L’Institut Antoni Cumella de Granollers recorda el seu primer mig segle

noviembre 11 20:09 2018 Print This Article

Mestres i alumnes formen el 50 gegant al pati del centre. Institut Cumella

Per bé que només porta aquest nom des de 1984, l’Institut del carrer de Sant Tomàs d’Aquino i el carrer de Roger de Flor acaba de fer els seus primers 50 anys d’existència. S’inaugurava un dilluns, el 4 de novembre de l’any de traspàs de 1968, el mateix que començarien el seu rodatge l’Escola Cervetó (llavors parvulari), l’ambulatori de la Seguretat Social (Instituto Nacional de Previsión) i el Mercat de Sant Carles. I per celebrar-ho a l’Institut alumnes, professors i tot el personal d’administració i serveis que formen la plantilla del centre van sortir al pati el passat dilluns, en aquest cas dia 5. Entre tots fan formar un 50 gegant i acolorit, al costat d’un pastís que havia fet la cooperativa Handwork, quines espelmes van bufar el professor més veterà, Xavier Tomàs i l’alumne més jove, Alec Moncusí. Abans havien llegit un text al·legòric de l’efemèride el director del centre, Lluís Serra i alguns dels membres de la plantilla més veterans, Rafael Lucas, Encarna Portaz, Rosa Ma Guirado i Ismael Puértolas.

Cinquantenari obert a la ciutat

 

Logotip del 50è aniversari obra de Lucía Navío de 4t. D’ESO

Qualsevol efemèride que no en pugui gaudir la ciutat perd categoria. Per això l’Institut va obrir les portes divendres passat per convidar a la seva sala d’actes a exprofessors, exalumnes i a la gent de Granollers. Potser va fallar una mica el sistema de convocatòria, feta més que res per mitjà de les xarxes socials, que va fer que moltes persones no se n’assaventessin i quedés una tercera part de la sala sense omplir.
L’acte, que va estar presentat i conduït per l’actor granollerí Adrià Freijo, va començar amb la pujada a l’escenari, per cert de molta originalitat i un bon disseny, del director del centre, Lluís Serra, el director de Serveis territorials d’Ensenyament al Vallès i Maresme, Pere Masó Anglada i l’alcalde Josep Mayoral, que van dirigir-se al públic assistent. El director del centre va llegir un escrit enviat pel primer director del’institut, el després criticat en diferent grau pels que van parlar a l’auditori, Bernat Cifré Forteza, qui sempre orgullós de la seva terra, viu, ara amb els seus 83 anys, jubilat, al seu poble mallorquí de Pollença. Cifré va venir a Granollers, segons van dir nomenat a dit, des de Manisses (València) amb 33 anys. Cifré recordava al seu escrit les dues persones que van formar l’equip directiu, les professores Anna Ma Guàrdia, mestra de dibuix i Ma Teresa Obiols, cap d’estudis o al senyor Marcel Galobart, a qui va definir amb breu i precisa expressió com «un punt de referència». També va tenir un record pels altres professors d’aquells claustres, els alumnes i la gent de Granollers, una ciutat a la qual es va integrar de seguida des del mateix institut i la Fonda Europa on residia durant el curs amb d’altres companys.
Al parlament del director van seguir-li els de l’escriptor i exalumne Santi Montagut, l’alcalde Josep Mayoral i les exprofessores Carme Ballús i Matilde Martínez. Mayoral, que com va dir també va ser exalumne de la casa i com a curiositat, del darrer PREU (Curs preuniversitari) el curs 1970-71 va recordar com era aquella ciutat de les dècades dels 60 i 70 quan “Granollers va passar de tenir 20 mil a 30 mil habitants, amb un creixement desorbitat i desordenat i que va ser quan es va construir el primer institut que hi va haver ala comarca. D’aquella època també va destacar l’entrega del professorat, quan la majoria eren PNN (professors no numeraris) el que ara en diríem interins”. «En aquest institut vàrem conèixer a molta gent» va dir l’alcalde, «especialment els nascuts als anys 50, 60 i principis dels 70 era l’únic lloc on podíem fer el batxillerat, fins al 1988 quan es va fer el Carles Vallbona no hi havia un altre institut». Segons dates publicades a Vallès, el curs 1968-69 l’institut comptava amb 550 alumnes, passant a 850, 1.016 i 1.150 els tres cursos següents.
Les dues professores van esmentar alguns dels fets viscuts quan eren docents al centre, remarcant aspectes tan educatius com reivindicatius i del funcionament del centre en l’àmbit de direcció i de claustre. La senyora Martínez va ser molt crítica amb la persona del primer director, un aspecte que segons després s’ha cometat no va agradar a alguns dels assistents, amb l’opinió de ser poc o gens encertades les seves afirmacions sobre una persona que per invalidesa i en contra de les seves ganes no va poder estar a l’acte i per tant contestar in situ.

Josep Mayoral, Pere Masó i Lluís Serra, abans d’obrir l’acte del cinquantenari. Josep Mas

Un programa d’actes durant tot el curs

Els actes de celebració de les noces d’or del centre no acaben aquí. Després dels parlaments es va voler agrair als dos fills del ceramista Antoni Cumella, Mireia i Toni que van ser especialment convidats a l’acte i es van projectar algunes de les fotografies que es poden veure a l’exposició que fins al divendres dia 16 es pot visitar a l’entrada del centre, juntament al material administratiu i didàctic antic. En una de les imatges es recordava els diferents noms que ha tingut l’Institut al llar d’aquestes cinc dècades, l’any 1968 INEM (Instituto Nacional de Enseñanza Media), el 1972 INB (Instituto Nacional de Bachillerato), el 1975 Roser Pujadas, una inspectora d’ensenyament natural de Cardedeu i des del 1984 Antoni Cumella.
Properament es celebraran torneigs de futbol i de bàdminton entre equips de professors i alumnes i ja entrat l’any que ve, pel dia 26 d’abril està programat l’acte de lliurament de premis del certamen literari Antoni Cumella i un recital poètic. Durant tot l’any es programaran xerrades fetes per exalumnes a 4t d’ESO i batxillerat i el dia 14 de juny es farà la festa final, amb el tema específic d’un recorregut musical de les dècades del centre.
Per acabar la vetllada i abans de passar al refrigeri amb què es va obsequiar als convidats al hall, es van presentar tres actuacions musicals ben diferents. Amb un refredat que feia perillar l’actuació va cantar en primer lloc l’exprofessor de filosofia Joan Gurt, tenor que va interpretar cançons napolitanes, entre elles el conegut «O sole mio», que va deixar bocabadat a l’auditori, que va esclatar en aplaudiments. Després va tocar el torn al Cor de Salut dirigit per Carles Ridao i el grup de rock dels alumnes de primer de batxillerat. Moltes felicitats i que sigui per molts anys més.

Josep Mas

Part dels convidats posen a la sala d’actes al finalitzar la festa de divendres. Josep Mas

  Article "tagged" as:
  Categories: