Els 40 anys del Congrés de Cultura Catalana, a la tertúlia de l’Arxiu de Granollers

septiembre 22 11:21 2017 Print This Article

Presentació dels tres tertulians, per la cap de l’Arxiu Municipal. Josep Mas

La tertúlia de l’Arxiu Municipal de Granollers d’aquest mes de setembre va estar dedicada a commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana que va tenir lloc entre els anys 1975 i 1977, consistint en una mobilització popular, amb uns objectius destinats a la normalització de la llengua catalana, la defensa dels drets de les persones i els drets de la cultura catalana. Els ponents de la tertúlia van ser Miquel Strubell Trueta, nascut a Oxdord (Anglaterra ) l’any 1949, nét del Dr Josep Trueta i actual president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i els granollerins Salvador Estany Bassa, nascut l’any 1942, congressista en l’àmbit de Llengua i Ricard Saurí Conejero, un any més jove que el seu company i congressista en l’àmbit de Música. Com sempre, l’acte es va acompanyar de la projecció de fotografies de l’època i cartells o retalls de premsa i la projecció d’una pel·lícula rodada a Granollers per Lambert Botey i altres el 18 de febrer del 1977 i que pertany al fons del Cine Club de l’Associació Cultural, en la que, com es va dir, reconeixen diversos granollerins, “amb quaranta anys més”.

El primer que es va dirigir a la concurrència, a la sala d’actes de Can Jonch va ser Miquel Strubel, qui va fer un repàs de tot el que va ser i va representar aquell congrés, fent conèixer fins i tot als altres tertulians detalls de com va començar a gestar-se el congrés i quins van ser els seus precedents. Després Estany i Saurí van llegir el guió que havien preparat per explicar les seves experiències com a congressistes i les inquietuds que hi havia a l’època a Granollers com a altres ciutats de Catalunya.

El congrés va ser l’inici de la transició a Catalunya

Aquell congrés dels anys 1975-55 no va ser el primer, ja que l’any 1964 se n’havia fet un de clandestí a Barcelona i les conclusions ni es van arribar a publicar.

Cartell a l’entrada a la plaça de la Porxada pel carrer Sant Roc. Pere Cornellas

Tal com va explicar Strubell, el Congrés de Cultura Catalana es va originar a causa de la reivindicació d’uns pares a Cornellà de Llobregat els quals volien que s’impartissin classes de català en horari escolar, tal com ja permetia la Llei, però uns inspectors no els van donar el permís. Llavors, la família es va adreçar al Col·legi d’Advocats de Barcelona per sol·licitar ajuda.

El 28 de gener de 1975 va ser el dia en què va néixer el Congrés de Cultura Catalana, Josep Ma Pi Sunyer, secretari del Col·legi d’Advocats, va proposar a la Junta de Govern del Col·legi l’organització d’un Congrés de defensa de la cultura catalana i va exposar crear una comissió de defensa de la cultura catalana, que el Col·legi organitzés un gran Congrés de la cultura catalana promogut per aquest Col·legi o intercol·legial i demanar al ministre d’Educació i Ciència que se suprimeixin els obstacles de l’ensenyament en català dins l’horari escolar a les escoles, donant un sentit ampli i no restrictiu, a la interpretació de la vigent norma legal sobre el tema. Aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat per tots els membres de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats.

Tal com explica la Fundació del Congrés a la seva pàgina web oficial, “el Congrés de Cultura Catalana va marcar l’inici de la Transició a Catalunya, i als Països Catalans, el qual va mobilitzar a més de 12.000 persones entre experts, acadèmics i ciutadans al voltant dels debats sobre com hauria de ser la societat catalana en democràcia. Durant els dos anys que va durar el Congrés es va treballar des de cada àmbit i cada campanya per analitzar l’estat de la cultura catalana i per establir un balanç de l’estat cultural dels Països Catalans des de l’any 1936 fins a la celebració del Congrés, redactant unes resolucions per cadascun dels àmbits els quals incloïen, a més del balanç, aportacions de projectes i iniciatives a curt i a mitjà termini per les diverses institucions catalanes. La importància de la implicació i la participació de les entitats civils d’arreu del territori, així com l’adhesió de molts dels Ajuntaments dels Països Catalans van permetre el bon desenvolupament del Congrés, ja que moltes sessions de debats, reunions i els diferents actes del Congrés es varen celebrar a molts pobles i ciutats, com a Granollers”.

 

Josep MAS

  Article "tagged" as:
  Categories: