserrat Colomé, Salvador Pardo, Arian Botey, Paco Asensio, Carla Roda, Mariona Gual, Víctor Enrique, Xavier Noguera, Manoli Vázquez, Miquel Fusté, Josep Manau, David Martín, Eric Robles i Ivan Torralbo. La major dedicació i vinculació a aquest grup permet en Salvador deixar enrere tota una vida lligada al món de la banca a nivell de Granollers on ostenta un rècord: haver estat director dels quatre bancs en els quals ha treballat: Sindicat de Banquers, Banc Condal, Banca Mas Sardà i Caixa de Manlleu, des d’on arribà a la jubilació. Una altra faceta, la política, va fer que fos regidor per CiU a l’Ajuntament de Granollers durant el període 2007-2011. En Salvador està casat amb Manoli Vázquez amb qui té tres fills: Belén de 38 anys; Salvador de 34, i Sara de 27. ◊
