PACO MONJA
—Des del passat dimecres vostè és oficialment el nou president de la Federació Catalana d’Atletisme.
—Suposa un nou repte que em fa molta il·lusió, però tal com estan ara les coses econòmicament parlant amb retallades que afecten tothom… Hem de posar-hi molta imaginació per tal que l’atletisme segueixi essent més enllà del paper l’esport rei.
—Per què s’ha decidit a fer el pas?
—Jo formava part ja de l’executiva de la Federació. Ara s’han donat una sèrie de circumstàncies i… m’ha tocat a mi. Acostumat a prendre decisions a nivell de Granollers des de fa molts anys al Club d’Atletisme, ara és l’hora de decidir des de la Federació. Veurem què passa.
—Ha elegit ja junta nova?
—La meva junta és el resultat de l’existència de persones que ja hi eren i d’altres integrants de clubs potents i significatus de Tarragona, Lleida i Girona.
—Quina herència rep?
—Jo crec que és una herència bona, ja que després d’una etapa difícil disposem d’un superàvit petit, però superàvit al cap i a la fi. Això significa que s’han gestionat bé els diners. Ara em sembla que ens toca repetir uns pressupostos similars als de l’any passat.
—Objectius esportius.
—Potenciar al màxim el paper de tots els clubs que configuren la Federació i apostar per l’atletisme a diversos nivells. Ho hem de fer amb els professionals que marquen les diferències i són els referents, i amb els aficionats, aquelles persones que ho fan com a pràctica de lleure. Hi ha dades que ens diuen que anem creixent: fa uns anys teníem 4.000 llicències i ara superem ja les 10.000.
—A mi, m’interessa especialment això que diu dels aficionats.
—Volem treballar per apropar més l’atletisme de lleure a la Federació, ja que hi ha moltes curses populars que es fan que no estan regulades. Han d’estar controlades per jutges per poder validar els resultats i ha d’haver-hi assegurances que siguin a l’abast dels esportistes i dels organitzadors… És molt important que sapigem canalitzar bé aquest gran increment de l’atletisme popular.
—Tema complicat aquest.
—És un tema en el qual hi estem treballant per trobar una fórmula que acontenti tothom. Hi ha el sistema que consisteix en disposar d’una assegurança anual que et permet comptar amb un carnet per gaudir de diversos avantatges mèdics en cas d’accident, o pel contrari i en el cas d’aquells que fan només unes quantes proves durant l’any, es tractaria de pagar una petita quantitat per tal que els organitzadors facin una assegurança conjunta. Davant el gran augment de proves i participants, alguna cosa haurem de fer. I no es tracta només d’una qüestió econòmica, li asseguro.
—Esportivament, la Federació Catalana…
—En relació a les de la resta de l’Estat espanyol és molt potent. La primera en totes les categories, tant en el cas dels homes com de les dones.
—Els atletes econòmicament…
—Hem de millorar també en aquest sentit si volem pujar encara més el nivell. Ara estem vivint un canvi de cicle i necessitem saba nova en moltes proves.
—Tornem a casa, a la Mitja Marató de Granollers.
—Portem ja 26 edicions i anem fent nou camí cada any. Ara són ja més de 10.000 els participants. Fins on podem arribar? Hi ha recorregut encara: l’any 2013, 12.000; el 2014, 14.000, i el 2015, 15.000. És una xifra perfectament assumible.
—Per què creu que ha enganxat tant aquesta prova?
—Això de córrer s’ha convertit ara en un gran fenomen social. I a Granollers les coses s’han fet bé: es donen bons regals, està ben organitzada i hi ha iniciatives que la recolzen… Hi ha molts atletes que la tenen com la seva Mitja. Tot plegat és força espectacular.
Joan Villuendas i Bornau (20-4-1952, Castellbell i el Vilar, Manresa, Bages). Alliberat ja de les seves obligacions professionals –ha treballat durant 40 anys a Caixa de Sabadell- dedica bona part del seu temps a una de les seves passions: l’atletisme. Ell, però, ho fa com a directiu amb responsabilitats, com les que durant més de 20 anys ha tingut en estar al capdavant del Club Atletisme Granollers (CAG), entitat que ha deixat de presidir recentment per passar a ocupar el càrrec de president de la Federació Catalana d’Atletisme, on substitueix Romà Cuyàs. Les noves responsabilitats no l’agafen, però, desprevingut, ja que fa anys que formava part de la Comissió Executiva i era vicepresident de la Federació Espanyola d’Atletisme. Més enllà d’aquestes tasques en Joan en comparteix d’altres relacionades amb l’Associació Esportiva La Mitja, entitat que organitza amb èxit des de fa uns quants anys la Mitja Marató Granollers-Les Franqueses-La Garriga. En parlar d’aquesta cursa remarca especialment la bona acollida que té la prova cada any i del gran recorregut que encara li queda per fer amb la possibilitat d’accollir uns quants participants més fins situar-se en els 15.000. Pel que fa al Club Atletisme Granollers aquest serà presidit a partir d’ara per Joan Cutrina, “que coneix perfectament el club des de totes les vessants”, i entre els reptes que té de cara al futur en el seu nou càrrec, destaca “fer cara a la nova situació actual en la qual les retallades també afecten una mica els esportistes”. En Joan, que surt normalment tres dies a la setmana per la zona del Passeig Fluvial amb un grup d’amics a fer uns quants kilòmetres, està casat amb la Rosa Quincoces. ◊
