Tanca la tradicional botiga de Les Flors de Granollers

octubre 05 06:15 2018 Print This Article

La botiga llueix el seu aparador com si fos el primer dia. Josep Mas

Que Granollers està perdent a marxes forçades aquelles botigues de les anomenades “de tota la vida” és, lamentablement, un fet del qual ja ningú en dubta. En poc temps han tancat una majoria de les tradicionals botigues del centre, per deixar pas als seus locals, alguns ben escassos en metres quadrats, a franquícies i grans cadenes pels espais més amplis. A finals d’aquest mes d’octubre s’afegirà a la llista un altre negoci centenari: Les Flors que regenta Roser Soldevila, qui enguany ha estat també protagonista d’un fet important a la ciutat en ser la pregonera de la Fira de l’Ascensió. Un rètol ben visible en lletres vermelles ho anuncia: Liquidació per jubilació. Mentrestant la Roser i la seva filla la Laura Botey, que des de fa uns anys ha estat una peça important del negoci, mantenen els aparadors impecables, amb el bon gust que les caracteritza.
Divendres de la setmana passada tant la Roser com la seva filla no van poder aguantar-se de deixar anar unes quantes llàgrimes quan, per darrera vegada, van obsequiar amb un dels seus rams a la geganta Damiana, a qui acompanyava en Cosme per fer a continuació l’assaig per la festa dels Sant Metges de l’endemà. A partir de la propera sortida que facin els gegants de la ciutat, les gegantes rebran de mans d’un o una altra professional el seu ram. I aquest professional trobarà el llistó molt alt.

Una família de jardiners des de fa 120 anys

Roser Soldevila i la seva filla Laura amb els gegants Cosme i la Damiana a la placeta davant la floristeria. Margarita Mas

Malgrat que la botiga Les Flors obria les seves portes per primera vegada el dimarts 13 de març de 1979 (la Roser li feia il·lusió que fos un dimarts 13) al número 1 del carrer de Corró, la família Soldevila porta dedicant-se a la feina de jardiners i floristes des de començament del segle passat, gairebé fa cent vint anys. La primera notícia d’un Soldevila jardiner data de quan Feliu Soldevila Raméntol ja feia aquesta feina i venia plantes a casa seva al carrer de Barcelona, continuant l’ofici que ja feia el seu pare. La família procedia d’Itàlia i se’ls coneixia com els de Can Raméntol. Més endavant en Feliu Soldevila i la seva muller, Antònia Castellà, van traslladar-se al carrer de Corró nº 53, junt amb els seus tres fills, Joan, Isidre i Andreu, continuant fent la feina de jardiners que alternaven amb la venda ambulant pels mercats de la comarca.
Dos dels fills, en Joan i l’Andreu Soldevila Castellà van continuar l’ofici del pare, el primer a la casa del carrer de Corró fins que malauradament va morir l’any 1938 en el bombardeig que durant la guerra va patir la ciutat. El seu germà Andreu va acabar d’aprendre l’ofici treballant amb diferents jardiners de Barcelona. L’any 1928 va ser contractat per treballar als jardins de la residència d’estiu del Reu Alfons XIII, a la Magdalena de Santander. Com agraïment per aquella feina li van regalar una cigarrera de plata amb el gravat de la corona reial.
Acabada la guerra civil, l’Andreu Soldevila es va casar amb Conxita Estrada Bosch i van anar a viure al número 43 del mateix carrer de Corró, on naixerien les seves dues filles, Maria Carme i Roser. La família va continuar alternant la jardineria i la floristeria i a Granollers encara queden elements plantats pels Soldevila com els pins de la plaça de la Muntanya i als jardins del Pavelló d’Esports de la zona esportiva. Després van traspassar la jardineria i es van quedar només amb la floristeria, al costat de l’antiga biblioteca Francesc Tarafa, que finalment va tancar per jubilació l’any 1980. Un any abans, com hem escrit en començar, la Roser ja havia obert la nova botiga que ara, 39 anys després tanca també per jubilació, prop de fer 74 anys, encara que no ho sembli.
Malgrat que no se’n parli massa, Granollers també ha estat sempre terra de bons floristes. Durant alguns anys al mateix carrer de Corró van conviure dues d’aquestes floristeries que aviat ja seran història, Can Soldevila i Can Casellas, tancada fa temps.

Les gegantes de Granollers i les seves convidades han lluit els darrers anys els rams fets per la Roser i la Laura. Josep Mas

Quan a començaments dels anys 90 del segle publicàvem a Revista del Vallès la secció denominada La Botiga, la Roser ens demostrava la seva estima per al seu establiment però molt especialment pels seus clients. Ens deia “la botiga és petita perquè tota ella sigui un aparador. Aquest ha de ser bonic tot l’any, no un sol dia i rebent el client a la rebotiga hi ha un tracte més d’amic a amic; sembla que el client ens tingui més confiança. Granollers no és un poble de gent de pas. Tenim molts clients que ens fan l’encàrrec per telèfon i inclús ens demanen que els fem la targeta que acompanya el ram o el poema per al casament. El que intentem és que els nostres rams, sense posar-hi cap etiqueta, es conegui d’on han sortit”. I ara, en el moment emocionant de la seva jubilació se sent molt orgullosa de la feina feta, d’aquelles persones com diu ella que han entrat un dia a la floristeria com a clients i que han sortit com amics. Durant tots aquests anys més que cultivar flors hem cultivat amics. Com amics continuarem gaudint de la seva amistat; com a clients se la trobarà a faltar.

Josep MAS

  Article "tagged" as:
  Categories: