Marc Costa

Com si es tractés d’un acudit de «se abre el telón«, podríem formular la pregunta; digui quina és la pel·lícula! En veure el logo del ja difunt Banc Popular.

De fet té tots els ingredients per convertir-se en una bona pel·lícula en un futur…

I és que el fet que el sisè banc d’Espanya caigui un any després d’una milionària ampliació de capital on mils de petits inversors han perdut els seus estalvis, dóna joc fins i tot per una sèrie de Netflix.

Els personatges també són prou interessants. El bo de la pel·lícula seria el petit inversor d’accions del Banc Popular. Aquell que va invertir a l’última ampliació de capital del juny de l’any passat per recomanació del seu banquer sense saber que invertir en una acció bancaria de l’Ibex 35 és, sens dubte, una de les inversions més volàtils i arriscades que es poden fer.
Després de la venda de subordinades i preferents en aquest país a persones d’un perfil clarament conservador i l’escàndol social i polític que va esdevenir, semblava impossible veure una història semblant, almenys tan aviat.
I és que des d’aleshores s’ha regulat molt més la manera de perfilar els clients amb tests de preguntes ( Mifid ) i la impossibilitat que el banquer pugui posicionar aquests clients amb productes més arriscats del seu perfil.
Com és possible que hagi tornat a passar?

Aquí entra el nou personatge de la trama, el policia corrupte...La CNMV.

Efectivament la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que s’entén com a l’encarregat de vetllar pels interessos dels INVERSORS, no va moure un dit per detenir al dolent de la pel·lícula (un d’ells) els Hedge Funds

Els dolents de les pel·lícules sempre són els més carismàtics i fascinants i en aquesta «pel·lícula» no són menys. Els dolents son fons d’inversió o societats que no tenen més limitació per invertir que la que ells mateixos es posen. Els Hedge Funds, en aquesta història més coneguts com a «Fondos Buitre«, són bàsicament fons de cobertura que guanyen molts diners venent actius financers que prèviament han comprat a préstec per prendre posicions curtes( apostar a què baixen ) per quan ho facin tornar-les a comprar i tornar-les a qui se les va prestar quedant-se la diferencia.
És a dir, jo li demano la bici a un amic, i la venc el primer dia de tindre-la pensant que el dia abans de tornar-la la podré recomprar-la per un preu inferior. Jo li torno la bici al meu amic i em quedo la diferència.

I això és legal? I si són tants els diners que prenen posicions curtes que provoquen la baixada automàtica de l’actiu garantint la rendibilitat de l’operació? I si d’aquesta manera les grans fortunes controlen els mercats en perjudici dels petits inversors?

Aquí és on entra en joc el nostre policia, la CNMV que té la capacitat de prohibir les posicions a curt d’un actiu durant el temps que consideri oportú perquè no passin aquestes coses, com recentment ha fet amb l’acció de Liberbank, que va perdre un terci del seu valor en només tres dies fruit d’aquestes especulacions a la baixa amb gran capitals.

La trama s’anima i l’espectador es comença a fer preguntes…

Per què la CNMV no va fer el mateix amb el Banc Popular? Per què va deixar morir un dels bancs més importants del país arruïnant a millers d’accionistes que han perdut la totalitat del seu estalvi, mentre els Hedge Funds guanyaven milions d’euros provocant la velocitat de la caiguda?

La resposta de la CNMV ha sigut rapida, és notava que la tenien preparada:

«És una situació diferent, ja que l’any passat el Banc Popular ja va presentar pèrdues i no ha sigut fruit d’una especulació en poc temps com el cas de Liberbank»

Com si el fet que un banc tan poderós presentés pèrdues fa un any signifiqués que el dia d’avui les seves accions valguin zero. Com si aleshores la seva ampliació de capital fos llegítima i ètica.

Com tota bona pel·lícula policíaca, el dolent que va ben vestit i és molt llest i se la juga al bon davant la impassibilitat de la policia, que no és gaire moral.

Normalment al final els bons sempre guanyen gràcies a la seva lluita contra la injustícia. En aquest cas la pel·lícula del Popular encara no ha acabat i el final s’ha d’escriure.

És vostè un dels bons? Ha perdut els seus estalvis en accions del Popular? Potser hi és a temps de crear el final feliç. Li van fer un test de preguntes abans de la inversió per saber quin és el seu perfil d’inversor?, sinò és així potser la seva sort està canviant. Si la resposta és que si li van fer el test de preguntes… El van incitar a respondre diferent algunes preguntes per poder comprar les accions?, i encara que sembli una evidència… van signar algun paper a l’hora de realitzar l’operació?

A vegades les grans trames s’esvaïxen amb petits detalls i esdevenen finals sorpresa.

Marc Costa Cortés

Assesor financer

Costacortesmarc@gmail.com